Espanya, entre els països amb un pitjor estat d’ànim a l’inici de la pandèmia

La pandèmia va influir en l’estat d’ànim a tot món i una anàlisi de missatges en xarxes socials indica que els més afectats van ser Austràlia, Espanya, el Regne Unit i Colòmbia, mentre que Bahrain, Botswana, Grècia i Tunísia van ser els que millor ho van portar.

Un estudi encapçalat per l’Institut Tecnològic de Massachussetts (Estats Units) va analitzar 654 milions de missatges a Twitter i Weibo enviats per 10,5 milions de persones a més de 100 països entre gener i maig del 2020, a l’inici de la pandèmia.

L’anàlisi que publica Nature Human Behaviour va mesurar el grau d’afectació dels sentiments, per a la qual cosa van desenvolupar un «índex de sentiment» diari utilitzant l’aprenentatge automàtic. Aquest es va utilitzar per rastrejar com la gent expressava les seves emocions en la xarxes socials durant l’inici de la primera onada.

Caiguda amb l’arribada de la covid

La investigació, que va analitzar els termes lingüístics utilitzats a les xarxes socials, va assenyalar «una pronunciada caiguda en el sentiment públic positiu» a principis del 2020, amb un posterior retorn gradual a la situació anterior a la pandèmia, segons va explicar el MIT.

Els brots de covid van provocar un ràpid descens del sentiment a tots els països estudiats i els grans es van produir a Austràlia, Espanya, el Regne Unit i Colòmbia.

De mitjana, es va observar una recuperació més lenta de les emocions positives expressades –definida com el nombre de dies que tarda el sentiment d’un país a recuperar-se fins a la meitat del seu estat normal–, que va oscil·lar entre 1,2 dies a Israel i 29 a Turquia.

En circumstàncies normals, les persones solen expressar les emocions més optimistes a les xarxes socials els caps de setmana, i les més negatives els dilluns.

A tot el món, l’inici de la pandèmia va induir un gir negatiu en el sentiment 4,7 vegades més gran que la bretxa tradicional entre el cap de setmana i dilluns. Per tant, els primers mesos «van ser com un dilluns molt, molt dolent, en conjunt, a nivell mundial, per als usuaris de les xarxes socials».

Càrrega emocional

«La pandèmia en si mateixa va causar una enorme càrrega emocional, de quatre a cinc vegades la variació dels sentiments observada en una setmana normal», va indicar Siqi Zheng, del MIT.

Els investigadors van utilitzar un ‘software’ de processament del llenguatge natural per avaluar el contingut de les xarxes socials i van examinar el llenguatge dels missatges del període de la pandèmia en relació amb les normes històriques.

Després d’haver estudiat prèviament els efectes de la contaminació, el clima extrem i els desastres naturals en el sentiment públic, van descobrir que la covid va produir més canvis en l’estat d’ànim que aquestes altres circumstàncies.

La investigació també va revelar un fet potencialment sorprenent sobre les polítiques de confinament, i és que aquestes no sembla que tinguessin molt efecte en l’estat d’ànim del públic.

«No es pot esperar que els tancaments tinguin el mateix efecte a tots els països i la distribució de les respostes és bastant àmplia», va advertir Yichun Fan, de l’Acadèmia Xinesa de Ciències.

Confinament, ¿més seguretat?

Notícies relacionades

Detingut un menor de 17 anys com a presumpte autor de vuit incendis forestals a Santiago

Les noves teràpies revolucionen les patologies de la san

No obstant, l’anàlisi dels missatges no va revelar l’«impacte aclaparadorament negatiu en les persones que podria esperar-se», sinó que hi va haver fins i tot «una petita reacció positiva», a tots els països.

«D’una banda, les polítiques de tancament poden fer que la gent se senti segura i no tan espantada. D’altra banda, quan no es poden realitzar activitats socials, el bloqueig suposa un altre estrès emocional. L’impacte de les polítiques de tancament potser va en dues direccions», va considerar Zheng.