Els alcaldes s’obren amb matisos a la densificació per la crisi de l’habitatge

Parlar de municipalisme és parlar de problemes reals. La frase de Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, sintetitza l’esperit del I Fòrum Municipalisme, organitzat per EL PERIÓDICO i Prensa Ibérica, celebrat ahir a l’Atrium de Viladecans com la primera jornada que congrega el món local català per debatre sobre els desafiaments que tenen en matèria de polítiques públiques.

Uns 200 alcaldes, líders empresarials i actors locals es van trobar per dialogar pausadament sobre les dificultats amb què breguen en el seu dia a dia. Sobretot en matèria d’habitatge, àmbit que va protagonitzar els discursos dels responsables polítics des del moment en què el president de la Generalitat, Salvador Illa, va insistir en l’aposta per "densificar" les ciutats que ja va avançar en una entrevista amb aquest diari. "Hem de construir tant habitatge com hi càpiga".

La proposta la van recollir diversos alcaldes. És el cas d’Eduard Sanz o Mireia González, alcaldes d’Esplugues de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, que van condicionar la política de la densificació a mantenir la qualitat dels serveis públics. O d’Antonio Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat, que fins i tot va plantejar la necessitat de "recréixer on ja s’ha construït". També les alcaldesses de Granollers i Viladecans, Alba Barnusell i Olga Morales respectivament, van posar en valor les polítiques d’habitatge com a recepta per a la cohesió social.

El contrast entre les veus dels regidors el va posar David Quirós, alcalde de l’Hospitalet de Llobregat, municipi que pateix les densitats més altes d’Europa: "La política de l’Hospitalet és no densificar més: el president ho entén".

La paralització de l’Administració pública causada per l’excés de burocràcia és una altra de les preocupacions que va ocupar més espai del Fòrum. "Vam començar uns quants projectes amb il·lusió, però no s’acaben fins al cap d’uns anys, quan gairebé ja no recordàvem que ens il·lusionaven", va dir fent broma l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia. A les crítiques a les traves burocràtiques s’hi van afegir els alcaldes de Badalona i Manresa, Xavier Garcia Albiol i Marc Aloy.

El sector públic i el privat es van trobar en la tercera de les taules de debat, en la qual van remarcar la necessària confiança que hi ha d’haver perquè la col·laboració publicoprivada sigui efectiva a les ciutats. El camí marcat pel conseller de Presidència, Albert Dalmau, que va argumentar la necessitat de col·laboració en habitatge, seguretat i competitivitat, el van seguir responsables d’empreses tan determinants per al municipalisme català com Aigües de Barcelona, Ecoembes i Tram Barcelona.

Notícies relacionades

Som el municipalisme plural que innova, lidera, transforma el país

Balmón s’obre a ampliar fins als sis anys els mandats dels alcaldes

Finançament i extremismes

Els alcaldes també van repassar els obstacles que els representen la limitació del romanent de tresoreria, la caiguda dels ingressos per la plusvàlua o la dependència de l’impost sobre béns immobles (IBI). Aquest infrafinançament municipal, consideren els regidors, és un caldo de cultiu idoni perquè s’expandeixi el virus dels extremismes i la desconfiança en la gestió de les institucions. "Estem en el punt àlgid de la polarització, amb atacs personals que busquen la destrucció de l’adversari", van assenyalar l’alcalde de Mataró, David Bote, i l’exalcaldessa de Sant Cugat i directora de Barcelona Global, Mercè Conesa.