Vaga de l’educació a Catalunya

La vaga del 15-M: una protesta que secunden fins i tot els directors de les escoles

  • Les direccions diuen que n’estan «fartes»: «Cambray demana molts canvis, però sense donar recursos»

  • «El Departament ha d’administrar millor els canvis. Tot alhora no pot ser», adverteixen

  • «Acumulem 10 anys de retallades. Venim de gestionar una pandèmia. Ens estan ofegant»

La vaga del 15-M: una protesta que secunden fins i tot els directors de les escoles

Manu Mitru

3
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

El malestar del professorat per les últimes decisions del Departament d’Educació, pels temps imposats i per les maneres del conseller Josep Gonzàlez-Cambray és una realitat inqüestionable. Els sindicats han vehiculat aquest descontentament convocant cinc jornades de vaga. Significativament, a la primera de les mobilitzacions, la d’aquest 15-M, s’hi han afegit les direccions de centres de Barcelona, en un gest unitari inèdit, així com de comarques com el Maresme, el Vallès i el Penedès, i també de Girona, Lleida i Tarragona.

Aquest suport és significatiu perquè són centres que no són sospitosos de ser anti-Educació, ja que comparteixen amb el Departament la filosofia del model educatiu. No estan a gust al 100% amb el discurs sindical, però estan «farts» del «menyspreu» de Cambray envers la comunitat educativa i per això han decidit també fer sentir la seva veu, reclamant el conseller diàleg i consens i més recursos per poder executar les polítiques de transformació educativa. «Educació ve amb moltes exigències de canvi i de transformació, però sense donar recursos», denuncien.

«Hi ha malestar acumulat. Som un col·lectiu pacífic i submís, però arriba un punt que dius prou. N’estem farts. Veus molta improvisació». Els canvis per si mateixos, insisteixen, no són el problema. «El problema són els temps. «El Departament ha d’administrar millor els canvis. Tot alhora no pot ser». Tot alhora són el calendari, els currículums, l’impuls al català, el pla digital i el C2 de català. I tot això amb prou feines sortits de dos anys de pandèmia. «Estem desfets i no es poden implementar tots els canvis de cop». «El que estem vivint amb aquest conseller és inèdit», afegeixen.

«Direccions i professors portem dos anys de pandèmia, amb una incertesa constant. A finals del gener i el febrer, ofegats com estàvem amb la gestió del protocol covid, les baixes i substitucions, ens venen amb el nou currículum, per al qual no ens han demanat opinió, ens donen 12 dies per llegir 400 pàgines i presentar esmenes. I poc després, ens assabentem del nou calendari, sense consulta i sense pla de com aplicar-lo», exposen les direccions que s’han plantat davant la gestió de Cambray.

Sobre els currículums, adverteixen que «suposen un canvi de filosofia educativa. Per aplicar-los fan falta recursos que no ens estan donant». «No pot ser que parlis de globalitzar continguts i que no facilitis a les escoles les condicions per fer-ho». «No pot ser que a hores d’ara no sapiguem com serà el nou Batxillerat o que ens l’expliquin a correcuita», afegeixen.

Carta a Cambray

«Volem que se’ns escolti. Ens estan ofegant», diuen des de les direccions. Divendres van enviar una carta a les famílies explicant-los la situació i les seves reivindicacions i aquest dimarts faran arribar a Cambray una carta en la qual li exposen les seves preocupacions i demanen parlar amb ell, cara a cara, «no en un webinar».

I és que la «manera de fer» del conseller no ha agradat a ningú. L’anunci del nou calendari, del qual es van assabentar per la premsa, els va esgotar la paciència. «Va ser una falta de respecte», apunten les direccions consultades. Asseguren que el nou calendari «no és un problema» per si mateix, però sempre que s’hagi pensat i consensuat. «¿Han pensat què implica l’avanç del curs?», es pregunten. «Sabem com funciona el departament i les plantilles no estaran tancades al juliol com diuen. Fins a l’1 de setembre no tindrem tota la plantilla», insisteixen.

L’Escola Inclusiva i la salut mental

Notícies relacionades

Una de les principals reivindicacions de les direccions fa referència al decret d’Escola Inclusiva, aprovat el 2017, però que encara no s’ha pogut desplegar per la falta de finançament. «Fa temps que les direccions volem parlar amb el Departament per desplegar de veritat el decret i no hi ha manera». «El tema de la inclusiva ens pesa moltíssim. No pot ser que no hi hagi recursos per a això. És vergonyós», apunten des d’un altre centre.

Preocupa també a les direccions la salut mental de l’alumnat. «La pandèmia ha causat estralls: tenim nens amb pors, obsessions, problemes de conducta», expliquen. «Nosaltres no som psicòlegs. Hi ha molts nens i adolescents sense tractar», denuncien. En un dels centres consultats passa una psicopedagoga un matí a la setmana. I això dona per al que dona, per a gairebé res. «Si no hi destinen més recursos tindrem una generació mal preparada i tocada emocionalment», remarquen.