Intenten ressuscitar una rata de l’illa Christmas que es va extingir fa més d’un segle

Un equip de paleogenetistes estan estudiant recuperar la ‘Rattus macleari’ o rata de l’illa Christmas, entre Indonèsia i Austràlia, extingida fa 119 anys. Les troballes proporcionen informació sobre les limitacions de la desextinció en totes les espècies, segons publiquen a la revista ‘Current Biology’.

El treball de desextinció es defineix per allò que es desconeix. Al seqüenciar el genoma d’una espècie extinta, els científics s’enfronten al repte de treballar amb l’ADN degradat, que no aporta tota la informació genètica necessària per reconstruir el genoma complet de l’animal extingit.

En el cas de la rata de l’illa Christmas, que es creu que es va extingir a causa de les malalties que van portar els barcos europeus, el genetista evolutiu Tom Gilbert, de la Universitat de Copenhaguen (Dinamarca) i els seus col·legues van tenir sort.

L’equip no només va poder obtenir gairebé tot el genoma del rosegador, sinó que, atès que va divergir d’altres espècies de Rattus fa relativament poc temps, comparteix a prop del 95% del genoma amb una rata comuna viva. «Va ser un model de prova bastant bo –reconeix Gilbert–. És el cas perfecte perquè quan seqüencies el genoma, has de comparar-ho amb una referència moderna realment bona».

Després de seqüenciar l’ADN tant bé com es pugui i comparar el genoma amb el de referència de l’espècie viva, els científics identifiquen les parts dels genomes que no coincideixen i llavors, en teoria, utilitzarien la tecnologia CRISPR per editar genèticament l’ADN de l’espècie viva i fer-lo coincidir amb el de l’extinta. L’escenari de la rata comuna a la rata de Christmas és un cas de prova particularment bo perquè la divergència evolutiva és similar a la de l’elefant i el mamut.

Gens clau

Tot i que la seqüenciació de la rata de l’illa Christmas va tenir èxit majoritàriament, faltaven alguns gens clau. Aquests gens estaven relacionats amb l’olfacció, això significa que una rata de l’illa Christmas ressuscitada probablement seria incapaç de processar les olors de la manera en què ho hauria fet originalment.

«Amb la tecnologia actual, pot ser completament impossible recuperar en algun moment la seqüència completa, i per tant, és impossible generar una rèplica perfecta de la rata de l’illa Christmas», diu Gilbert. «Està molt, molt clar que mai podem obtenir tota la informació per crear una forma perfecta recuperada d’una espècie extinta –afirma–. Sempre hi haurà algun tipus d’híbrid». Tot i que una rèplica mai serà perfecta, la clau és que els científics siguin capaços d’editar l’ADN que fa que l’animal extint sigui funcionalment diferent del viu.

Notícies relacionades

Els incendis baixen a 18, però vuit continuen amb flames molt virulentes

Factures de 1.000 euros per tornar a les aules: «Entre els llibres de text i l’ordinador, he hagut de renunciar a les vacances»

Gilbert diu que per fer un mamut ecològicament funcional, per exemple, podria haver-n’hi prou editant l’ADN de l’elefant per fer que l’animal sigui pelut i capaç de viure en el fred. «Si es fa un elefant pelut i rar per viure en un zoo, probablement serà igual que li faltin alguns gens de comportament –diu–. «però això planteja un munt de qüestions ètiques».

Ara planeja intentar fer l’edició genètica real en rates, però li agradaria començar amb espècies que encara viuen. Té intenció de començar fent edicions CRISPR en el genoma d’una rata negra per canviar-la a una rata comuna abans d’intentar ressuscitar la rata de l’illa Christmas. Tot i que està entusiasmat amb la seva futura investigació, tot el procés li fa voltes. «Crec que és una idea tecnològica fascinant, però cal preguntar-se si és el millor ús dels diners, en lloc de mantenir vives les coses que encara són aquí», afegeix.