Esmorzar com un rei a Barcelona

Esmorza com un rei, dina com un príncep i sopa com Torrente. El primer àpat del dia és molt important, i tant que sí. I a Barcelona pots esmorzar per sobre de les teves possibilitats. Oblida’t dels combos de sempre de cafè amb llet amb magdalena industrial, que això va d’esmorzars originals, de qualitat, orientats a un públic exigent: biquinis, planxats, medialunas, canelés, entrepans de milanesa, mandonguilles... Aquí tens els esmorzars barcelonins que necessites introduir en la teva vida.

Cacau tècnic

Sweet Eixample

Cristian Larrosa i Úrsula Pérez han creat una cosa molt especial. Lot Roasters (Bailèn, 43) és l’obrador de cacau de referència a Barcelona, i un dels més importants del món. La filosofia bean to bar portada a les últimes conseqüències. S’entén que els millors restaurants de la ciutat confiïn en la seva artesania xocolatera. La selecció i manipulació del gènere, l’elaboració pas a pas del selecte catàleg de creacions amb base de cacau, tot es forja des de zero al laboratori que hi ha al fons del local. Una vegada a l’any, l’equip se’n va al Perú per triar i adquirir la matèria primera que després tracta a les seves dependències. Perquè el Lot és molt més que una església del cacau; també és una cafeteria d’especialitat que no s’assembla gens a la cafeteria d’especialitat que tens al cap. El Cristian ha remenat cel i terra per trobar grans excelsos, que tracta i torra a la mateixa botiga amb les seves pròpies mans. Per això, el cafè és d’una qualitat excepcional, però també el petit catàleg de peces de brioixeria i pastisseria que el Lot elabora des de la base. El canelé cúbic no té rival a Barcelona i la galeta de sèsam, negra com la nit, és una meravella. El millor (i més cobejat) esmorzar de la dreta de l’Eixample.

Milaneses i cafeïna

Imperi romà

Si has sopat al Bar Roma i t’ha agradat, hauries de fer una visita al seu germà matiner, el Romita (Calàbria, 181), un espai que obre a quarts de nou perquè els teus esmorzars siguin en technicolor. Els llegendaris biquinis del Roma es poden trobar en aquest bar. I al matí entren com una descàrrega de felicitat. Fets amb atenció al detall, un acoblament d’ingredients de qualitat pensat per al plaer i una portentosa pel·lícula cruixent a l’exterior. El Romita aposta per un esmorzar polièdric, agosarat i inaudit, perquè pots acompanyar el cafè Nomad amb l’arxiconegut entrepà de milanesa del Roma, un bon de pollastre fregit amb kimtxi molt temptador o unes croquetes de rostit. Si et tira més la dolçor, la pastisseria casolana o les torrades amb mantega i almívar de llet n’hi hauria d’haver prou perquè et vibrin les orelles.

‘Medialunas’ de vici

Dolç victoria

Quan vaig anar a tastar els medialunas del Primate Bakehouse (Manso,40), de seguida em vaig adonar del potencial que tenia la bestiola. Aquest croissant argentí passa per una bona època a Barcelona i la família Primate el prepara des de la base, a consciència, amb ingredients de qualitat i un allure artesanal irresistible. Aquesta setmana, l’escuderia ha obert un nou concepte a l’Eixample. L’han batejat amb el nom de Casa Primate (Bruc, 6), una meravella de disseny industrial i línies minimalistes en què torna a brillar la brioixeria artesana. Hi ha croissants laminats, cruixents i alveolats. Hi ha pain au chocolat, una peça que creix cada vegada més a Barcelona. I sí, és clar, també hi ha medialunas: tirant a grossos, densos, full equip, saborosíssims, segurament els meus preferits de la ciutat. Casa Primate també ha pensat en aquella gent que busca un esmorzar que duri estona, sense haver d’estar pendents del rellotge. Per això compten amb una carta ben variada amb propostes per a totes les sensibilitats. Per beure, els sospitosos habituals de cada dia: cafè d’especialitat i matxa.

Biquinis a Sants

"Y ya no ‘puerro’ más"

M’encanten els bars que són conscients de les limitacions que tenen i no els fa por anteposar la qualitat a la quantitat. És el cas del Bar Remei (Olzinelles, 22), un espai petit barreja de bar, cafeteria i vermuteria comandat per Anca Giusca. Ella ho fa tot i ho fa molt bé. De fet, al Remei hi trobaràs els millors biquinis de Sants. El clàssic, amb pa d’obelisc, pernil dolç de qualitat i combo de formatges fosos és perfecte. I si vols explorar nous horitzons relacionats amb el món dels biquinis, no et perdis el de porros, una fórmula inspirada en el Gresca, restaurant que l’Anca venera i on va treballar durant un temps a la cuina. Però no se’n vagin encara, perquè hi ha més coses, en concret una broqueta de truita de patates com un sol: és cremosa, presenta una escorça irreprotxable i es nota que al darrere d’aquests triangles grocs hi ha una cuinera excel·lent. I pastissera. Perquè el dolç és un altre dels punts forts del Remei, un barret d’on surten galetes, pans de pessic i delícies casolanes d’alt voltatge. No busquis més opcions per esmorzar a Sants. No te’n farà falta cap més.

La casa de Popeye

Professional

¿Estàs fart d’aquestes cafeteries de disseny que sembla que hagin sortit totes de la mateixa fàbrica? La medicina que et convé és Dole Café (Manuel de Falla, 16), un racó que es passa les modes pel folre metàl·lic de la seva llegendària barra. Estret, antic, amb cambrers vestits d’uniforme i més viu que mai amb més de 50 anys a l’espatlla, el Dole triomfa gràcies a la seva fèrria defensa de l’esmorzar atemporal, una cosa que no podries explicar mai a un guiri. Com ho has de fer per dir a un expat que l’estrella dels matins d’aquest local és el Popeye, i no em refereixo al mariner amb prognatisme, sinó a un entrepà planxat que aquest cafè ha convertit en una icona de la gastronomia barcelonina. El Popeye porta pernil ibèric, formatge emmental i espinacs. Li foten un cop de planxa que aixafa la baluerna, fon el formatge, escalfa l’herba verda i destaca els colors del porc. També s’ha de prestar molta atenció a les truites fetes al moment, perquè els surten brodades i juguen amb diverses varietats. I compte amb el miracle: no són d’especialitat ni ho volen ser, però el cafè que fan és senyorial i no hauràs de malvendre la casa dels sogres per poder pagar-lo.

Truita de PRIMERA

Notícies relacionades

Aiguamolls, natura en estat pur

Torna "el tardeig més gran de la història"

Culleres matineres

Considero l’equip de Colmado Wilmot (Calvet, 28) la meva família. Cada dissabte, sense falta, m’hi presento a les deu del matí per esmorzar, peti qui peti. És un ritual que no penso perdre mai, perquè implicaria renunciar a la millor truita de patates de la zona alta i a la simpatia (i professionalitat) de la gent que hi treballa. El Colmado Wilmot està en un terreny tou que m’encanta: entre l’esmorzar clàssic i l’esmorzar de forquilla. I tot ho fan bé, amb el segell de qualitat del seu impulsor, l’ex Bulli Eugeni de Diego, un cuiner i empresari que sempre l’encerta. Truita perfecta, sucosa sense que quedi xopa, patata i ceba molt treballades i integrades en una massa cremosa, i pa amb tomàquet d’acompanyament. Vola. I si no és una truita pot ser un guisat, i tant. La flexibilitat de la carta és extraordinària. Hi ha taules en què veus gent fent un cafè i menjant un mig entrepà d’embotit o truita a la francesa (boníssima, per cert). I n’hi ha d’altres que, per a l’hora d’esmorzar, s’estimen més omplir la taula de safates de fricandó, mandonguilles i altres excessos de forquilla. Això sí, tots criden el mateix: fuck brunch.