Aiguamolls, natura en estat pur

Els Aiguamolls de l’Empordà, amb condició de parc natural, són un dels aiguamolls més valuosos de Catalunya, amb un paisatge que es transforma als ulls del visitant en un mosaic de llacunes, prats inundables, canals i maresmes entre el mar i els camps de l’Alt Empordà. Un lloc perfecte per a una ruta tranquil·la d’un matí, sobretot si us ve de gust caminar amb facilitat i observar ocells tan diversos com agrons, cigonyes, anàtids, rapinyaires i, amb sort, també els sempre espectaculars flamencs, segons l’època de l’any en què visitem la zona.

Una ruta típica de matí pot ser començar a la zona del Cortalet, bon punt d’inici per orientar-se, veure els plafons interpretatius i triar itineraris senyalitzats que es troben al llarg de tot el paratge natural. Es pot fer un bucle pels camins senyalitzats cap als estanys i observatoris, i tornar sense pressa (entre dues i tres hores caminant i parant a observar). Es recomana anar-hi d’hora per tenir més bona llum i més activitat animal, i també portar prismàtics, aigua i protecció solar. I, si ha plogut, calçat adequat, ja que de vegades hi ha trams humits.

Notícies relacionades

Esmorzar com un rei a Barcelona

Torna "el tardeig més gran de la història"

El parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà ha registrat aquest any un total d’11.086 ocells en el marc del cens anual d’ocells hivernants que es va elaborar el gener d’aquest any. S’ha de recordar que la població d’ocells aquàtics dels aiguamolls és la segona en importància de Catalunya, després de la del delta de l’Ebre, segons indiquen les xifres que es van donar a conèixer recentment. Durant aquest període, s’ha pogut constatar que el grup més nombrós ha sigut el dels anàtids i les fotges, amb 5.544 exemplars, entre els quals destaquen sobretot el xarxet comú (Anas crecca), amb 2.237 exemplars; l’ànec reial (Anas platyrhynchos), amb 1.572 exemplars, i l’ànec cullerot comú (Spatula clypeata), amb 857 exemplars. Això suposa el doble que l’any passat i trenca amb la tendència a la baixa dels últims anys, a causa principalment de factors com la sequera prolongada, asseguren els responsables.

Així mateix, els gestors del parc natural esperen que de mica en mica es recuperi la població d’ocells hivernants, especialment la dels anàtids, i aconseguir d’aquesta manera unes xifres que siguin cada vegada més pròximes a les d’altres anys, en què es va arribar als 10.000 ànecs. Tot això es converteix en una proposta realment atractiva per a tots els amants de la natura i la contemplació de la fauna i la flora en el seu estat més pur.