«Cada vegada que desapareix una espècie és com si perdéssim una obra d’un museu»

Carnicer parla com un dels autors principals de l’informe més important fins a ara sobre l’impacte de la crisi climàtica en la biodiversitat i els ecosistemes. El treball, presentat aquest dilluns, ha sigut elaborat per 270 científics capdavanters d’una setantena de països i suma prop de 40.000 referències bibliogràfiques en què s’analitza, amb més o menys detall, ecosistemes d’arreu del món. «Tenim evidències sòlides que la crisi climàtica està desestabilitzant el clima i causant estralls als ecosistemes», esgrimeix Carnicer. «No oblidem que els humans, tot i que tinguem grans capacitats tecnològiques, sempre dependrem del medi natural. Si no el preservem, els primers perjudicats serem nosaltres mateixos», assegura.

Segons explica el científic, més del 50% de les emissions generades per la nostra espècie en els últims segles han sigut reabsorbides pels ecosistemes naturals. Fins ara, de fet, s’estima que oceans i boscos, reconvertits en embornals naturals de carboni, han mitigat gran part de l’impacte de les emissions de gasos amb efecte hivernacle derivades de l’activitat humana. «Si no fos per aquests ecosistemes, l’escalfament global hauria arribat molt més enllà de l’augment d’1,2 graus de mitjana global que tenim ara. Probablement estaríem en escenaris climàtics molt més perillosos», explica l’investigador.

Refugis climàtics

Carnicer ha sigut l’encarregat d’analitzar l’impacte de la crisi climàtica en ecosistemes terrestres d’Europa i del Mediterrani. Segons apunten informes anteriors, aquests escenaris destaquen des d’ara com un dels «punts vermells» de la crisi climàtica, en què la temperatura està augmentant per sobre de la mitjana global, les sequeres s’estenen amb cada vegada més voracitat i les precipitacions es tornen cada vegada més torrencials. «A la regió mediterrània hi ha molta variabilitat i microclimes en què es multipliquen els impactes», comenta el científic. En un bosc mediterrani, per exemple, hi pot haver fins a sis graus de diferència entre un arbre que apunti al nord i un que apunti al sud.

Estudis sobre el terreny apunten que, per fugir d’aquests extrems, els animals van a la recerca de refugis climàtics. A Catalunya, sense anar més lluny, alguns espais naturals protegits com la Fageda d’en Jordà (Olot) s’han convertit en l’última trinxera d’espècies que estan desapareixent del territori. Altres, com el delta de l’Ebre i la zona dels aiguamolls de l’Empordà (Girona), estan molt més exposades al flagell de la crisi climàtica i això, al seu torn, multiplica els estressors per a les espècies del territori. «La pèrdua de biodiversitat es deu a múltiples causes, i com millor entenguem què està passant millor podrem mitigar el problema», comenta el científic. 

Un dels exemples més clars (i pròxims) per entendre en què consisteix la pèrdua de biodiversitat és el brutal declivi de la població de papallones en els últims 30 anys a la regió mediterrània. «Hi ha zones on han desaparegut més del 60% de les papallones», il·lustra el científic. «Hi ha espècies de papallones, com la blanqueta perfumada (‘Pieris napi’), que són indicadores de l’impacte del canvi climàtic. Les ales d’aquestes papallones es tornen més petites i més clares quan hi ha onades de calor o sequeres extremes», explica. L’estudi d’aquesta espècie indica que està en declivi en zones com el delta del Llobregat, on les sequeres estivals també van en augment, i, en canvi, es manté en espais naturals protegits com el Montseny i la zona volcànica de la Garrotxa, on les papallones han trobat un refugi climàtic. 

«Encara hi som a temps»

Notícies relacionades

Estem fartes de les ‘totebags’

Les reserves d’aigua catalanes estan en mínims i no hi ha previsió de pluges

La presentació de l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic afegeix un capítol més al ja aclaparador consens científic sobre la gravetat de l’emergència climàtica. «Encara som a temps de mitigar l’impacte d’aquesta crisi. Però la finestra d’oportunitats que tenim és cada vegada més petita i necessitem aprofitar-la al més aviat possible per aplicar canvis estructurals», reflexiona Carnicer en una entrevista amb aquest diari. «El futur del planeta depèn del que fem en els pròxims deu o vint anys. De les nostres accions en depèn l’extinció o la supervivència de moltes espècies i ecosistemes del planeta», afegeix. 

Parlant de solucions davant el canvi climàtic, l’expert nomena els innumerables estudis científics en què s’apunta a la necessitat de canviar els patrons de producció i consum. «Un estil de vida basat a generar emissions no és sostenible per al planeta», comenta. Carnicer parla amb convicció quan diu que l’únic camí per aconseguir una transició ecològica que no deixi ningú enrere és basar-se en principis d’equitat, justícia social i xarxes de suport.