Mascaretes i por de la covid: ¿obsessió o precaució?

En esto de las fobias escuchen a @mariagallegobl que es psicóloga sanitaria

Llamar "coronafobia" a la precaución natural es hacer luz de gas, "gaslighting" (https://t.co/K1HUgcnnwT). Que parece que es la única cosa que se propaga más rápido que la COVID https://t.co/doE13jRofB

— Prof. Jose-Luis Jimenez (@jljcolorado) 13 de febrero de 2022

Per saber de veritat què són les fòbies, Jiménez recomana llegir la psicòloga sanitària María Gallego Blanco, que rebutja rotundament que es qualifiqui de ‘fòbia’ una simple precaució natural. I en posa un exemple: «Assistir a una reunió en un espai interior en què la majoria està sense mascareta, i sentir por o rebuig, és adaptatiu, una resposta normal davant un perill real, no coronafòbia», remarca aquesta especialista gallega. «Hi ha una gran diferència entre tenir una fòbia i estar informat i ser prudent», afegeix, i emmarca aquesta narrativa en una «campanya per eliminar totes les restriccions escudant-se en la salut mental».

Coincideix amb ella la també psicòloga sanitària Noelia Martínez del Castañedo, per a qui la coronafòbia «és un concepte inventat, no diagnòstic clínic». Aquesta professional asturiana recorda que l’any passat es va fer mediàtic un altre «pseudodiagnòstic» en la mateixa línia, la «síndrome de la cara buida»: va ser el maig del 2021, després que el Govern eliminés l’obligació de protegir-se amb mascareta als espais oberts per tornar a imposar-la de nou poc després. «Els dos semblen termes encunyats ad hoc per impulsar narratives polítiques que justifiquen una tornada a la normalitat a través de la psicopatologització de la precaució natural i el desig d’una protecció possible davant un virus pandèmic que ha matat milions de persones i ha fet emmalaltir de forma crònica un número encara inestimable», argumenta.

Recorda Martínez del Castañedo que el mateix Fernando Simón ha utilitzat el terme «síndrome d’Estocolm», un altre «pseudodiagnòstic molt freqüent a les xarxes socials, per referir-se els qui no veuen amb bons ulls la disminució de les mesures de control de la pandèmia». La psicòloga assenyala que «fatiga pandèmica» és un altre terme pseudocientífic, i que «la salut mental és sovint utilitzada de manera estratègica per patologitzar «idees inconvenients».

En aquest sentit, María Gallego remarca que «sentir-se preocupat per una pandèmia global fora de control en el context de polítiques de salut pública espectacularment febles no vol dir que reflecteixi una obsessió personal».

En la mateixa línia, Noelia Martínez del Castañedo explica que la por davant perills realistes i raonables «no només no és insana, sinó que permet posar en marxa mecanismes d’afrontament que són necessaris tant per protegir-nos dels perills com per contribuir a equilibrar la salut física i mental». Això és diferent, precisa, a una fòbia, que és una «por intensa cap a animals, objectes, persones o situacions concretes que es perceben de forma irracional com a exageradament amenaçadores o perilloses». Afegeix que la societat s’entossudeix a «patologitzar les mal anomenades ‘emocions negatives’: por, tristesa, enuig, incertesa, frustració...», «essencials per impulsar l’ajust flexible als desafiaments vitals que caracteritza les personalitats sanes».

Suïcidis

Martínez del Castañedo opina que la «banalització» i la «instrumentalització ideològica» de la salut mental i els suïcidis durant la pandèmia «ha arribat a traspassar uns límits obscens». Argumenta que el suïcidi no ha augmentat en la majoria dels països, amb independència de com han afrontat la crisi sanitària. «Per exemple, el 2020, van descendir un 5% als EUA i a Austràlia. A Espanya hi ha hagut un increment important dels suïcidis, però hem de saber que ja era la primera causa de mort externa entre els joves abans de la pandèmia», apunta.

Quant a l’ús de les mascaretes pels infants, aquesta psicòloga nega que l’ansietat associada a aquesta mesura sigui un motiu freqüent de petició d’ajuda psicològica per part dels pacients, i menys encara en el cas dels nens. «Les mascaretes no causen problemes d’ansietat». «Sentim més coses sobre com les mascaretes els estan ‘traumatitzant’ que sobre l’impacte de quedar-se orfes –3.600 nens espanyols segons l’Imperial College–, la por de perdre o veure emmalaltir de gravetat els seus éssers estimats, o com els seus problemes concrets poden estar afectant la seva salut mental. Aquestes declaracions generalistes són una falta de respecte a les veritables víctimes del trauma i el maltractament. Tot menys el que és essencial: relacionar l’angoixa de cada nen amb les seves circumstàncies vitals particulars i fer-li les preguntes adequades. “¿Què està passant a la teva vida, què necessites i com et puc ajudar?”».

Per la seva banda, María Gallego, que va començar a aprendre sobre psicologia i nens al servei de pediatria d’un hospital gallec fa tres dècades, recalca que «és fals que hi hagi molts nens amb ansietat per culpa de les mascaretes». Creu que el que veritablement afecta la salut mental dels petits és «que no s’hagi acabat fa temps amb la pandèmia, els protocols escolars ineficaços contra el contagi per aerosols i la mort o seqüeles en ells o a les seves figures de referència».

Les dues psicòlogues apunten institucions com l’Acadèmia Americana de Pediatria, que ha destacat que no hi ha evidència que l’ús de mascaretes interfereixi amb el desenvolupament de la parla o la comunicació social. A més, a Espanya no són obligatòries fins als 6 anys, i els nens poden passar molt temps cara a cara amb membres de la família sense que en portin, als seus domicilis.

Face masks do not reduce oxygen intake. Carbon dioxide molecules are very tiny, even smaller than respiratory droplets. They cannot be trapped by breathable materials like cloth or disposable masks. https://t.co/UDTrocuULN pic.twitter.com/Tn33NpBD32

— American Academy of Pediatrics (@AmerAcadPeds) 12 de agosto de 2021

Un estudi de la Universitat de Miami va mostrar que utilitzar mascareta a l’escola no afecta la capacitat dels nens petits per aprendre el llenguatge, fins i tot si tenen problemes auditius. Walter Gilliam, psiquiatre infantil de la Universitat de Yale, ha assenyalat en un recent reportatge de National Geographic que els nens «no tenen més dificultat per llegir les emocions d’una persona que utilitza mascareta que les que tenen per a una persona que porta ulleres de sol».

A Espanya, el Consell General d’Escoles de Logopedes ha afirmat que «no hi ha evidència científica que l’ús de la mascareta causi retard del llenguatge».

A día de hoy, no hay evidencia científica de que el uso de la mascarilla cause retraso del lenguaje. En este documento hablamos sobre algunas cosas que sí empezamos a saber sobre la pandemia, el neurodesarrollo y la comunicación pic.twitter.com/H5WpE9NMRh

— Consejo Logopedas (@consejologopeda) 17 de febrero de 2022

No hi ha tampoc evidència que perjudiqui significativament la respiració. Una metaanàlisi de 10 estudis mostra que la fluctuació dels nivells de CO2 i oxigen entre adults i nens que utilitzen mascaretes es va mantenir dins del rang normal.

Notícies relacionades

Gairebé vuit de cada deu sèniors es connecten diàriament a internet

Catalunya només disposa del 20% de l’energia verda necessària per al 2030

Un altre dels arguments més utilitzats contra l’ús de les mascaretes per part dels nens és el que afirma que els petits que les porten viuen en una bombolla estèril i que no entrar en contacte amb patògens els fa candidats a futures al·lèrgies i a tenir un sistema immunitari desentrenat. ‘Faro’ ja va preguntar sobre aquesta qüestió a l’octubre, quan algunes comunitats estudiaven retirar les mascaretes als infants. La catedràtica d’Immunologia África González va assenyalar llavors que «utilitzar mascareta a classe no significa que el sistema immunitari no es desenvoluparà».

Els al·lergòlegs apunten que els nens no tindran més al·lèrgies per portar mascareta en espais tancats. La hipòtesi de la higiene no diu que l’al·lèrgia es desenvolupi per una falta d’exposició a patògens en general, sinó a certs bacteris, fongs i paràsits comuns en entorns rurals (estables, fenc, llet no pasteuritzada...). De fet, alguns virus que se solen contraure en la infància s’han vinculat amb l’origen d’algunes malalties al·lèrgiques i amb una sensibilitat més alta a al·lergògens pulmonars.