Barcelona torna a la disco: «A ballar com si demà s’acabés el món»

A les dotze de la nit, un grup de joves tornava a les abraçades i al ball, una mica primari. Uns altaveus connectats amb un mòbil expandien el hard tecno per tota la plaça. «Ja tocava, és que això no té puto sentit, a Madrid les discoteques seguien obertes aquest Nadal, no entenc perquè nosaltres hem hagut de tancar-les», explicava Dani Forni, un jove de 23 anys mentre es bevia una llauna de Red Bull. «Una vegada et diuen que pots sortir ho fas amb més ganes, i més ara que potser d’aquí un mes o una setmana ho tornaran a tancar», afegia. Les ganes de sortir no li faltaven a ningú del grupet, ansiosos per venir a la discoteca Apolo.

Uns minuts més tard, la fila per arribar fins a la porta del local era cada vegada més espessa. «Sincerament, em sento més segura a la discoteca que al carrer. Als ‘botellons’ et pot passar de tot: et poden robar, tocar el cul..., i no pots denunciar res», assegurava també l’Oceane, una noia de 28 anys que esperava amb les seves amigues. També la Maia estava emocionada per poder entrar al local. «Almenys la vida sembla com la d’abans, com si la covid no existís», deia.

Entrades amb temps

Mentre les cues de l’Apolo s’anaven omplint, al barri del Poblenou, la discoteca Razzmatazz anava preparant-se per obrir les portes a la una de la matinada. El Francesc i el Marc, dos estudiants universitaris, eren els primers de la llarga cua per entrar. «Hem vingut expressament des de Lleida per venir avui aquí», deia el primer. «Fa una setmana que vam comprar les entrades, volíem celebrar el final dels exàmens», afegia el segon. Algun altre del grup explicava que tenien ganes de sortir per mirar de lligar de nou amb desconeguts. ¿No us fa por el virus? «Qui tingui por de morir que no visqui», deia taxatiu el Francesc, just abans de sortir pitant cap a l’interior del local sota la mirada atenta del responsable de seguretat.

«A mesura que anava avançant la nit, els locals i les cues anaven sent cada vegada més importants. La Pepa esperava amb un grup d’amigues. «Jo és que ja m’he cansat dels ‘botellons’, fins i tot se’m gelen les mans de subjectar el cubata», comentava el grup. «Sortim a ballar per donar-ho tot, com si demà s’acabés el món. La veritat és que ho trobo molt a faltar», afegia la Pepa. Una amiga seva, amb una ampolla de rom amb cola, justificava les seves explicacions. «Fa dos anys que no surto de festa, i d’aquí res faré els vint. Avui m’ho prenc com la celebració dels 18 anys que no vaig poder tenir», exclamava la Berta, una noia amb asma i que els seus familiars també arrosseguen problemes respiratoris. «Ha sigut molt dur perquè he deixat de veure molta gent per por que em contagiessin».

També el Pol i el Jordi, de 23 anys, estaven de celebració a la cua. En aquest cas, que el Jordi se n’anava d’Erasmus una temporada. «Necessitàvem això, i la veritat és que ara ho estem fent bé, és legal... Som joves i ho necessitem», deia el noi. Els miraven de reüll l’Albert i l’Andreu, que com desesperats anaven buscant entrades de revenda per poder entrar al local. «L’entrada costa 17 euros, a tot estirar en pagarem 20», explicaven.

No és el Cap d’Any perdut

Molts dels enquestats negaven que aquest divendres hagi sigut el Cap d’Any que no van poder celebrar aquest any. «No ho és perquè celebrar-lo, el vam celebrar», deia Jordi Guasch, un noi d’uns vint anys que va passar el Cap d’Any en una festa clandestina, on, a més, es va contagiar de coronavirus. Alguns van optar per sortir a cases en pobles petits, d’altres, en pisos. «Però el Cap d’Any es va celebrar, això d’avui és una altra cosa», suggerien.

La pràctica majoria de les sales de Barcelona ha penjat el ‘sold out’ per a aquest cap de setmana. I és que molts van optar per comprar l’entrada només sentir la mesura de l’Executiu català. «No obstant hem de lamentar que el sector ha patit pèrdues milionàries per culpa del tancament», va lamentar el responsable d’una de les patronals de l’oci nocturn, Fecasarm. També va reclamar el pla de xoc al president Aragonès, per compensar, almenys, el 60% de les perdudes.

Turistes al Port Olímpic

Mentrestant, la Riola, una noia de 21 anys vinguda d’Albània, es preguntava quant alcohol podria arribar a ingerir el seu cos, passades les dues de la matinada. «No sabíem que justament obrien les discoteques aquest cap de setmana, ha sigut com un regal per a nosaltres», deia enfundada en un abric que no amagava un vestit espaterrant i uns talons de por. «El que passa que només es podien reservar taules VIP i hem pagat 250 euros. Podem beure aquesta quantitat de diners, però crec que soc incapaç de beure tant», prosseguia la noia.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Ho explicava a l’entrada d’una de les tres discoteques del Port Olímipc, just davant del mar. «La veritat és que hem vingut de Tolouse només per a aquest cap de setmana», explicava davant el mateix local l’Inés, una noia francesa de 22 anys. «Doncs què vols que et digui, hi ha molta gent i ningú porta la mascareta», es queixava la Mar, una igualadina davant el Mediterrani. «Em costa, però crec que m’hi vaig acostumant», seguia. La part bona, va dir, és que s’havia fet petons amb un noi italià «moníssim». «A veure, és que la gent necessita divertir-se. És molt important vacunar-se, però també és important la diversió i el gaudi», pregonava un noi mexicà també des de la cua d’un local.

Durant tota la nit, i per primera vegada en molt temps, l’estampa d’una matinada de dissabte a Barcelona tornaven a ser taxis amunt i avall, joves ebris per la calçada, i cotxes patrulla tallant el trànsit en controls antidroga o a tot drap amb la sirena encesa. «És clar, és que això és el era un divendres normal a Barcelona. Bastant feina», resumia un agent dels Mossos a les tres de la matinada.