L’opa i un temps nou a Catalunya

Com va explicar Carlos Torres en l’entrevista exclusiva que vam publicar diumenge, els 17 mesos que ha durat l’opa de l’entitat que dirigeix sobre el Banc Sabadell han sigut d’una lluita noble entre dos equips professionals que han defensat a capa i espasa els seus projectes. El BBVA no ha aconseguit convèncer un nombre suficient d’accionistes que sí que ha sabut retenir el Sabadell. La societat civil ha defensat els que ha considerat els seus legítims interessos. I la política ha evidenciat el que és avui: un mar de tàctica . Una certa Catalunya vol vendre ara una operació resistencialista com una victòria èpica a l’estil del timbaler del Bruc. Si puges a un dron, el panorama és un altre. Alguns dels que ara es pengen la medalla d’"haver salvat el Sabadell" el van empènyer a marxar fa vuit anys posant en risc la seva pertinença a la zona euro, una maniobra molt més comprometedora per al crèdit a les pimes que la compra per part del BBVA. De manera que en el desbaratament de l’opa cal veure més l’últim acte d’un temps que s’acaba que el primer d’una nova època. Res d’eufòries. Els equips dels dos bancs van tornar dilluns a les oficines a preparar els grans reptes que tenen per davant i que tenen a veure amb la consolidació del sector a escala europea com reclamen els informes Draghi i Letta.

I la política catalana seguirà al seu laberint. El projecte del president Illa de recuperar el lideratge econòmic a partir de la prosperitat compartida té més aliats parlamentaris per al segon que per al primer. Només un canvi en el finançament autonòmic pot moure aquesta agulla compassant els impostos al progrés econòmic i no a les deficiències dels serveis públics. El temps nou que necessita Catalunya no arribarà del postureig tàctic sinó d’una visió estratègica, una cosa de la qual manquen massa dels implicats, des de Sánchez a Puigdemont passant per algunes patronals i alguns sindicats.