Verónica Rodilla, investigadora de l’Institut Josep Carreras: "No hi ha cap tractament cel·lular antienvelliment aprovat"

¿Què passa a les nostres cèl·lules quan envellim?

Durant la vida d’un individu, les cèl·lules poden patir danys a l’ADN causats per múltiples factors. Normalment, la cèl·lula és capaç de reconèixer aquest dany i morir de manera programada. Però quan aquest procés falla, la cèl·lula entra en un estat de pseudozombi: ja no pot complir la funció habitual, però tampoc morir. És la senescència cel·lular. Al llarg de la meva carrera he treballat en l’estudi d’aquest procés biològic, estretament relacionat amb l’envelliment, ja que el nombre de cèl·lules senescents augmenta en els teixits amb l’edat.

¿Les cèl·lules senescents provoquen càncer?

No són cèl·lules cancerígenes en si mateixes, però sí que poden tenir un efecte negatiu en el seu entorn. Alliberen una gran quantitat de factors proinflamatoris i, si hi ha cèl·lules tumorals a prop, en podrien afavorir el creixement. La senescència no causa càncer directament, però pot crear un microambient que l’empitjori.

¿Què implica que s’acumulin més cèl·lules senescents a l’organisme?

S’associa a moltes patologies relacionades amb l’edat, com la fibrosi renal o hepàtica. Aquestes cèl·lules, al no eliminar-se correctament, mantenen una secreció crònica de molècules proinflamatòries, fet que afavoreix un estat d’inflamació persistent i dany tissular. Amb l’edat, el sistema immunitari perd eficàcia per eliminar-les i això agreuja el problema: les cèl·lules s’acumulen i contribueixen a processos degeneratius.

¿Funcionen els tractaments antiaging de les clíniques?

En l’última dècada hi ha hagut un boom de fàrmacs senolítics, dissenyats per eliminar les cèl·lules senescents. Alguns han mostrat resultats prometedors al laboratori però quan s’han portat a assajos clínics, molts han mostrat efectes secundaris tòxics o falta d’eficàcia, per la qual cosa no han arribat a aprovar-se. Encara, no hi ha un tractament clínic senolític aprovat per agències regulatòries com l’EMA o l’FDA. La investigació segueix, però encara queda molt per entendre sobre com controlar la senescència sense efectes adversos.

¿Què és la "medicina regenerativa» o "antienvelliment» que ofereixen algunes clíniques?

Això mateix em pregunto jo i és un tema delicat. Moltes d’aquestes clíniques utilitzen eslògans molt atractius, però en la pràctica no hi ha cap tractament mòbil antienvelliment aprovat per organismes reguladors. Imagino que ofereixen suplements o tractaments per reduir la inflamació associada a l’envelliment però, fins on jo sé, no hi ha assajos clínics validats amb teràpies antienvelliment.

¿Quin és l’enfocament realista per no envellir?

Més que no envellir, l’objectiu és envellir bé, mantenir la millor qualitat de vida possible. Avui sabem que l’envelliment es pot modular amb factors externs: dieta, descans, exercici, control de l’estrès, consum d’alcohol o tabac... Envellir de manera saludable és possible, però no depèn de teràpies miraculoses, sinó de bons hàbits.

Notícies relacionades

Els joves de 17 anys podran conduir amb un adult

27.000 alumnes van arribar el 2024 amb el curs començat

Una bona dieta, per exemple.

El concepte de bona dieta és relatiu, el que és bo per a tu pot no ser-ho per a mi. No hi ha una "dieta universalment bona». I el mateix passa amb l’exercici. ¿L’exercici és beneficiós? ¡Sí! Però en excés pot ser contraproduent.