Les víctimes del MeToo demanen a la universitat que les escolti

Aquestes docents i investigadores han mostrat la seva disposició a «col·laborar de la manera que sigui més oportuna» amb el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) per acabar amb aquesta xacra. Han reclamat, no obstant, que aquestes polítiques i actuacions es basin en allò que les investigacions científiques internacionals han demostrat que és imprescindible per avançar en la superació de la violència masclista en l’àmbit universitari.

I un d’aquests imprescindibles és que no s’exclogui de les comissions d’igualtat de les universitats les dones que han investigat sobre el tema ni les dones que sempre han recolzat les víctimes. Les víctimes lamenten que fa vuit anys que estan plantejant aquestes reivindicacions. Les víctimes recorden que Marta Soler –catedràtica de la UB i doctora per Harvard– i Lidia Puigvert –professora de la UB– van ser nomenades per participar en les comissions d’igualtat de les seves universitats i posteriorment excloses per haver recolzat víctimes.

Així mateix, denuncien que Rosa Valls, catedràtica de la UB i directora de la primera i única investigació de l’Estat sobre el tema, «ni tan sols ha sigut convidada mai a participar en les comissions d’igualtat». Les tres figuren entre els 10 primers experts mundials en violència de gènere.

La veu de víctimes i expertes

«És molt positiva la iniciativa de les conselleries però el més important són les persones que han d’impulsar aquests protocols i que han de formar les unitats d’igualtat. Han de ser persones que s’hagin significat per haver protegit les víctimes, que tinguin una trajectòria personal i científica en la lluita contra la violència de gènere», remarca Mar Joanpere, professora a la Universitat Rovira i Virgili. «Entenem que les víctimes i les persones que els han donat suport han d’estar en aquestes comissions», insisteix.

Uns altres dels criteris internacionals que les víctimes demanen que es tinguin en compte són, d’una banda, l’anomenat ‘upstander intervention’, és a dir, impulsar la cultura de l’intervenir, donar la cara quan un veu un acte d’assetjament. Vinculat a aquest punt, la presa de mesures per aturar la violència aïlladora contra qui recolza les víctimes. En tercer lloc, recolzament institucional continu a les víctimes.

Notícies relacionades

MeToo a la universitat: Catalunya actualitzarà els protocols antimasclistes en l’ensenyament superior

Les unitats d’igualtat: «Necessitem un MeToo a la universitat».

La Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya abordarà ja l’elaboració del protocol-guia en la seva reunió del pròxim 23 de febrer. Hi assistiran representants de totes les universitats catalanes. Fa temps que aquesta comissió impulsa polítiques per avançar en la protecció dels drets de les dones davant la violència de gènere. Una d’elles, el mes de maig passat, va ser l’ampliació de la protecció a les víctimes amb un acord que facilita el seu trasllat a una altra universitat.

La Conselleria de Recerca i Universitats, liderada per Gemma Geis –l’última publicació de la qual com a investigadora va ser precisament un treball sobre l’assetjament sexual de segon ordre–, té en el seu pla de govern per a aquesta legislatura vetllar per garantir la igualtat efectiva de dones i homes, impulsant mesures com el seguiment dels plans d’igualtat i els protocols de les universitats. També contemplen la incorporació de la perspectiva de gènere a la docència i la investigació, una guia per avançar en la paritat dels òrgans col·legiats del sistema universitari i promoure accions de discriminació positiva en l’àmbit universitari i realitzar un seguiment de l’aplicació. Accions, totes elles, coordinades amb la Conselleria d’Igualtat.