El Consell Interuniversitari de Catalunya accelera la revisió dels protocols contra la violència de gènere

Així, segons ha pogut saber aquest diari, aquest organisme, en el qual estan representades totes les universitats, públiques i privades, ha informat ja tots els centres –des de la UAB, la UB, la UPC o Blanquerna-Ramon Llull– que la qüestió de la preparació d’un protocol marc general estarà en l’ordre del dia de la pròxima reunió de la comissió Dona i Ciència, prevista per al 23 de febrer.

D’aquesta reunió n’estan pendents a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on l’equip del rector Javier Lafuente va decidir el novembre del 2020, després de prendre possessió, «explorar una revisió en profunditat» del seu protocol contra la violència de gènere, que data de novembre del 2018. «Va ser un compromís amb les estudiants de treballar perquè els protocols fossin més eficaços», explica la secretària general de la UAB, Esther Zapater. L’objectiu és fer el protocol més àgil i millorar el funcionament.

Ara esperen les directrius generals. «Les conselleries van anunciar un protocol general i la UAB serà allà. No sabem com serà aquest marc general ni quines adaptacions s’hauran de fer dels protocols actuals. Però la nostra idea és tenir actualitzat el nostre protocol aquest any. I ens agradaria fer-ho conjuntament amb tota la comunitat», afegeix Zapater.

La secretària general de la UAB assegura que el rector té un «compromís claríssim» a combatre la violència de gènere en l’àmbit universitari i que la unitat d’igualtat del campus té «llibertat total per treballar i actuar amb contundència».

A la Universitat de Barcelona (UB), una de les primeres a comptar amb protocols antimasclistes, també treballen en la revisió del seu protocol, que va ser actualitzat per última vegada el maig del 2019. Ara, la previsió del rectorat és que el març o l’abril que ve n’hi hagi ja una versió revisada. Suposadament ja incorporant les directrius marc del Consell Interuniversitari.

Protocols deficitaris

Notícies relacionades

Eva Bussalleu: «De vegades sembla que t’hagin de tocar el cul perquè es consideri discriminació de gènere»

Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"

Les 25 dones que han denunciat casos d’assetjament a la universitat apuntaven que malgrat que hi ha protocols, la seva aplicació és deficitària. Així, per exemple, assenyalaven que va ser «pitjor quan denuncies que quan pateixes l’assetjament». Les que denuncien, perquè un 90% de docents i investigadores no denuncien. Les que ho fan s’enfronten a ser apartades, marginades, i el mateix els qui els donen suport, de manera que els assetjadors, d’una manera o una altra, en surten impunes. Aquest serà un dels reptes que haurà d’abordar aquest protocol marc de les universitats catalanes.

La consellera d’Igualtat, Tània Verge, que precisament va dirigir la Unitat d’Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ja apuntava en declaracions a EL PERIÓDICO que «malgrat el treball d’acompanyament, aquests protocols són deficitaris en múltiples sentits» i avançava una línia de treball: «Falta celeritat, falta una garantia de formació de les persones que instrueixen els expedients informatius i disciplinaris, i falten garanties de reparació per a les víctimes».