Espanya no actualitza les dades sobre violència de gènere a la universitat des del 2008

És un fenomen complex. En part perquè un 90% de les dones víctimes del MeToo a la universitat no denuncien els casos d’assetjament en gran manera pel temor de represàlies. Així mateix, no hi ha dades actualitzades que permetin prendre’n consciència, abordar la problemàtica i actuar per concloure-la. El 2008, el Community of Research on Excellence for All (CREA) va publicar un estudi pioner sobre la violència de gènere a la universitat que va determinar que fins a un 65% d’universitaris havien patit o coneixien alguna situació d’assetjament en l’àmbit d’alumnat, docència o investigació.

«Les universitats mai havien tingut ganes d’obrir aquest tema, però se les va obligar des de més amunt», remarca la catedràtica Rosa Valls, subdirectora del CREA. Des d’aleshores, aquestes dades no s’han revisat ni actualitzat, malgrat que el CREA ho ha sol·licitat fins a en tres ocasions a l’Agència Estatal d’Investigació, dependent del Ministeri de Ciència, Innovació i Tecnologia. Això fa que les xifres segueixin en els llimbs.

Temptatives en un pou sense fons

«Des del 2008 no s’ha tornat a fer cap investigació comparativa sobre el tema. Ho hem intentat però no hem tingut suport», confirma Patricia Melgar, membre del CREA. Apunta que des de les comissions d’igualtat cada any fan públiques xifres, però aquestes són només les de les denúncies. «Una cosa són les xifres de les denúncies, que són baixes perquè la majoria no denuncia, i una altra és una investigació com la que va realitzar el CREA», que dona una foto real del problema, argumenta Melgar.

Recorda la investigadora que «no va ser fàcil» realitzar aquest treball. «No es va rebre amb els braços oberts. Hi va haver moltes pressions perquè no interessava que sortissin les dades. No s’ha tornat a fer per por», assegura. «Hi ha moltes complicitats entre les universitats i persones amb poder. Ho vam viure nosaltres quan ho vam investigar», afegeix.

Aquesta investigació, que retrata l’estat de la qüestió, és clau per mostrar la magnitud del problema. «Serveix perquè la gent sàpiga que la violència de gènere a la universitat no és una cosa residual, sinó que té la mateixa magnitud que la violència de gènere en el conjunt de la societat», remarca Melgar. Confia que ja que la societat ha evolucionat després de gairebé 15 anys, un nou estudi actualitzat «estigui a prop».

De fet, va ser arran de l’estudi del 2008 que es va impulsar la creació de les unitats d’igualtat. Totes les universitats públiques catalanes compten amb una d’aquestes unitats que han promogut protocols d’actuació per aturar els casos de violència de gènere. Han aconseguit alguns avenços, però també han topat amb limitacions dels mecanismes per erradicar el fenomen així com amb diferents graus de compromís segons el centre. Un dels principals hàndicaps resideix que estan dirigides per l’equip rectoral. Tot depèn del seu compromís.

La reacció institucional

Notícies relacionades

Les rondes de Barcelona i l’AP-7 concentren les principals cues de la primera sortida de juliol

L’antiviral Paxlovid: útil malgrat el rebot de la covid que va patir el doctor Fauci

La delegada del Govern per a la Violència de Gènere, Victoria Rosell, remarca la necessitat que les universitats apliquin activament els protocols. «Han de promoure’ls», insta. Per a la delegada, és «importantíssima» la mateixa reacció de la comunitat educativa davant una situació d’assetjament. Aquí, recorda que els protocols poden «preveure mesures per reparar les víctimes i reaccions contra els agressors, com per exemple, les de tipus disciplinària». Rosell assenyala la necessitat de «tallar a temps» aquestes situacions. 

Per la seva banda, Cristina Gelpí, secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, assegura que a Catalunya «no concebem un sistema universitari que pugui tolerar l’assetjament». I Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, va llançar en un tuit aquest diumenge, dia de la publicació del MeToo a la Universitat d’EL PERIÓDICO, un «companyes, us creiem», i va oferir a les víctimes els serveis de la xarxa especialitzada del seu departament.