¿Què se sap del Centre Estatal de Salut Pública anunciat pel Govern per al 2022?

El Govern es va comprometre el 2021 a la creació d’un Centre Estatal de Salut Pública per llei abans del segon semestre del 2022. Un organisme amb la seu que podria estar fora de Madrid –València sona amb força per posicionar-se com a seu, però Granada també reclama el seu protagonisme– i que, sobretot, seria fonamental per lluitar contra situacions d’emergència sanitària com està passant amb la pandèmia de coronavirus. «L’ideal seria que l’avantprojecte de llei entrés al Congrés abans de l’estiu», indiquen experts en salut pública a ‘El Periódico d’Espanya’. «Cal fer-ho bé, però amb certa urgència», afegeixen.

El projecte de pressupostos generals de l’Estat (PGE) contempla fins a 9,4 milions d’euros per a la posada en marxa de l’organisme, la consulta pública del qual es va iniciar al setembre. El paper d’aquest centre –una històrica reclamació dels experts en salut pública–, serà anticipar-se a noves crisis sanitàries i millorar la xarxa de vigilància existent, ampliar-la, i interconnectar-la amb les comunitats autònomes i amb els organismes europeus. Entre les seves comeses, l’anàlisi i estudi, l’avaluació de polítiques i intervencions públiques, l’assessorament tècnic o la proposta de mesures a les autoritats sanitàries i, per descomptat, la coordinació de resposta davant situacions d’emergència sanitària com la que s’està vivint amb la crisi del coronavirus.

Un pla antic

A l’estiu del 2020, mesos després de l’esclat de la pandèmia, el Ministeri de Sanitat es va comprometre a presentar, en el termini d’un any, les bases d’aquesta futura institució. Però no va ser fins al setembre del 2021 que la ministra Carolina Darias avançava l’inici de la consulta pública de l’avantprojecte de la llei de creació del futur organisme. La intenció del Govern és que estigui creat abans del segon semestre del 2022, que compti amb «autonomia funcional» i amb personal de la més alta capacitació cientificotècnica en les diferents àrees i matèries. Serà, per tant, aquest any, quan, una vegada aprovat, se sabrà on s’ubicarà i qui el dirigirà. Almenys, això és l’anunciat.

El novembre passat, la ministra Darias avançava que portaria «pròximament» al Consell de Ministres la creació d’aquesta entitat. Una cosa que finalment no va passar i que, per ara, està en suspens. Consultat per aquest diari, el seu departament es limita a assenyalar que «no hi ha novetats», que s’hi continua treballant i que ben aviat hi haurà notícies.

La idea de Sanitat és que sigui un centre d’«excel·lència» que aglutini les competències fins ara disperses en aquesta matèria: d’una banda, la vigilància en salut pública, avaluacions de riscos i anàlisi de la situació en salut de la població espanyola, i, de l’altra, la preparació del sistema sanitari davant futures amenaces, principalment de caràcter epidemiològic, i la coordinació de les respostes. El centre s’encarregarà també del seguiment i l’avaluació de l’Estratègia de Salut Pública.

L’opinió dels experts

La Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas) és una de les societats científiques que ha elaborat un informe amb punts concrets per facilitar les decisions sobre com s’ha d’articular la nova entitat. D’entrada, advoquen pel fet que l’entitat es configuri com a Agència Estatal de Salut Pública (AESP). Un document que també es va enviar a la Comissió de Sanitat del Congrés dels Diputats i a la Comissió de Sanitat del Senat.

L’informe es va publicar a principis d’octubre i va ser aportat dins del termini establert en resposta al tràmit de consulta pública prèvia obert per Sanitat per a l’avantprojecte de llei, que es va tancar el 13 d’aquell mateix mes. A finals d’octubre, Sanitat havia rebut 50 aportacions (de societats científiques, col·legis professionals, associacions de pacients, sindicats, particulars...) a aquest tràmit.

El professor Ildefonso Hernández, catedràtic de Salut Pública de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx (Alacant), va ser –amb el doctor de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Daniel García Abiètar– l’encarregat de coordinar l’equip d’una trentena d’experts de diversos àmbits que van redactar aquesta proposta en nom de la Sespas. Una sèrie de «línies mestres» que, com s’ha dit, van presentar l’octubre passat en forma de document i l’objectiu de les quals era fer suggeriments al Govern sobre com s’hauria de dissenyar l’organisme.

Esperant l’esborrany

Així ho explica el professor en conversa amb ‘El Periódico de España’. «És positiu que el Govern hagi decidit fer una llei per a la creació de l’agència. Dona bastantes possibilitats en el seu disseny», comença assenyalant l’expert en salut pública. Hernández indica que actualment s’està redactant l’avantprojecte i que ara esperen veure el seu esborrany.

Sobre els terminis, assegura: «Imminent no és. L’ideal seria que l’avantprojecte entrés al Parlament abans de l’estiu. És important perquè és paral·lel a l’avaluació que s’està fent de la pandèmia i és paral·lel a una sèrie d’informes, com el que ha fet la Sespas, en què parlem de la necessitat de comptar amb una agència d’aquestes característiques».

Una nova etapa

Hernández es refereix, per exemple, al moment que passem respecte a la crisi sanitària. Aquest dilluns, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) anunciava que publicarà a finals de febrer un nou pla de resposta a la covid-19 que plantejarà una transició que, quan s’acabi, posarà fi a l’actual gestió de la malaltia com una pandèmia.

«Tot això requereix una agència com la que nosaltres plantegem, en xarxa, en coordinació amb les comunitats autònomes i centres de recerca. És una peça fonamental. Cal fer-ho bé, però amb certa urgència. Qualsevol grup on es reuneixen persones expertes i responsables sanitaris en salut global i que emetin qualsevol informe en els últims dos anys, parlen que tindrem reptes de salut seriosos els pròxims anys», afegeix. Segons la seva opinió, l’única part bona de la pandèmia «és que hi ha prou material per saber que hem de reconfigurar el nostre sistema de salut pública».

El catedràtic incideix sobre «els beneficis d’una agència estatal fent propostes contínues per millorar la salut de la població en tots els àmbits: mobilitat, contaminació, consum de carn o en el que vulguem». És un organisme necessari, remarca, com també tenir uns sistemes de vigilància «que siguin ràpids, que aprofitin la tecnologia per no anar amb sinergies vuitcentistes. El quadro de comandament de la política de salut ha de canviar. Hi ha moltes dimensions en què una agència fa un salt perquè es configura una manera de treballar», insisteix. Una agència que, segons la visió dels qui més saben de salut pública, estaria convocant «contínuament experts per fer front a situacions de crisi».

No serà a Madrid

Un altre dels aspectes que va destacar la societat al seu informe és que és oportú que la futura agència s’allunyi de la centralitat metropolitana. És a dir, que estigui fora de Madrid. «És clar. És imprescindible per coherència política. Estem parlant de l’Espanya buidada,  no posarem més institucions en un lloc on ja n’hi ha moltes. A més, és bo», remarca aquest expert.

Notícies relacionades

El programa educatiu antibullying "Somos Únic@s" de la Fundación ColaCao arriba a Secundària

Les onades de calor li costen ja a Europa 43.000 milions

De fet, tal com va publicar aquest diari, el País Valencià, Extremadura i Astúries eren algunes de les comunitats amb més opcions per acollir la seu del futur centre. València va admetre en el seu moment que estarien encantats. Però, des d’altres comunitats, també s’hi ofereixen. Així, fa tot just uns dies, la secretària d’Acció Institucional i Municipalisme de Podem Andalusia, Alejandra Durán, demanava descentralitzar les administracions de l’Estat per ajudar a cohesionar el territori. En aquest sentit, la formació política sol·licitava que l’Agència Estatal de Salut Pública tingui la seu a Granada per la trajectòria de la província andalusa com a referent en la recerca sanitària.

Descentralizar las Administraciones del Estado ayudará a cohesionar el territorio. Podemos solicita que la Agencia Estatal de Salud Pública tenga su sede en Granada por la trayectoria de la provincia granadina como referente en la investigación sanitaria. Lo cuenta @AleDuranGR. pic.twitter.com/QN8PUyfbX7

— Podemos Andalucía (@Podemos_AND) 20 de enero de 2022

¿Qui ha de dirigir la futura agència? En el seu moment, es va apuntar a Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), un organisme que, per cert, quedaria sota el paraigua del Centre Estatal. «És una qüestió de bon govern, que sigui independent i que les persones que estiguin a càrrec seu siguin avaluades i les que millor es postulen», conclou el professor Ildefonso Hernández.