Joan Carles I, davant l’Assemblea de França: «Només jo mateix podia escriure la meva història»

Visiblement emocionat, amb dificultat per caminar, però acompanyat per les seves filles, Elena i Cristina, i el seu net Froilán, aquest dissabte el rei emèrit Joan Carles I ha recollit a l’Assemblea Nacional francesa el Premi Especial del Jurat del Llibre Polític per les seves memòries ‘Reconciliación’, que ha escrit juntament amb l’autora francesa Laurence Debray.

«Sé que no és habitual que un rei escrigui les seves memòries. El meu pare em va aconsellar que no ho fes, i probablement tenia raó. Però la nostra vida no només es limita a moments abstractes, sinó que també recull les nostres actituds, comportaments i decisions», va començar dient l’emèrit davant d’una Sala de Festes del Parlament francès atapeïda de personalitats, entre les quals, la presidenta de l’Assemblea Nacional, Yaël Braun-Pivet, o l’ex primera ministra Elisabeth Borne.

El guardó, que compleix la seva 35a edició, l’entrega l’associació Lire la Société, que des de fa anys celebra aquesta jornada literària i premia diferents categories en col·laboració amb la Cambra de Diputats. En aquest cas, el llibre de Joan Carles I ha sigut elegit per unanimitat pel jurat per ser un «testimoni únic i històric»; «És un premi que el jurat, plural i independent, va votar per unanimitat, perquè es tracta d’un testimoni històric i únic que no només parla d’Espanya, sinó també de França i Europa», va reconèixer per a El Periódico la presidenta d’aquests premis, Luce Perrot. 

Durant la seva intervenció, el rei Joan Carles va insistir en la importància d’escriure les seves memòries en primera persona de manera «crítica» i per aportar «coneixement sobre els 40 anys de regnat»; «Un rei ha d’exercir el seu mandat en la dimensió pública. Una dimensió que està marcada pels aspectes polítics, i pel fet de ser rei. Vaig pensar que havia d’escriure aquestes pàgines en primera persona, pel mateix protagonista. Per poder aportar més coneixement sobre la seva persona, el que ha fet i per què ho ha fet».

Un llibre que a més, segons l’emèrit, li ha donat diferents oportunitats de posar en valor les seves fites. «No vaig triar a l’atzar el títol de les meves memòries: Reconciliació. Crec que és la paraula que millor resumeix la principal fita de la meva vida pública: haver iniciat i fomentat la reconciliació d’Espanya amb si mateixa, després d’una llarga dictadura i una guerra civil, conduint-la a passar de la manera més pacífica possible, i en molt poc temps, a una democràcia plena», va insistir. 

«El present pot entristir-me»

El llibre ha sigut un èxit en vendes, tant a França, on va sortir primer a la venda, com a Espanya. «Em sento particularment honrat que, tot i que no sigui francès, un país que m’és tan estimat com França, on la meva família enfonsa les seves arrels en el temps, hagi acollit aquest llibre amb tant interès i generositat. Sé a més que la seva versió espanyola ha sigut un veritable èxit editorial, cosa que confirma que molts espanyols també desitgen descobrir com el seu rei percep la seva vida i el seu regnat», va afirmar emocionat. 

Notícies relacionades

El PSOE busca la complicitat del PP per dedicar un «espai important» del Congrés a Rubalcaba

Illa crida a files el PSC contra l’extrema dreta després de la polèmica a Ripoll: «No pactarem amb els que fan apologia de la intolerància»

No obstant, les seves memòries també han suscitat crítiques per la manera en què aborda certs esdeveniments històrics, amb retrets sobre falta de transparència en el seu relat. A aquestes veus Joan Carles ha volgut dedicar unes subtils paraules durant el seu discurs d’aquest dissabte: «Sempre vaig saber, des de la meva infància, que el meu destí coincidia amb la meva vocació: el servei al meu país. Avui, al mirar enrere, el present no m’aclapara, tot i que de vegades, ho confesso, pot entristir-me. Soc conscient que ningú és profeta a la seva terra i que sempre hi haurà judicis divergents sobre gairebé tot. Però jo sempre vaig tenir clar que la democràcia, el respecte dels drets humans i el progrés de la societat espanyola eren els objectius pels quals havia de treballar». 

No és la primera vegada que el rei emèrit intervé en l’Assemblea Nacional francesa. El 1993 va pronunciar un discurs excepcional i històric, ja que des de 1919 la cambra baixa francesa no havia acollit la intervenció de cap cap d’Estat estranger en una sessió oficial. Joan Carles I ho va fer en un moment clau amb l’objectiu de consolidar la relació franco-espanyola, i per reforçar la imatge internacional del nostre país.