Tribunals

Obliguen una empresa a retornar 5.300 euros a una clienta que no va poder instal·lar una piscina perquè el seu Ajuntament no la va autoritzar

L’Audiència de Palma confirma la condemna a la mercantil, però l’eximeix de pagar per dany moral i de retornar 1.500 euros pel projecte

La clienta solicitó a una empresa la instalación de una piscina prefabricada en su propiedad de Montuïri.

La clienta solicitó a una empresa la instalación de una piscina prefabricada en su propiedad de Montuïri. / D.M.

3
Es llegeix en minuts
B. Palau

L’Audiència de Palma ha ratificat íntegrament una sentència d’un jutjat de primera instància de la ciutat que condemna una empresa d’instal·lació de piscines de l’illa a retornar 5.384 euros a una clienta que els va encarregar una prefabricada per a la seva propietat a Montuïri, però l’Ajuntament no la va autoritzar a finals del 2020.

La resolució també declara formalment resolt el contracte existent entre les parts per a la instal·lació de la piscina de fibra i eximeix l’entitat de pagar 500 euros per dany moral en concepte de danys i perjudicis i també de retornar a l’afectada uns altres 1.500 euros pel projecte.

Els tribunals han donat la raó a la demandant i la Secció Cinquena ha desestimat el recurs d’apel·lació interposat per la mercantil.

L’empresa al·legava error en l’aplicació del dret, la inexistència d’incompliment contractual, improcedència de la resolució contractual, improcedència d’aplicar la doctrina de l’enriquiment injust i error en la valoració de la prova. Segons la seva versió, la piscina que la dona va encarregar, que estava en disposició de servir-se, responia a les especificacions de la clienta i no pot ser venuda o instal·lada per a un altre client.

Tanmateix, la sentència assenyala que, tal com resulta de les actuacions, en particular de les converses mantingudes per les parts, l’elecció de la piscina va respondre a un model prefabricat escollit sobre catàleg i del qual l’empresa disposava. Així s’expressa en el missatge del 24 d’agost del 2020 en assenyalar “tinc una piscina smart blanca” i que va ser l’escollida per la clienta en un missatge del 27 d’agost del 2020, “sense que s’hagi acreditat haver actuat sobre el model de tal manera que en quedés exclosa la possibilitat d’instal·lació per a un altre eventual client”, assenyalen els magistrats.

La demandant en un principi sol·licitava que es declarés incomplert el contracte d’obra celebrat amb l’empresa, la seva resolució i que li reintegressin els 6.884 euros lliurats a compte, a més de pagar-li uns altres 500 euros com a danys i perjudicis. Segons la seva versió, l’entitat va elaborar un pressupost per import de 17.800 euros més IVA per a la provisió i instal·lació de la piscina prefabricada de les característiques interessades.

El pressupost comprenia mà d’obra, instal·lació, excavació i retirada de material, electròlisi salina i projecte de piscina. Acceptat el pressupost, la clienta va abonar 6.884 euros a compte del preu. Per a l’execució del projecte, la dona va facilitar a l’arquitecte designat per l’empresa la informació necessària.

Informe desfavorable

Transcorregut un temps sense saber el resultat del projecte, l’afectada va contactar amb l’ajuntament de Montuïri, on se la va informar que en data 26 de novembre del 2020 havia emès una resolució desfavorable i que s’havia de modificar el projecte per incloure l’estat actual de les edificacions i altres construccions. Després de diverses converses amb l’empresa sense que aquesta adoptés cap mesura, la clienta va sol·licitar que es descomptés l’import abonat pel projecte, atès que l’arquitecte tècnic va manifestar que caldria pagar més per la modificació del projecte, cosa a la qual la dona es va negar, segons la seva versió.

Notícies relacionades

L’empresa d’instal·lació de piscines es va oposar a la demanda en al·legar que, tan bon punt es va tenir coneixement de la resolució desfavorable, es va contactar amb l’Ajuntament, i que les especificacions sol·licitades per aquest excedien les pròpies d’un projecte de piscina, ja que comprenien un estudi tècnic de tot l’habitatge i les seves dependències, fet que representava una feina extra per a la qual es van sol·licitar a la clienta 800 euros. L’entitat va sostenir haver complert les obligacions que li incumbien.

La sentència de primera instància va estimar parcialment la demanda de la dona i va obligar l’empresa a retornar els diners que aquesta havia lliurat, a excepció dels 1.500 euros satisfets com a cost del projecte. Ara, l’Audiència ha confirmat la resolució. No hi ha incompliment de l’entitat, ja que el contracte d’execució va esdevenir impossible per raó de les exigències municipals en relació amb el projecte. Per aquesta impossibilitat, es declara resolt el contracte.