Junts i la PAH, claus de l’acord antidesnonaments

Victòria parcial de Junts per Catalunya al Parlament. El desbloqueig de les negociacions entre partits per aprovar una nova llei antidesnonaments ha acabat donant un paper determinant a la formació de l’expresident Puigdemont. Malgrat que inicialment va estampar la seva firma al costat d’ERC, els comuns i la CUP en favor d’un determinat text, finalment Junts ha aconseguit introduir modificacions parcials en una dura i llarga negociació no sense tensions amb ERC i la PAH. El resultat final és un equilibri en què, segons admeten també les forces d’esquerres, s’ha introduït el concepte que reclamava JxCat: compensacions a determinats propietaris.

Finalment, la redacció del text que es votarà definitivament en el ple d’aquí unes setmanes, inclou aquestes compensacions en forma de lloguer social, de què es farà càrrec la Generalitat a través de l’Agència d’Habitatge, que pagarà els lloguers a través d’ajudes o com arrendatari. Això no inclou els grans tenidors bancaris, filials immobiliàries d’aquestes entitats, fons d’inversió i entitats de gestió d’actius, inclosos els procedents de la reestructuració bancària. Els grans tenidors no tindran accés a les ajudes de la Generalitat i seran els encarregats d’oferir un lloguer social obligatori a les famílies vulnerables.

Junts va plantejar batalla sobre aquestes ajudes compensatòries als propietaris, adduint que en l’actuació en matèria de vivenda del Govern del PSOE i Unides Podem hi ha aquestes compensacions en les moratòries antidesnonaments, i argumentat que altrament el Tribunal Constitucional podria anul·lar la regulació del lloguer social forçós. JxCat també va plantejar batalla per mantenir el que fixava el decret aprovat el 2019 i que el Constitucional va tombar per motius de forma.

En la llarga negociació dels últims mesos, els partits d’esquerra es mostraven contundents contra aquestes compensacions. Finalment, segons admeten, s’ha assumit que sense Junts no hi havia prou majoria per aprovar la llei, ja que el PSC també mantenia una posició més moderada i allunyada del nucli dur d’ERC, els comuns, la CUP i la PAH. De fet, els socialistes, al conèixer el pacte final, han mostrat la seva disposició a votar-lo.

Les claus de la llei

Un cop el Parlament ratifiqui la llei, hi haurà renovació obligatòria dels lloguers socials dels grans propietaris de vivenda, la qual cosa evitarà desnonaments de persones amb lloguers firmats el 2015 i s’impedirà, segons la PAH, «una nova onada de desnonaments». S’evita l’anomenat «desnonament invisible» de famílies amb exclusió residencial que queden sense vivenda quan venç el seu contracte de lloguer amb un gran propietari. També s’habiliten lloguers socials per a les famílies que han ocupat pisos de fons voltor per falta d’alternatives, i que estiguin vivint des d’abans del juny del 2021. O famílies que per una execució hipotecària han continuat al pis.

També s’amplia la definició de gran tenidor, que inclourà persones jurídiques de més de 10 vivendes (15 en el cas de les persones físiques); s’obliga durant 5 anys (7 si és una persona jurídica i 12 si és un banc o fons voltor) a mantenir durant 5 anys l’oferta de lloguer social. Abans aquest període era de 3 anys. I, entre altres mesures, s’elaborarà un registre de grans tenidors (els que tinguin més de 10 vivendes) per facilitar el compliment de la llei.

Els grans propietaris no vinculats a bancs o fons voltor sí que podran demanar a la Generalitat que els llogui la vivenda a preu de protecció oficial quedant-se com inquilins amb un lloguer social amb l’Administració. Aquest és el punt clau de totes les negociacions i finalment Junts ha aconseguit mantenir la seva intenció malgrat el rebuig inicial que va despertar entre els signants de la nova llei.

La clau política d’aquest episodi és que a diferència de la regulació dels lloguers, que va generar una forta tensió interna a Junts i va acabar amb diputats del PDECat votant en contra i una negociació in extremis amb posicions contradictòries entre el llavors conseller de Vivenda, Damià Calvet, i el seu propi grup parlamentari, aquest cop Junts ha blindat la seva posició de la mà dels seus integrants en el Govern. I ha pogut exhibir aquest dijous múscul i capacitat d’acord amb les entitats socials.

El precedent

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

La nova normativa catalana és un nou intent de blindar la llei que va sorgir el 2015 fruit d’una iniciativa legislativa popular en favor de la vivenda social i contra la pobresa energètica. A finals de gener del 2021, el Tribunal Constitucional va anul·lar per unanimitat el decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a la vivenda impulsat el 2019 per la Generalitat, que obligava els grans tenidors a oferir lloguer social a les persones vulnerables que ocupessin il·legalment una vivenda. Els magistrats justificaven la seva decisió en el fet que l’Executiu català hauria d’haver utilitzat una llei en lloc d’un decret per formular la norma.

La sentència es va produir arran d’un recurs del PP, que va impugnar el decret llei al considerar que vulnerava el dret a la propietat privada i no respectava un dret fonamental que s’aplica a tot Espanya.