Metges de família coincideixen a tractar la covid com la grip

La Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) ha publicat un editorial en què aposta per tractar la covid com altres malalties infeccioses, entre les quals la grip, així com recuperar la ‘vella normalitat’ a través de la supressió de les mascaretes i de qualsevol tipus de restricció. «Ni el sistema de salut ni la societat en el seu conjunt es poden permetre continuar testant asimptomàtics o amb símptomes lleus i aïllant tots els positius, amb les conseqüències que això comporta a nivell social i econòmic per les baixes laborals massives de persones sanes. Hem d’acabar amb l’excepcionalitat: la covid ha de ser tractada com la resta de malalties. La immunitat adquirida i l’arribada de l’òmicron així ho permeten», resumeixen els metges de família en un comunicat.

Des de semFYC ressalten que el sistema actual de control de casos «consumeix molt temps i recursos i, com s’ha tornat a demostrar en la sisena onada, quan augmenta de manera important el nombre de casos deixa de ser viable i col·lapsa ràpidament». «Ha arribat el moment de deixar de fer per poder fer: deixem de visitar i testar persones sanes amb símptomes menors, deixem de rastrejar i testar els seus contactes, abandonem els aïllaments i les quarantenes. Totes aquestes activitats, que van tenir sentit en el passat, s’han vist superades amb la immunitat adquirida (tant per infecció com per vacunació) i l’arribada de l’òmicron», insisteixen.

Autocura i prevenció

Així, consideren que «l’objectiu ha de ser tractar la covid com la grip», a través de «diagnòstic clínic i recomanacions generals sobre autocura i prevenció de contagis a persones vulnerables, reservant l’atenció sanitària per a les persones que ho necessitin per la seva simptomatologia o vulnerabilitat». «Només així podrem atendre degudament aquell que de veritat ho necessiti, per covid o per qualsevol altra malaltia», destaquen.

Per això, demanen enviar «un missatge contundent i coordinat des de totes les institucions per revertir la necessitat de fer diagnòstic de les infeccions respiratòries lleus, ja sigui als centres de salut o amb test d’autodiagnòstic». «El diagnòstic etiològic s’ha de reservar només per als sistemes sentinella de vigilància epidemiològica», reblen.

Sistema sentinella

D’aquesta manera, es posicionen en la línia de l’expressat dilluns pel president del Govern, Pedro Sánchez, en una entrevista a la cadena SER, en la qual va avançar que el Ministeri de Sanitat, i en concret el Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) i la Ponència d’Alertes, estan treballant «des de fa setmanes» en un pla per abordar la covid com la grip, és a dir, a través d’un sistema sentinella en què es controla la malaltia a través de la notificació de seleccionats metges d’atenció primària.

Sánchez va defensar que es tracta d’un «debat necessari» i que el Govern està «intentant obrir-lo a nivell europeu», ja que, segons el seu parer, es tenen prou eines per «protegir-nos i reduir en la mesura de les nostres possibilitats els contagis entre la població».

Recuperar la ‘vella normalitat’

Una altra de les peticions dels metges de família és recuperar «al més aviat possible» la ‘vella normalitat’, és a dir, la vida abans de març del 2020. Això és, segons la seva opinió, «sense mascaretes ni limitacions de la interacció social». «En el moment actual ja no té sentit mantenir-les i se n’ha de planificar l’eliminació, començant per l’absurda recuperació de l’obligatorietat de la mascareta en espais exteriors», consideren des de semFYC.

En resum, creuen que els governs han de centrar els esforços a «protegir les persones més vulnerables en lloc de mirar de frenar, probablement amb poc èxit, la circulació del virus a nivell poblacional». Com a alternativa, defensen que la transmissió del SARS-CoV-2 afavorirà la protecció de la població ara que la gran majoria està vacunada.

«Aquesta protecció focalitzada es pot aconseguir a partir de tres eixos: vacunació de les persones de risc, recomanacions específiques per a les persones vulnerables (minimitzar contactes pròxims amb persones amb simptomatologia respiratòria, valorar l’ús de mascaretes FFP2 en situacions d’alt risc de contagi en moments d’incidència elevada) i actuacions específiques en àmbits com les residències geriàtriques, que en algunes comunitats autònomes han concentrat més de la meitat de totes les defuncions per covid», argumenten.

Una onada diferent

Els metges de família defensen que aquesta sisena onada «ha sigut diferent a totes les altres», perquè «l’arribada de l’òmicron està deixant una gran quantitat d’infeccions amb nivells màxims d’incidència, però amb pocs casos greus en termes relatius». Sobre això, recorden que, segons dades de l’Institut de Salut Carles III (ISCIII), actualment la meitat de les infeccions detectades són asimptomàtiques i els indicadors d’hospitalització i mort estan en mínims històrics.

«Això es deu en part a la menor patogenicitat intrínseca de l’òmicron respecte a variants prèvies, i també a la seva facilitat més elevada per infectar persones amb immunitat prèvia (per infecció o per vacuna) i que, per tant, presenten un risc baix de malaltia greu», justifiquen.

En perspectiva, esgrimeixen que «la baixa freqüència de malaltia greu, junt amb la saturació tant de l’atenció primària com de Salut Pública per casos lleus, ha de portar a replantejar-se com afrontar la pandèmia a partir d’aquest moment». Igualment, afegeixen que no s’ha tornat a produir un col·lapse hospitalari com en la primera onada, tot i que reconeixen que «continua sent cert que una proporció molt petita de casos greus en un context d’un nombre molt elevat d’infeccions simultànies pot acabar per causar un nombre important d’hospitalitzacions». «Caldrà homogeneïtzar protocols d’ingrés tant convencional com a unitats de crítics, així com distingir si parlem d’ingressos per covid (quadros d’infecció greu), amb covid (descompensacions d’altres patologies), troballes casuals (per exemple en les proves d’ingrés per altres processos) o infeccions nosocomials», afirmen.

Convivència durant anys

Notícies relacionades

El rècord de contagis obliga a revisar els indicadors de Sanitat

Els germans Nogareda, els ‘pares’ d’Hipra, la vacuna catalana

Finalment, vaticinen que «l’escenari més probable és que el SARS-CoV-2 convisqui amb nosaltres durant molts anys». «No sabem si en el futur seguiran existint aquest tipus d’onades ni amb quina cadència (per exemple, la grip o el virus respiratori sincitial (VRS) es presenten en una única epidèmia anual) o si entrarà en una endèmia estacional amb una circulació més o menys constant durant els mesos freds (com fan molts altres virus respiratoris, entre els quals els quatre coronavirus catarrals que afecten els humans).

Tampoc és descartable, tot i que resulta poc probable, que acabi desapareixent com va passar amb el SARS-CoV-1, que va circular entre el 2002 i el 2004», conclouen.