El Govern s’inspira en el model estoni per simplificar els tràmits administratius

Amb aquesta meta, Dalmau ha viatjat aquesta setmana a Tallinn acompanyat del secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, i de la delegada del Govern als Països Nòrdics i Bàltics, Montserrat Riba. Durant dos dies, la delegació catalana ha mantingut reunions amb responsables del Govern estonià i amb institucions que lideren la transformació digital del país, com l’e-Governance Academy o l’Information System Authority (RIA), amb l’objectiu de teixir una aliança estable en matèria d’innovació administrativa.

La intel·ligència artificial com a peça clau

En aquest procés de modernització, la Generalitat ha situat la intel·ligència artificial (IA) al centre de la seva estratègia. Amb la recent creació de la Direcció General d’Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades, el Govern vol transformar la seva manera de relacionar-se amb la ciutadania: menys tràmits repetits, més serveis automatitzats i una atenció més personalitzada. «Quan parlem de reformar a fons els serveis públics, parlem de com fer la vida més fàcil a la ciutadania i a les empreses, i de com guanyar en eficiència i confiança en les institucions», ha resumit Dalmau després de la seva trobada amb la ministra estònia de Justícia i Assumptes Digitals, Liisa-Ly Pakosta.

«Treballar conjuntament des d’Estònia amb Catalunya, que tenim experiències similars en l’àmbit digital i el mateix objectiu d’oferir als ciutadans els millors serveis possibles, és el camí perfecte per cooperar», ha explicat la ministra, que ha posat en valor que aquest objectiu ha de ser conjunt amb la resta d’Europa.

Els dos governs han acordat una aliança estratègica que inclou l’intercanvi de coneixements tècnics i jurídics, experiències en ciberseguretat i una coordinació conjunta entorn de la futura Identitat Digital Europea. Dalmau ho planteja en termes d’eficiència i confiança institucional: «És necessari que el sistema funcioni, que sigui senzill i àgil; que quan algú acudeixi a una oficina d’atenció no li demanin cinc vegades un document que l’Administració ja té».

Aprendre del millor alumne

Estònia és l’exemple europeu per excel·lència del que significa una Administració digital. Després de la seva independència el 1991, el país va decidir construir el seu sistema públic sobre la tecnologia, i no sobre el paper. Avui, el 100% dels seus tràmits són electrònics i gairebé tota la població disposa d’identitat digital (e-ID), una eina que permet signar documents, pagar impostos o fins i tot votar en línia. Segons els càlculs del mateix Govern estonià, el sistema estalvia a l’Estat l’equivalent al 2% del PIB anual.

Notícies relacionades

El PSOE fa una última crida a Junts per evitar la ruptura: «Val la pena dialogar i arribar a acords»

Puigdemont trenca amb el PSOE: "Podrà ocupar poltrones, però no podrà governar"

Per a Catalunya, que figura entre els territoris europeus amb millors indicadors de digitalització segons l’Índex d’Economia i Societat Digital (DESI) 2023, el model estonià és una referència per impulsar els anomenats serveis públics proactius: gestions que l’administració ofereix automàticament, sense que el ciutadà hagi de sol·licitar-les. Un exemple que Dalmau ha esmentat durant la visita és el del servei estonià que, després del naixement d’un fill, activa automàticament tots els tràmits associats a la nova família.

Més enllà dels papers

La delegació catalana també s’ha reunit amb el director de digitalització de l’Ajuntament de Tallinn, Martin Mänil, per explorar possibles col·laboracions en ciutats intel·ligents i gestió de dades municipals. «Cal aprendre dels millors, i avui Estònia és un referent europeu en la digitalització dels serveis públics, perquè els ha concebut des de l’origen amb una visió plenament digital», ha exposat Dalmau.