L’efecte psicològic de ‘gripalitzar’ la covid: «Es busca una sensació de control i seguretat»

Més enllà del debat mèdic –«en aquest moment, és una barbaritat»–, afirmen des d’una de les societats d’atenció primària– després de l’estratègia del Govern espanyol de tractar el coronavirus com una malaltia estacional, com passa amb la grip, subjeu un altre objectiu: tranquil·litzar una població que continua inquieta, frustrada i preocupada per una pandèmia que sembla interminable i continua causant una enorme incertesa. Així ho pensen psicòlegs i psiquiatres consultats per ‘El Periódico de España’ per valorar l’efecte emocional de ‘gripalitzar’ la malaltia. «Es pretén generar una sensació de control i seguretat», indiquen des del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Castella i Lleó. Però, compte, adverteixen des de la Societat Espanyola de Psiquiatria, aquest objectiu es pot tornar en contra si, finalment, la covid és més que una grip: «Aconseguiria l’efecte oposat per aquesta desconfiança de no saber quan a un li diuen la veritat i pot produir una situació de tensió més elevada i d’estrès».

El Govern està treballant des de fa setmanes en un canvi d’estratègia davant el coronavirus: ‘gripalitzar’ la malaltia i no notificar diàriament tots els casos. «Crec que tenim les condicions perquè, amb precaució i a poc a poc, comencem a avaluar l’evolució d’aquesta malaltia amb paràmetres diferents», assenyalava el president Pedro Sánchez aquest dilluns en una entrevista a la cadena SER en la qual també va anunciar que es controlarà el preu dels tests d’antígens i es compraran a Pfizer 344.000 dosis d’antivirals.

Les mesures arriben sense que, previsiblement, la sisena onada hagi arribat al seu pic màxim de contagi i incidència. Després de Nadal, la transmissió del coronavirus continua pujant amb 292.394 contagis més notificats aquest dilluns i un augment de la incidència de 267 punts, fins als 2.989 casos per cada 100.000 habitants en 14 dies. Les xifres continuen empenyent la pressió hospitalària en planta (13,4%) i a les ucis (23,5%). Espanya ha superat aquest dilluns els 90.000 morts pel virus després de sumar 202 morts més, 373 dels quals l’última setmana, i una taxa de mortalitat de l’1,2%.

Aquest mateix dimarts, l’oficina regional per a Europa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha advertit que més de la meitat dels europeus es contagiaran per la variant òmicron en els pròxims dos mesos. L’organisme internacional afegeix que la incertesa relacionada amb el coronavirus, l’alta transmissibilitat d’aquesta variant i la càrrega hospitalària que comporta fan que sigui prematur pensar a tractar-lo com una malaltia endèmica.

Canvi de rumb

En aquest context, quan el recompte de casos ja sembla inabastable, quan els rastrejadors han canviat radicalment els seus protocols i ja no es fa seguiment actiu de contactes –tret del cas de les persones vulnerables–, pel col·lapse del sistema, el Govern aposta per canviar d’estratègia i enfrontar-se a l’avaluació de la covid com si es tractés d’una malaltia estacional. Una mesura que no només impactarà a nivell sanitari. També en l’esfera psicològica.

Així ho explica a El Periódico de España Consuelo Cuenca, vocal presidenta del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Castella i Lleó (COPCYL) per Segòvia. «Més que res és com una incògnita. Sobre si és adequat abordar la covid com una grip, en un intent de minimitzar la magnitud de la malaltia o si s’opta per ‘gripalitzar’ per salvar el sistema. La idea és contemplar-ho com una malaltia endèmica i que es normalitzi en molts aspectes. Aquest és el debat. Però el que veiem és una enorme incertesa».

Des d’una perspectiva psicològica, afegeix Cuenca, és una manera de definir «com, quan i de quina manera podem afrontar» el coronavirus «sense que es paralitzi el món». Però, adverteix, «la por és lliure» i no només de contagiar-se, sinó també de contagiar. El bombardeig de xifres entorn de la sisena onada, afegeix, «ens està condicionant molt» i l’estratègia de les autoritats sanitàries no és cap altra, davant una sensació de temor i ansietat per «una amenaça incerta», que ‘gripalitzar’ la malaltia per potenciar «la sensació de control, d’una realitat segura i estable».

Un problema conegut

Des de la Societat Espanyola de Psiquiatria, el seu president, Celso Arango ofereix a aquest diari una altra perspectiva. «Per a l’ésser humà és més fàcil afrontar un problema que és conegut i que genera molta menys incertesa, que un problema nou i que obliga a canviar la manera com es fan les coses. A la grip hi estem molt acostumats i genera una situació de menor demanda i estrès a nivell psíquic».

Dit això, per Arango, l’important «és el perill d’anomenar alguna cosa de manera errònia i que intentem que sigui una grip, que realment no ho sigui, i que els efectes que té en la població –quant a restriccions, limitacions, riscos...– siguin altres de diferents, en aquest cas el que s’acabaria generant, com ja s’ha fet en el passat, és desconfiança per part població, en els gestors sanitaris, i això aconseguiria l’efecte oposat: que aquesta desconfiança o no saber quan a un li diuen la veritat o no, pugui produir una situació de tensió més elevada a nivell psíquic i d’estrès a nivell emocional».

La covid no s’atura

Per Beatriz Gil-Bóveda, psicòloga clínica i experta en intel·ligència emocional del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, cal remuntar-se a l’inici de la pandèmia per comprendre la situació que passa la ciutadania. Tot i que ja no vivim confinaments estrictes, ni aïllaments radicals, precisa, «la covid continua fent-ne de les seves, amb una sisena onada amb una variant molt contagiosa i la gent està esgotada. Hi ha moltes persones que estan patint efectes en forma de trastorns del son, ansietat, cansament prolongat... el conegut com a fatiga pandèmica, que s’ha prolongat en el temps».

Per això, afegeix Gil-Bóveda, la població «necessita aquesta normalitat que tots trobàvem a faltar i crèiem que no arribava, però ha sigut així». En aquest escenari, la psicòloga pensa que ‘gripalitzar’ el coronavirus, a curt termini, ajudaria a disminuir la por i l’ansietat, o que es reactivés l’economia. Però, a llarg termini, remarca, l’estratègia ha de tenir una visió més àmplia per no emportar-nos una decepció, perquè seguim en pandèmia i la pressió hospitalària continua augmentant.

La seva proposta passa per, fonamentalment, posar en marxa «una estratègia per a l’atenció de la salut mental», una cosa que és urgent perquè, explica, ansietat i depressió continuen figurant entre les primeres causes de baixa laboral. A més, advoca per continuar fomentant la conscienciació sobre les mesures de protecció i la responsabilitat individual. «És un perill precipitar-se, perquè la gestió de les següents onades podria ser pitjor a nivell psicològic», assegura la psicòloga.

L’opinió dels metges

D’altra banda, l’anunci del Govern de virar el rumb en l’abordatge del control del virus, ha aixecat una enorme polèmica entre les societats científiques que representen els metges de Primària. Algunes, directament, arremeten contra aquesta política per, precisament, tractar-se del control d’una pandèmia, aclareixen. Fa dies que, d’altres, adverteixen que els últims protocols aprovats pel Ministeri de Sanitat ja anaven en la direcció de ‘gripalitzar’ els casos covid. Les societats, fins i tot, han mostrat posicions enfrontades en aquest sentit.

A través d’un editorial difòs aquests dies, la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC), una de les tres societats científiques representatives d’Atenció Primària, ha mostrat una clara –i comentada– posició respecte a la necessitat d’un nou abordatge de la pandèmia. Manifesta, entre altres aspectes, que «hem d’acabar amb l’excepcionalitat: la covid-19 ha de ser tractada com la resta de malalties. La immunitat adquirida i l’arribada de l’òmicron així ho permeten». La societat aposta per encarar la covid-19 com altres malalties infeccioses, com la grip, i recuperar la ‘vella normalitat’. Advoca per suprimir les mascaretes i qualsevol tipus de restricció.

El cambio de año viene marcado por el sexto período epidémico de #COVID19 en España. Esta ola ha sido distinta a todas las demás: la llegada de ómicron está dejando una gran cantidad de infecciones con niveles máximos de incidencia.https://t.co/PFyK2tRepx@AMFsemFYC
(1/10)
👇

— semFYC (@semfyc) 10 de enero de 2022

En aquestes mateixes dates, el president de la societat, Salvador Tranche, advertia en declaracions a aquest diari: els vacunats ja no fan quarantenes, no es fa rastreig de contactes, no es fa PCR a tothom, sinó que es prioritzen els pacients segons la gravetat. Per tant, matisava, calia canviar d’estratègia. «És a dir, d’alguna manera s’ha canviat el model de gestió a un altre que, com jo l’anomeno, consisteix a gripalitzar l’atenció», defensava el metge.

«Volen que es contagiï tothom»

«És una barbaritat. Si el que busquen és tranquil·litzar la població el que cal fer és augmentar els recursos per solucionar els problemes», rebat per la seva banda a El Periódico de España el president de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (Semergen), el doctor José Polo García. Pel representant d’aquesta altra societat que agrupa metges de família, per exemple, si un dels esculls de la sisena onada és la tramitació administrativa de les baixes laborals per covid, entre les iniciatives que es podrien adoptar és contractar més personal administratiu per fer front a les tasques burocràtiques. «És un país on hi ha tres milions d’aturats, no em digui que no es poden trobar auxiliars administratius perquè ho facin en dos minuts amb un programa informàtic», apunta.

El doctor Polo mostra el seu enuig per l’«arriscat», assegura, que és «sortir en aquests moments dient que això és una grip». «¿I si això canvia a una variant molt més greu?. Això pot passar. És una estratègia política. Pels últims protocols, el que pretenen és que ens contagiem tots i això s’acabi». El metge cita un altre exemple: «Enviar amb alta laboral un pacient després de set dies i sense fer-li PCR és qüestionable. ¿I si continua sent contagiós?. ¿Sabem si contagiarà?.

Notícies relacionades

Amb propina o sense propina

Una crònica negra molt completa

En la mateixa línia es pronuncia Lorenzo Armenteros, portaveu de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG). «Considero que és massa aviat perquè tot es traspassi ara mateix a la població i que sigui la que carregui amb la responsabilitat de les mesures de control. És inhibir-se davant la gravetat de la situació», indica l’especialista.

Per poder canviar l’estratègia a l’hora d’enfrontar-se a la pandèmia, afegeix el metge, el coronavirus hauria de ser «una malaltia estable, amb poques possibilitats de mutació per a situacions més greus, que el grau d’infecció sigui més greu i tinguem una alternativa terapèutica possible (fàrmacs) i això és molt lluny de donar-se, per això ens sembla molt precipitat prendre una decisió d’aquest tipus».