Lliçons d’una reconstrucció per al volcà de La Palma

No era la primera vegada que Chã das Caldeiras patia els efectes del volcà. Ja el 1995, part de les vivendes van ser sepultades per la lava. La població està acostumada a les erupcions. «Tenen un arrelament major al vulcanisme que la població a les Canàries», destaca Rafael Daranas, director tècnic per al pla urbanístic a Fogo i ara també responsable del pla de reconstrucció a l’illa de La Palma. Per Daranas, això explica el motiu pel qual es van negar a abandonar casa seva durant l’evacuació o van decidir tornar a repoblar les colades amb tal celeritat. Segons els registres, s’han produït un total de 27 erupcions històriques a Pico do Fogo i des dels primers assentaments humans, a la segona meitat del segle XIX, la població n’ha viscut tres. El desavantatge d’aquest «arrelament al vulcanisme» és que la població pot desenvolupar una excessiva confiança en els seus coneixements. «Quan hi vam arribar hi havia 600 persones censades al poble amb unes condicions d’habitabilitat molt precàries», narra Daranas.

Els ciutadans van tornar a construir vivendes amb els seus propis mitjans, però no havien aconseguit disposar «de subministrament i proveïment» i incomplien les condicions d’habitabilitat. El cert és que quan van construir les seves cases no van tenir en compte que moltes colades que semblen fredes per fora, podien continuar incandescents a l’interior. «Això els ha generat molts problemes a la llarga», destaca Hernández. I és que cada vegada que miraven de soterrar les seves tuberies, la instal·lació quedava totalment fosa. Avui han hagut de treure de la casa tota la instal·lació i fer-la aèria perquè pugui funcionar.

Entre les tasques del pla urbanístic portat a terme per Gesplan hi havia la de requalificar aquestes vivendes ja construïdes, crear una nova arquitectura per a les noves construccions (oberta, funcional i amb dependències modulars) i establir on s’han d’ubicar els principals serveis de la comunitat. Però si alguna cosa diferencia el treball de Gesplan és que tota l’ordenació es va portar a terme al costat de la població. Els residents van tenir l’oportunitat d’opinar sobre quines infraestructures eren més importants mantenir o com volien que fos la seva nova vida al poble. 

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

La Palma no és com Fogo. Sense anar més lluny, tenen diferent tipus de vulcanisme i població. Però hi ha moltes altres conjuntures en què coincideixen i en les quals Gesplan incidirà a l’hora de portar a terme aquesta recuperació. «Tot el que vam aprendre allà és informació que ens ajudarà a agilitar les coses una vegada el volcà cessi», recalca Agonay Piñero, conseller delegat de Gesplan. 

Entre les lliçons que ha ensenyat Fogo i que seran clau a La Palma hi ha el fet de conèixer els tipus i característiques de les colades, així com comptabilitzar millor les ajudes i fins a tenir recursos ràpids per conèixer l’opinió de les persones. «Tenim una oportunitat per ajustar les prioritats a La Palma, fer un reset i canviar a millor», indica Daranas. I és que, «fins ara la planificació a La Palma ha sigut assumit de manera sectorial, i ara podem fer preparar-ho tot de nou».