La pandèmia augmenta el nombre de trastorns alimentaris en els adolescents catalans

L’augment de casos de trastorns de la conducta alimentària (TAC) en adolescents detectat el 2020, primer any de la pandèmia, manté una preocupant evolució a l’alça aquest 2021, segons reflecteix una enquesta realitzada per l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) a 5.135 estudiants d’ESO –de 12 a 16 anys– d’escoles de Catalunya. Tot i que no tenen xifres oficials, l’associació ha passat d’atendre uns 2.000 casos anuals el 2019 a atendre’n més de 5.000 tant el 2020 com el 2021. Així mateix, segons ha remarcat Sara Bujalance, directora de l’entitat, als hospitals catalans els ingressos han augmentat un 20% i falten llits per tractar aquests pacients. «Hi ha més casos i són més greus», ha assenyalat Bujalance. «El fet d’haver estat aïllat a casa, amb els centres d’atenció primària tensats, ha agreujat els casos. En les unitats especialitzades els llits són plens i hi ha llista d’espera», resumeix.

L’enquesta reflecteix, així mateix, un increment de la insatisfacció dels joves amb el seu propi cos i un augment del desig d’aprimar-se, així com l’inici de conductes, com les dietes sense supervisió mèdica, que poden ser la porta d’entrada a un trastorn alimentari. Abans de la pandèmia un 32% de les noies volien aprimar-se, mentre que ara el percentatge s’ha elevat al 47%. En els nois, s’ha passat del 15% al 21%.

L’inici de dietes sense control és un fenomen que té alarmada l’ACAB. «Si el 2019 un 34% de noies admetia haver fet dieta sense supervisió, ara ja és un 41%», ha explicat Bujalance, que apunta que «no qui inicia una dieta tindrà un trastorn, però sí que una gran majoria de joves amb TAC van començar amb aquest comportament». I adverteix contra la tendència a treure importància aquestes actituds. «Famílies i fins i tot pediatres veuen les dietes com a alguna cosa de l’edat, que ja passarà. Aquesta normalització és perillosa», remarca l’entitat.

Un altre element que ha fet saltar les alarmes és el de les burles que reben els joves per part de companys de classe i que majoritàriament estan relacionades amb el cos i sobretot amb el pes. Així, un 86% diu haver rebut burles pel seu físic (el 2019 eren un 76%). Bujalance recorda que els comentaris negatius sobre el físic d’un adolescent, tant per part de la seva família com de companys, són un factor de risc a l’hora de desenvolupar un TAC.

Xarxes i aïllament social

Segons el parer de l’ACAB, l’exposició prolongada dels joves a les xarxes socials i l’aïllament social en edats molt vulnerables, dos factors lligats a la pandèmia, ha provocat aquest «augment de la insatisfacció corporal i ha sigut un factor desencadenant en l’augment de casos de TCA en l’adolescència».

En general, tots els indicadors de l’enquesta han patit un empitjorament. Així, si el 2019 un 4,5% de joves creia que podria estar patint un trastorn alimentari, ara són el 8,7%. I si abans de la pandèmia un 29% sospitava que algun company podria estar en aquesta situació, ara la xifra és del 32%.

Un fet a priori positiu és que un 70% d’enquestats diu que fa almenys un àpat diari en família, una pràctica que està considerada un factor de protecció davant els trastorns alimentaris. No obstant, aquest àpat familiar s’ha de fer sense interferències que alterin el moment de comunicació i la realitat és que un 75% de joves reconeix que en aquell moment hi ha dispositius mòbils (telèfons, tablets...). «El menjar familiar té efectes protectors, és un moment per xerrar, crear llaços afectius. Però si a la taula hi ha mòbils o tablets, això és una interferència clara», assenyala Bujalance.

Actuació a les escoles

Notícies relacionades

«Els intents de suïcidi en menors s’han doblat en els últims tres mesos»

La lluita d’una mare perquè l’anorèxia infantil entri a la sanitat pública

Davant aquest escenari d’empitjorament de la salut mental dels joves i l’augment de casos de TCA, l’associació ha reclamat a les administracions un «compromís ferm» per combatre aquests trastorns a través d’un Pla de Prevenció de TCA. Aquest pla contempla, per exemple, dotar les escoles d’un protocol d’actuació perquè sàpiguen detectar els primers senyals d’alerta d’un cas de trastorn alimentari i poder així advertir la família per actuar al més aviat possible. En aquest sentit, l’ACAB ha anunciat que ja ha començat ja a treballar amb el Departament d’Educació per formar els professionals dels Equips d’Assessorament Psicopedagògics (EAP) de les escoles amb l’objectiu de detectar aquesta problemàtica als centres escolars.

L’ACAB ha denunciat que el sistema sanitari públic no identifica «ni prou ràpid ni bé» aquests trastorns. «No es detecten o es detecten tard», lamenta Bujalance, que relata que la primera visita amb un especialista de salut mental sol tardar més d’un mes i que quan els joves reben aquesta atenció, les visites són reduïdes i curtes. «Falten recursos i falten especialistes», reclama, posant èmfasi en la importància de la detecció precoç.