L’erupció del volcà de La Palma esborra les fronteres de la ciència

Desena d’investigadors de fins a setze països i mig centenar de centres diferents han travessat les seves fronteres durant els últims 70 dies invocats pel poder atraient del foc incandescent que sorgeix de Cumbre Vieja. Des de geòlegs fins a químics, passant per físics o matemàtics i fins a figures de gran rellevància com el president de l’Associació Internacional de Vulcanologia i Química de l’Interior de la Terra (IAVCEI, per les sigles en anglès), el francès Patrick Allard, han trepitjat el terra volcànic de la Isla Bonita.

Les erupcions a les Canàries són tan poc comunes que des que el nou volcà palmer va entrar en erupció, han sigut desenes d’investigadors els que han volgut aportar el seu gra de sorra a la causa. La cooperació s’ha fet per diversos fronts. D’aquesta manera, algunes institucions han optat per cedir dispositius d’alta tecnologia a la vigilància del volcà, mentre que d’altres han estat brindant informació científica de primer nivell a la presa de decisions. Uns altres han aterrat a les Canàries moguts per la curiositat innata tan característica d’aquells que es dediquen a la ciència i l’afany per veure de prop un fenomen natural tan vistós com un nou volcà en erupció. «Aquesta emergència ha evidenciat la gran col·laboració que existeix entre els diferents organismes nacionals i internacionals». Qui ho reflexiona és Omaira García, física del Centre de Recerca Atmosfèrica d’Izaña, adscrit a l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), que insisteix que sense aquesta ajuda que s’ha brindat per entendre l’emergència, no hauria sigut possible «la ràpida i completa resposta» que els científics han proporcionat a les institucions insulars, autonòmiques i nacionals, així com als habitants de La Palma.

Ciència en vuit centres

L’Aemet és un dels vuit centres d’investigació i universitats que estan monitoritzant l’emergència a les Canàries, entre les quals també es troben l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), l’Institut Vulcanològic de les Canàries (Involcan), l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) i les dues universitats canàries. En el cas de l’Agència de meteorologia, es van establir sinergies amb empreses franceses i alemanyes perquè establissin a la zona analitzadors de material particulat que complementen la informació rebuda pels dispositius d’anàlisis de qualitat de l’aire desplegats tant per l’Aemet com pel Govern de les Canàries.

Pel que fa a instrumentació, també ha sigut vital per a l’emergència la col·laboració d’un centre d’investigació concret, el German Research of Geosciences (GFZ) de Postdam, Alemanya. Aquest centre ha contribuït amb diversos equips de recerca de les illes perquè compta amb grups de recerca centrats en diferents branques de coneixement. El grup de recerca que va acudir al camp va estar col·laborant amb l’IGN des del moment en què es van començar a notar signes preeruptius, és a dir, una setmana abans que el volcà emergís. Des d’aleshores, «ens han proporcionat molta informació que ha ajudat a la presa de decisions», afirma la sismòloga de l’IGN Carmen del Fresno.

Però la seva col·laboració amb l’institut –que s’ha anat forjant des de fa anys– no s’ha quedat en el simple intercanvi d’informació. El grup de recerca alemany també ha posat a disposició de l’emergència els seus sismòmetres, inclinòmetres, drons i càmeres tèrmiques que ara es troben instal·lats al voltant de tot el con volcànic. «Les dades obtingudes per aquestes estacions s’inclouen directament a la nostra base de dades», diu Del Fresno, cosa que suposa no només la possibilitat de tenir una altra forma de mesurament sinó també un «recanvi» per si falla alguna de les estacions. Aquest grup també col·labora directament amb el CSIC en la interpretació de les imatges de satèl·lit, així com les dades i ‘software’ de la xarxa mundial de mesurament de terratrèmols GEOFON.

Alemanya és un dels països amb més centres i universitats dedicats a participar activament en la vigilància del volcà, un total de vuit. També destaca, en aquest sentit, la contribució del Centre Helmholtz de Recerca Oceànica d’Alemanya (Geomar) que ha treballat en algunes de les seves facetes –marines i vulcanològiques– braç a braç amb l’Institut Vulcanològic de les Canàries (Involcan) com amb la Universitat de Las Palmas de Gran Canària (ULPGC) o la de l’Institut Max Plank. Entre aquests també es troba l’empresa alemanya Palas, que és una de les que ha cedit mesuradors d’aerosols a l’Aemet. El vulcanisme és una part important de la història d’Alemanya, tot i que de moment, es pensa que tots segueixen adormits. La regió d’Eifel és la llar de les zones volcàniques més antigues, i es creu que va tenir un poder explosiu similar al que va tenir la muntanya Pinatubo el 1991. En els últims anys, alguns senyals han mostrat que es podria tornar a reactivar, i per això hi ha recerca de primer nivell en la matèria.

Des de l’Etna fins a La Palma

Itàlia, no obstant, s’emporta la palma en la col·laboració. En total fins ara han participat en l’erupció un total de nou centres i universitats diferents. No és estrany, ja que el país veí és una de les regions amb un vulcanisme més actiu d’Europa. Per aquesta raó, Itàlia ha contribuït activament amb la crisi volcànica de La Palma tant a nivell científic com en l’assessorament de la gestió de la protecció civil per la seva experiència en volcans com els de l’Etna i Stromboli. Les relacions d’aquest país amb les Canàries sempre han sigut molt estretes a través de l’IGN, CSIC i Involcan, i són molts els que han tornat durant aquesta erupció per proporcionar el seu coneixement a l’emergència. De fet, l’italià Luca D’Auria, ara director de l’àrea de vigilància volcànica de l’Involcan, va treballar durant 13 anys a l’Istituto Nazionale di Geofisica e Vulcanologia (INGV), que ha sigut un dels que ha treballat més estretament amb les dues institucions durant l’erupció.

A la Unió Europea també han participat activament en l’erupció el Regne Unit, amb un total de set institucions col·laboradores; França, amb sis; Portugal, amb quatre; Finlàndia i Àustria, amb dues respectivament; i Rússia, Suècia, Suïssa i Bèlgica, amb una. No obstant, l’erupció de La Palma ha captat l’atenció internacional a molts nivells, ja que no se sol trobar una erupció que causi tal destrucció.

Cridats per aquest interès i amb l’objecte de veure amb els seus propis ulls la que pot ser l’erupció més important dels últims anys a Europa, científics nord-americans, mexicans, russos i fins i tot japonesos s’han acostat a la Isla Bonita per comprovar a la seva pell la immensitat del nou volcà.

Manuel Nogales, director del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a les Canàries, resumeix l’estreta col·laboració dels organismes internacionals de tot el món amb l’accessibilitat que té per a molts investigadors que l’erupció s’hagi produït a Europa.

Una erupció «assequible»

«Una erupció volcànica a la Unió Europea resulta assequible perquè molts investigadors ens visitin i mostrin gran interès per aquest esdeveniment tan espectacular», afirma l’investigador. Tot i que l’emergència és la prioritat en aquests moments, cap investigador amaga que el futur científic que obre aquesta erupció és prometedor, no només per conèixer millor el vulcanisme de les Canàries, sinó per obrir un debat ingent sobre una varietat de temes associats a l’erupció. «Aquesta erupció és una font de coneixement que permetrà publicar nombrosos articles científics», diu Nogales.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

No obstant, el volcà també s’ha convertit en una oportunitat perquè l’Arxipèlag i els seus investigadors es posicionin com a referents al món. Tot i que insisteix que el que més interessa ara és l’emergència i la presa de decisió –i en això la col·laboració internacional ha sigut clau per tenir informació més completa–, Carmen del Fresno no és aliena que l’erupció de La Palma té potencial per donar visibilitat a les institucions espanyoles fora d’Espanya.

Gràcies a l’emergència, les institucions nacionals i canàries s’han posicionat al món per la seva traça en la gestió d’una crisi tan complexa com és una volcànica. Però tal com ja ha passat en els últims deu anys amb el volcà Tagoro emergís a la costa de Las Calmas (El Hierro), la ingent quantitat de dades científiques que ja està proporcionant aquesta erupció es convertirà en una oportunitat per ubicar a la ciència canària a la resta del món i oblidar les fronteres que han aïllat les illes durant anys de la resta del món científic.