Col·lectius vulnerables
Alerta del Banc d’Aliments: cauen un 40% les donacions del Gran Recapte
La principal campanya de recaptació de fons per subministrar aliments a 270.000 persones pateix una baixada d’aportacions al canviar el sistema de fer un ingrés en caixa en comptes d’entregar productes

«Si es confirmen les nostres previsions, no podrem mantenir l’oferta de productes bàsics per alimentar les famílies amb vulnerabilitat». Així de contundent és Lluís Fatjó, director del Banc d’Aliments de Barcelona, quan falten dos dies perquè s’acabi la campanya del Gran Recapte. De moment, segons indica Fatjó, els ingressos percebuts de les donacions aquest any han caigut un 40% respecte a l’any anterior, tot i que el nombre de llars beneficiàries ha augmentat sensiblement. Avui, 267.000 persones a Catalunya depenen de les entitats socials per poder fer la compra i omplir la nevera.
Aquest any, igual que l’anterior, les aportacions al Gran Recapte es fan només de forma econòmica. Quan els clients paguen la compra als grans supermercats, poden decidir fer una aportació per a aquesta entitat. «El format no ajuda, les persones prefereixen entregar aliments que donar diners», explica Fatjó. Tot i que, segons el director del Banc, el problema és també el de la situació postpandèmica. «Hi ha un contrast important: la gent té ganes d’oblidar la pandèmia i les penúries, i no prenem consciència que hi ha persones que s’han quedat enrere en una precarietat enorme», afegeix. Les xifres de la caiguda d’ingressos que han facilitat alguns dels grans supermercats que s’han adherit a la iniciativa són provisionals.
Augment de beneficiaris
Notícies relacionadesEn aquests moments, el Banc d’Aliments aporta menjar a més de 600 entitats i agrupacions veïnals que, al seu torn, ajuden a omplir la nevera a 267.000 persones a Catalunya. Són fins i tot més que durant el mateix període de l’any passat, l’any de la pandèmia del coronavirus, quan hi havia 262.994 beneficiaris. El 2020 ja es parlava de xifres rècord, que fins i tot van superar els pitjors anys de la crisi provocada pel crac financer. Segons els càlculs de l’entitat, més de 60.000 persones no s’han recuperat de la crisi social derivada de la pandèmia, per més ertos o ajudes socials que s’hagin aprovat.
Durant l’any passat, el Gran Recapte va aconseguir recaptar 7,8 milions d’euros, que van servir per comprar 5.000 tones d’aliments. Si es compleixen aquests pronòstics, aquest 2021 no arribarien als cinc milions d’euros. «Perdre tres milions d’euros de donacions tenint més beneficiaris és un enorme problema per a nosaltres. No deixarem de subministrar menjar, però n’haurem de donar menys», augura Fatjó. Una mesura excepcional que ja els va tocar aplicar en alguns mesos del 2020. L’exemple es fa evident amb el consum de llet. «Cada mes ens gastem més d’un milió d’euros, 12 milions en un any, per comprar quatre litres de llet per família. Si es compleixen aquestes expectatives, no podrem mantenir aquestes xifres per a aquest any», suposa Fatjó. El mateix pot passar amb altres productes bàsics com l’arròs o la pasta. Segons les últimes dades publicades, un de cada quatre catalans és pobre. En el cas dels nens, la xifra ascendeix a un de cada tres. A més, el 6,2% de la població catalana sobreviu amb menys de 300 euros al mes.
- Urbanisme Les obres a l’interior de l’estació de Sants desorienten els viatgers
- Política Junts i el PSOE es van reunir dilluns després del ‘no’ d’Illa al referèndum
- Gir radical Els blancs, primer: Trump estudia transformar l’acollida de refugiats als Estats Units per donar preferència als blancs contraris a la immigració
- Revolució en la mobilitat Els llums V16 permetran avisar dels incidents de trànsit en temps real
- Lliga de campions El Barça espanta el Roma
- Insuficiències de la salut pública Les infermeres denuncien una manca greu de recursos a Urgències psiquiátriques de Vall d'Hebron
- TELEVISIÓ I MAS Males notícies: s’acosta Halloween
- Barcelona, protagonista Fry House: les ‘burgers’ japoneses d’un artista i un consultor
- Besalú, la joia medieval
- Cita amb història La fira més antiga de la Península té gust de formatge