Retiren el mausoleu del primer feixista d’Espanya per buscar una fossa comuna

Han passat cinc mesos des d’aleshores i els primers passos en recuperació de la memòria històrica ja s’estan fent. Treballadors d’una empresa local van començar ahir el desmuntatge del monument emplaçat al cementiri municipal d’Enguera. Una vegada retirada la construcció sufragada amb diners públics del govern franquista –i les restes i tomba del «doctor Albiñana»– es començarà a buscar els nou homes assassinats per camises negres falangistes el 1939. Començarà a reparar-se la seva memòria.

El juny d’aquest any, tècnics d’una firma especialitzada proveïts amb un georadar van confirmar que sota la capa de formigó instal·lada com a llit de l’esmentada tomba es constatava un corriment «inusual» de terres, fet considerat com un clar indici de la possible existència de la fossa comuna. Serà el febrer de l’any vinent quan s’iniciï el projecte d’excavació.

Alfredo Barberán és el portaveu de les famílies i responsable del projecte. Ahir va atendre ‘Levante-EMV’, diari pertanyent al mateix grup editorial que aquest mitjà, i va explicar que els actuals treballs són una fase intermèdia de tot el procés: «Comptem amb els permisos necessaris per a l’ocupació temporal dels terrenys. L’actual és una etapa preliminar, anterior a la futura excavació arqueològica».

Barberán va confirmar que, una vegada finalitzat els treballs, el mausoleu serà tornat al seu lloc: «Així consta en el projecte. I així ho farem. Fins i tot, es netejaran algunes pedres de granit. Jo crec que l’ajuntament o qualsevol altra administració hauria de posar un cartell o llegenda perquè la gent sàpiga qui va ser Albiñana i com es va costejar el seu monument, que va ser una construcció mortuòria franquista, amb les seves connotacions. S’hauria de donar a conèixer la història».

Al seu torn, no va dubtar a l’hora d’apuntar que la retirada és una bona notícia: «És un pas en la recuperació de la memòria històrica. Dos familiars de les víctimes han vingut. Ho fem per ells», va comentar.

«Són drets humans»

Notícies relacionades

Protecció Civil posa en alerta el pla Infocat per risc d’incendi a les Terres de l’Ebre, Ponent i l’Empordà

Ginebra no aconsegueix segellar l’anhelat tractat global per reduir l’impacte del plàstic al món: «Hem perdut una oportunitat històrica»

Matías Alonso, coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, també ha seguit tot el projecte. Ahir va atendre aquest diari i va comentar que l’objectiu és tancar ferides i buscar justícia per a les famílies: «El que volem és reparar la memòria de nou persones assassinades, és un tema de purs drets humans». «Després de desmuntar el mausoleu i treure la tomba, en el fons hi ha una capa de formigó. S’obrirà i es continuarà explorant fins a trobar la fossa comuna», va prosseguir. «La lectura del georadar va ser compatible amb l’existència d’una fossa, amb un corriment de terres inusual. En tot moment s’ha comptat amb la presència de l’arqueòleg municipal, que dona fe del que s’està fent», va apuntar.

«És clar que començar amb els treballs és una bona notícia, sobretot per a les famílies. Ja comença a aclarir-se tot el que envolta un episodi molt trist. La finalitat és treure les restes d’allà, que no segueixin sota el que és clarament un monument franquista», va remarcar Alonso.