El volcà de La Palma activa l’agricultura del futur

Francisco Garlaz, propietari de l’ecofinca Platanológico a Puerto Naos (Los Llanos de Aridane), té clar el camí a seguir en aquestes circumstàncies i que La Palma té una «oportunitat» per iniciar una «reconstrucció de manera lògica». I per a això, advoca per una activitat que segueixi «uns criteris socials, energètics i de producció d’aliments ecològics, sostenibles» i que atorgui a la ciutadania de l’illa, de les Canàries i del món en general, «la possibilitat d’autoproveir-se sense dependre de res de fora».

I és que, assegura: «El dia que perdem els agricultors ens convertirem en esclaus com a societat: no estem assistint al declivi de l’agricultura, a Espanya el 75% dels agricultors tenen més de 65 anys, sinó al declivi de la societat tal com la coneixem». Ara l’illa s’enfronta a un futur que va més enllà del volcà i el que ha provocat, i en què cal tenir en compte moltes realitats i molta gent molt diversa. Sobretot perquè les bones collites aprofitant les colades de material volcànic arribaran en uns 10 o 15 anys, en què cal buscar solucions i alternatives.

Sota el lema «converteix el teu carretó de comprar en un carro de combat», Garlaz explica que la veritable «revolució» que és necessària en aquests moments passa per «tornar a la cuina de les àvies», i que a les cases es comenci a demandar allò que menjaven els nostres avantpassats, productes de quilòmetre zero, fruites i verdures de qualitat i plats tradicionals. En definitiva, apostar pel local i «treure’s de sobre els complexos» que es tenen a les Canàries de produir aliments propis, utilitzant els mètodes que dona la mateixa naturalesa.

Notícies relacionades

Reinventar el periodisme

De narcopisos a narcocases de luxe

A Platanológico fan això, precisament. Sobre la ‘fajana’ que va formar en el seu moment el volcà San Antonio, el 1677, ara fèrtil i rica en propietats, han disposat un policultiu en el qual creixen plàtans, guanabaners, mangos, meló, tomàquet i tomàquet d’arbre, entre moltes altres fruites i verdures. Partint d’«un dels millors laboratoris que existeixen, la mateixa naturalesa», el que s’ha aconseguit és utilitzar els avantatges, les sinergies que es donen en els ecosistemes terrestres i l’adaptació al terreny per «crear un bosc comestible». De tal manera que la simbiosi que es crea fa que tot funcioni de manera òptima, cosa que es nota en xifres. Segons Garlaz, la seva ecofinca només consumeix entre un 25 i un 30% dels insummes que utilitzen altres finques al seu voltant i entorn del 70% d’aigua, amb el que això suposa en estalvis de producció. «Hem d’entendre que un bosc, una finca que produeixi aliments d’una manera lògica, és com un organisme: les xarxes de fongs del sòl, la xarxa fúngica, els microorganismes que creixen al voltant de les plantes... el 30% de la producció vegetal es reverteix al sòl, i això és perquè la planta necessita que a terra hi hagi vida», assenyala.

No obstant, i malgrat emprendre aquesta revolució que considera necessària perquè continuï existint l’agricultura i per millorar la qualitat de vida de l’ésser humà, també és necessari que la població vegi en el sector primari una sortida que li pot atorgar recursos per seguir amb el seu model de vida. Una cosa que opina que no existeix en l’actualitat. «El dia que sortia la campanya a les fruiteries i mercats per comprar plàtan de les Canàries i ajudar el plataner de La Palma, els preus a què estàvem cobrant el plàtan aquí eren 20 cèntims el quilo en la categoria superior, la resta l’estàvem donant gratis. Quan produir un quilo de plàtans, podria costar uns 50 cèntims. És veritat que cal recolzar el plàtan de La Palma, però aquests diners no arriben a l’agricultor», lamenta. Aquesta també pot ser l’oportunitat per revertir aquesta realitat.