Regne Unit

El Brexit acaba amb el turista de llarga estada: a la venda les seves cases i caravanes

Els britànics sense residència només es poden mantenir a Espanya 90 dies seguits, cosa que llasta els plans dels que passaven temporades a la província

El Brexit acaba amb el turista de llarga estada: a la venda les seves cases i caravanes

DAVID REVENGA

7
Es llegeix en minuts

Per a alguns anglesos era el somni de la seva vida quan arribés la jubilació: disfrutar de llargues estades a Benidorm o la Costa Blanca amb un clima perfecte i una bona qualitat de vida. Però el Brexit ha acabat amb els plans de molts britànics que passaven llargues temporades a Espanya. Perquè des que el Regne Unit no pertany a la Unió Europea (UE), aquests turistes estrangers només es poden desplaçar per un màxim de 90 dies, després dels quals han de tornar al seu país i no poden tornar a Espanya en 90 dies més. És a dir, en un any, només podrien viatjar tres mesos seguits en dues vegades separades. Si no, per estar més temps a Espanya han de sol·licitar un visat. I les conseqüències d’aquesta mesura s’han començat a notar, sobretot, en un augment de la venda de cases, perquè no els compensen les despeses o, simplement, perquè ja no en poden disfrutar com abans. O en aquells que passaven gairebé tot l’any amb la caravana en càmpings, que les han venut (o fins i tot malvenut) i han deixat de banda el seu «somni».

El Brexit va portar molt canvis. La decisió del Govern de Boris Johnson d’abandonar la UE es va fer efectiva el 31 de gener del 2020 i va modificar la vida dels britànics i també com podien viatjar a altres països de la UE. Es va establir un període de transició que va acabar el desembre de l’any passat i, a partir d’aquest moment, els ciutadans d’aquest país i els seus familiars estan subjectes a totes les normes d’immigració espanyoles per a ciutadans de tercers països; és a dir, va ser el final de la lliure circulació. Així que des d’aleshores els viatgers britànics que ho facin per vacances, negocis o visites a familiars no necessiten visats per a estades de fins a 90 dies en un període de 180 dies. Qualsevol estada més llarga necessita un visat especial.

Així que amb aquesta nova situació, el somni de molts s’ha vist truncat, o almenys, una part al no poder estar-hi tot el temps que voldrien. «La situació s’ha donat sobretot en jubilats. Venen aquí per passar els mesos més freds, per escapar del fred d’Anglaterra. Aquí tenen més qualitat de vida i també menys despeses que passar un hivern allà. Però ara això s’ha acabat», va explicar a aquest diari una empresària especialitzada en tot el procés burocràtic dels anglesos. Ara la situació només els deixa un «3-3-3-3; és a dir, tres mesos aquí com a màxim, tres mesos allà...». Una situació que a molts no els agrada i no hi estan gaire conformes. «Els britànics que passaven llargues estades aquí són com els ocells que emigren a l’hivern per buscar una millor qualitat de vida aquells mesos», va afegir. Però a alguns ara no els quadren les dates. «Si venen a l’octubre i se n’han d’anar al desembre, després han de passar els mesos més freds allà per tornar a l’abril. Però si l’allarguen, les dates se’ls tiren a sobre per a l’estiu aquí, i no volen», van apuntar les mateixes fonts.

I això està tenint conseqüències en la vida d’aquests viatgers de llarga estada. Molts han decidit «desfer-se dels llocs» on residien a Espanya. A Benidorm i la província està passant amb les vivendes, les segones residències que tenen els britànics. Però també, amb aquells que tenien altres formes de vida: com passar llargues temporades en caravanes en càmpings.

Hem de recordar que aquestes restriccions per viatjar afecten aquells que no tenen la residència a Espanya o no poden justificar que poden mantenir-se aquí. La mateixa empresària explica que «molts no han fet la seva residència en el període establert i ara és tard» i d’altres «no volen». A més, «ara es demanen molt més requisits», cosa que fa també que en desisteixin en alguns casos.

Adeu a les vivendes

Tota aquesta situació ha tingut un reflex en la venda de vivendes per part dels britànics, com així confirmen fonts del sector immobiliari. Des que es va fer efectiu el Brexit molts han decidit vendre’s la casa. «Sí que hi ha moviment dins del mercat de propietaris del Regne Unit», apunten. No només a Benidorm o els municipis del voltant, com La Nucia o Polop, sinó també en altres zones de la província, com Torrevieja. «Si només poden venir tres mesos, prefereixen llogar alguna cosa per a aquest temps i no estar mantenint una vivenda» amb les seves respectives despeses d’IBI, escombraries, etc. Però a més hi afegeixen un temor: que algú ocupi la seva propietat. Així que decideixen vendre’s la casa: «Els surt més barat venir llogats». Tot i que les mateixes fonts asseguren que els preus no han baixat a Benidorm per aquestes circumstància, sí que es nota «pressa per vendre» per deixar de tenir una despesa de tot l’any per només disfrutar-la uns mesos.

Al voltant de la capital turística es repeteix el patró, sobretot, amb xalets en urbanitzacions on els anglesos passaven llargues temporades, sobretot a l’hivern. La pandèmia ha fet que no hagin pogut venir a les seves cases en més d’un any, i a això s’uneix aquesta restricció de només poder viatjar tres mesos seguits com a màxim. Així que molts han venut les seves propietats. «A la meva illa, en un any, han venut quatre cases unifamiliars», va indicar a aquest diari una veïna d’una zona on els anglesos «copaven» moltes de les propietats. Ella ha comprat una vivenda a dos germans britànics que «no han pogut venir en aquest temps» i «els urgia» vendre-la. «Venien llargues temporades però ara no els surt a compte», va afirmar. Al costat de casa seva se’n venen ara mateix dues més, també de propietaris anglesos.

Adeu al càmping

Als càmpings també els ha afectat aquest canvi en la llibertat de moviment dels britànics des que es va instaurar el Brexit. A Benidorm, alguns d’aquests turistes passaven llargues temporades amb la seva residència fixada en aquests allotjaments, on tenien la caravana instal·lada tot l’any. Al seu costat, també totes les comoditats possibles: avanços amb cuines, menjadors, jardins amb flors... i amb activitats a l’aire lliure a l’estiu i l’hivern, com passejar, anar amb bicicleta, la platja... Però ara tot això ha passat a la història de molts. Perquè només poder estar 90 dies seguits a Espanya ha fet que aquells que passaven gairebé els 12 mesos de l’any en aquests establiments turístics hagin decidit vendre la caravana. Primer, segons expliquen algunes fonts, perquè no se les poden emportar a Anglaterra: «És impensable des del viatge a on tenir-la allà». Segon, perquè mantenir-les tot l’any al càmping o en un aparcament mentre no les utilitzen és massa car per no poder disfrutar-les, ja que pot suposar una despesa de milers d’euros a l’any.

En aquest cas, també afecta més els jubilats, que són els que passaven llargues estades en aquestes cases de quatre rodes, com explica l’empresària britànica. «Molts han fet comptes i no poden mantenir-la tot l’any, ja sigui a les parcel·les que ja tenien o en un garatge per al temps que no poden ser aquí», afegeix. «És un problema afegit per al turisme. La pandèmia ha fet molt mal al sector i aquesta situació no és gaire millor. Els turistes de llarga estada també gasten aquí cada dia, és una pèrdua important», van afirmar les mateixes fonts.

Notícies relacionades

Per al sector del càmping suposa una «estocada» més a la complicada situació que viuen en els dos últims anys de pandèmia. Sense gairebé turisme estranger en aquest temps, perdre més clients fidels, sobretot en temporada baixa, fa una mica més costa amunt l’inici de la tardor. «Tenim menys gent de llarga estada i els que venen només reserven per a tres mesos», va afirmar a aquest diari Paco Delgado, propietari de tres càmpings a Benidorm i membre de l’associació d’aquests allotjaments. «A molta gent li agradaria venir més temps», però no poden. «Teníem gent fixa de temporada i ara no; molts han venut la caravana que tenien fixa per llarg temps», va afegir. I a més, alguns les han «malvenut» per la necessitat de no tenir despeses al no poder viatjar tant com voldrien. Una situació que no agrada a ningú.

Tot i així, hi ha alguns britànics que sí que decideixen continuar venint a Espanya encara que els hagin reduït tant el temps d’estada: «Fa 20 anys que venim. No ens agrada aquesta situació, però no canviem això per res. Haurem d’adaptar-nos-hi tot i que no és el que voldríem», explica un turista del Regne Unit. Molts continuaran viatjant, encara que hi vagin trobant més traves.

Temes:

Brexit