Institucions Penitenciàries privatitza l’atenció sanitària a les presons per falta de metges

La falta de metges per atendre els interns de les presons ha fet que Institucions Penitenciàries utilitzi la sanitat privada per prestar atenció als més de 48.000 interns dels centres espanyols. De les més de 500 places de facultatius disponibles, la meitat estan sense cobrir, segons els sindicats. La situació és tan precària que en algunes presons, com la de Conca, són metges del grup privat Quirón els que passen consulta. La fuga de sanitaris és constant: guanyen menys que els seus companys i cada vegada són més grans. Fa 18 anys que esperen el traspàs de les competències sanitàries a les comunitats autònomes. Cada vegada estan més desesperançats.

Als centres de Conca i Burgos l’atenció mèdica es complementa amb contractes temporals a grups sanitaris privats, admeten a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA des de la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries. També que no són les úniques presons on s’ha realitzat aquests contractes, tot i que no detallen en quins altres centres han recorregut a grups sanitaris privats.

Des de la secretaria general reconeixen que la sanitat penitenciària està sota mínims i que hi ha greus problemes per cobrir les places de facultatius. Els centres, asseguren des de la institució, tenen els seus metges corresponents, però si es necessita reforç, de manera temporal i puntual s’utilitza el recurs de contractar empreses externes privades.

És un sistema habitual, reconeixen, per prestar atenció mèdica a les 48.191 persones recloses a les presons espanyoles, de les quals 3.522 són dones, amb dades de l’agost passat. A aquesta xifra caldria restar-li els 1.387 interns de les tres presons basques. Aquest octubre, el Govern basc ha assumit la gestió dels seus centres penitenciaris.

Un contracte amb Quirón

En el cas del servei mèdic contractat per al Centre Penitenciari de Conca, l’import de l’adjudicació concedida a Quirón Prevenció, una de les divisions del grup sanitari privat Quirón Salut, té un valor estimat de 34.581,40 euros. L’estimació s’ha calculat com la suma de l’import del pressupost base de licitació (sis mesos de durada) per import de 17.290,70 euros, al qual se suma una pròrroga de tres mesos per import de 8.645,35 euros i una altra de tres mesos per 8.645,35 euros.

El contracte adjudicat per prestar assistència als interns de la presó castellanomanxega es va adjudicar el 16 de febrer de 2021 amb un pressupost de 17.290,70 euros. Continua en vigor fins al proper febrer. És a dir, té una durada d’un any. Per tant, no es tracta d’una contractació puntual.

Aquest diari ha preguntat a Quirón Salut si presten serveis de medicina general en altres centres penitenciaris, però no n’ha obtingut resposta. No és la primera vegada que la companyia s’ocupa de l’atenció dels interns de Conca. Abans, mitjançant contractes menors, se li havia adjudicat al mateix grup el servei per mesos.

A Burgos, per hores

Al Centre Penitenciari de Burgos, amb data 20 de setembre, hi havia un facultatiu de Claris Servicios Médicos, una empresa privada amb seu a Barcelona, que treballava quatre dies a la setmana durant tres hores. Abans, indiquen fonts penitenciàries consultades per aquest diari, aquest servei es prestava durant més jornades. Aquesta empresa també havia prestat serveis mèdics al mateix centre castellanolleonès anteriorment. Des d’octubre a desembre de 2020 se li va adjudicar un contracte menor, de dos mesos de durada, per import de 9.600 euros.

Les dades facilitades per Institucions Penitenciàries a aquest diari són que, actualment, als centres penitenciaris –inclosos els dos psiquiàtrics: el de Sevilla i el de Foncalent (Alacant)– hi ha 304 metges i 90 places pendents de cobrir. Les xifres que aporten des de les organitzacions sindicals varien respecte a aquestes estadístiques. Segons dades –de juny de 2021– facilitades per l’Agrupació dels Cossos de l’Administració d’Institucions Penitenciàries (ACAIP), la relació de llocs de treball (RTP) de metges a les presons és de 515 places, de les quals 251 (un 48,74% del total) estan vacants i 264, ocupades.

En el cas d’infermeria, la situació millora. D’un total de 623 places, 93 estan vacants, segons les dades aportades per ACAIP. Però també des d’infermeria fa anys que reclamen una millora de les seves condicions. Hi ha centres on, per la falta de metges, atenen tots els pacients que necessiten assistència i, quan és precís, deriven a l’especialista. A això se’n diu, tècnicament, gestió infermera de la demanda. En diversos centres s’han apuntat a la telemedicina: el professional visita l’intern de manera virtual a través de videoconferència d’alta resolució.

Els metges es volen jubilar

Del total de metges, segons dades facilitades a EL PERIÓDICO des de la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM), un 10% es jubila l’any que ve; un 44% té més de 60 anys (això implica que es poden retirar quan vulguin) i hi ha un 15% que tenen més de 55 anys. Hi ha presons on els metges continuen passant consulta amb quasi 70 anys. Aquesta organització sindical xifra en 223 el metges que hi ha actualment a les presons

Faltarien uns 250 professionals per tenir cobertes totes les consultes de les presons, detallen. Aquests 18 anys de retard en el traspàs de les competències sanitàries a les comunitats no fan més que agreujar, dia a dia, una situació ja insostenible. Entre els metges disponibles es compten els que tenen plaça, els interins i els subdirectors que, tot i que no passen consulta, sí que poden fer guàrdies.

La Secretaria General admet que la sanitat penitenciària està sota mínims i que hi ha greus problemes per cobrir les places de facultatius. La demora de gairebé vint anys en aquest traspàs de la sanitat de les presons als sistemes de salut autonòmics, argumenten, s’explica per la precarietat en el sector. Navarra ha sigut l’última comunitat, l’estiu passat, que n’ha assumit les competències. La resta de les regions van lentes i, per ara, no hi ha passos endavant. De forma puntual i quan es creu necessari, insisteixen des de Presons, cal recórrer a la sanitat privada per la falta de professionals.

Centres sense metges o amb assistència per hores

El panorama és desolador. Hi ha centres sense metge durant dies, caps de setmana, tardes o guàrdies, segons descriuen els facultatius. El retrat que es fa de l’assistència sanitària a les presons és que, per poder veure els ingressos, aïllaments i altres situacions regimentals que no tenen res a veure amb l’atenció sanitària, s’arriben a contractar metges externs per hores: durant una hora tres dies en setmana i dues hores els caps de setmana sense guàrdies. En altres casos, tres hores durant quatre dies sense guàrdies; d’altres, quatre hores de dilluns a divendres amb guàrdies localitzades i sense ningú els caps de setmana...

Així ho descriu a aquest diari Pedro Antonio Martínez Sánchez, responsable de la secció de Presons de CESM. Martínez, metge a la presó d’Ocaña II (Toledo), assegura que es pot donar qualsevol situació. «Qualsevol modalitat és possible, hi ha altres casos en què és el 112 qui dona servei. En alguns llocs es paga gairebé 300 euros l’hora a una empresa interposada; en d’altres es paga a clíniques de reconeixements mèdics; en d’altres a autònoms... No se sap gaire bé amb quins criteris. Un caos», denuncia.

Sota mínims

Sota mínimsLes xifres aportades des d’ACAIP sostenen aquest pessimisme. Hi ha 44 presons amb un dèficit igual o superior al 50% de facultatius en les consultes. Citen els exemples de centres penitenciaris com:

• Daroca (Saragossa): té només 2 metges de 8 places disponibles.

• Dueñas (Cantàbria): amb 2 d’un total de 9.

• Murcia I i Sevilla II: amb 3 cobertes de 9 places disponibles.

• Madrid VII (Estremera): 4 metges de 9 places.

• Teixeiro (la Corunya) i Tenerife: 2 de 9 places cobertes.

• Picassent (València): 5 metges quan n’hauria de tenir 22.

Des de Toledo, Pedro Antonio Martínez, un dels dos metges del Centre Penitenciari d’Ocaña II, explica que tant al seu centre com a Ocaña I, la relació de llocs de treball és de cinc places, però menys de la meitat estan cobertes.

Un traspàs etern

Des de CESM Presons, Pedro Antonio Martínez apunta a diverses possibilitats per les quals es «deixa morir» la sanitat dins de les presons. La primera, enumera, la falta de voluntat política per complir la llei. El Consell General de Col·legi de Metges d’Espanya (CGCOM) ha tornat a sortir al rescat dels seus companys. La Societat Espanyola de Sanitat Penitenciària celebra un congrés els dies 28, 29 i 30 d’octubre i el seu president, José Joaquín Antón Basanta, adverteix que el futur és cada dia més catastròfic. Augura que la sanitat penitenciària està abocada a desaparèixer. Una de les reivindicacions dels facultatius dels centres penitenciaris és el salari. Formen part del sistema sanitari públic, però la diferència de retribucions amb els seus companys, denuncien, és enorme. Passa amb els sous ordinaris, que poden variar en uns mil euros –per exemple, en el cas dels metges que treballen a Castella-la Manxa en comparació amb els seus col·legues– com en les guàrdies.

Critiquen també que no existeixi una carrera professional, per això el treball realitzat durant molts anys no està reconegut ni pagat. En aquests anys, molts facultatius s’han jubilat anticipadament i se senten defraudats al veure com les seves condicions laborals es distancien cada vegada més de la dels seus companys dels centres de salut.

Títol de metge de família

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Títol de metge de famíliaCESM ha recorregut les dues últimes ofertes públiques d’ocupació d’interins del cos facultatiu de sanitat penitenciària perquè no demanaven títol de metge de família, explica Martínez. «Sembla l’exèrcit de Pancho Villa, tot per no afrontar el problema real, la integració de la sanitat penitenciària i, fins aleshores, l’equiparació salarial que permeti evitar la fuga de metges de presons i que faci atractiu presentar-se a les oposicions», afirma el metge de la presó d’Ocaña II.

«La solució és que es compleixi la llei», hi coincideix taxativament Sonsoles Castro, representant nacional de la Vocalia de Metges d’Administracions Públiques del CGCOM. «És un dels temes principals de treball de la vocalia perquè no s’ajusta a la legalitat des de 2003. No és una de les prioritats del Govern. La situació és dramàtica per als professionals i per a les persones que atenen», conclou Castro.