Volcà de La Palma
Les impactants xifres després d’un mes d’una erupció «de manual»
El volum de materials volcànics expulsats només en un mes haurien omplert dues vegades tots els embassaments de Gran Canària i s’han produït milers de petits terratrèmols amb què el subsol de La Palma no ha deixat tranquil ni un sol dia
Els científics que han seguit des del primer dia el naixement d’un nou volcà a Cumbre Vieja, a La Palma, no es cansen de repetir que es tracta d’una erupció estromboliana «de manual», que compleix tot el que es podia esperar d’un fenomen d’aquestes característiques a les Canàries.
No obstant, per «normal que sigui en termes geològics», les xifres d’aquest volcà són aclaparadores: un volum de materials volcànics expulsats només en un mes que haguessin omplert dues vegades tots els embassaments de Gran Canària, milers de petits terratrèmols amb què el subsol de La Palma no ha deixat tranquil ni un sol dia, l’1% de l’illa coberta de malpaís, el 8% de la seva població evacuada de casa seva, un delta de lava guanyat al mar d’una superfície pròxima a l’Estat del Vaticà... I, sobretot, milers de damnificats i vivendes i finques de cultiu destruïdes.
Aquestes són algunes de les dades i magnituds més impactants que deixa aquest volcà encara sense nom al cap d’un mes d’erupció:
0 morts, 0 ferits
És el gran èxit de tot el desplegament d’equips científics i d’emergències que treballa a La Palma des de fa més d’un mes: no s’ha perdut una sola vida, ni ningú ha resultat ferit.
4,6
Magnitud màxima dels terratrèmols registrats fins ara, en un sisme del dissabte 16 d’octubre que també va marcar la màxima intensitat mesurada a l’illa en aquestes setmanes: IV-V sobre un màxim de XII, entre «àmpliament sentit» i «fort». Sense danys.
8 erupcions
Les que s’han produït a La Palma des que hi ha registres històrics a les Canàries; és a dir, des de la conquesta de l’illa pel Regne de Castella en el segle XV: Tacande/Montaña Quemada (1430/1440), Tehuya (1585), Martín o Tigalate (1646), San Antonio (1677/1678), El Charco (1712), San Juan (1949), Teneguía (1971) i l’actual.
14,74 quilòmetres
Profunditat mitjana dels terratrèmols registrats l’última setmana. La màxima profunditat des de l’inici de l’erupció supera els 36 quilòmetres; la mínima, no arriba a 1.000 metres.
12 metres
Altura a què han arribat alguns fronts de lava al seu pas per diversos llocs de Los Llanos de Aridane, com el poble de Todoque. Però no és el màxim: s’han detectat espessors de 50 metres en la colada quan aquesta va depassar alguns tàlvegs del terreny.
36 hectàrees
És el que fa el terreny més jove d’Espanya. La ‘fajana’ o delta que la colada de lava principal ha format a l’entrar a l’oceà Atlàntic per la platja de Los Guirres, a Tazacorte.
47,38 quilòmetres
Longitud acumulada dels trams de carretera sobre els quals han passat les colades de lava.
50 anys
Temps transcorregut des de l’anterior erupció ocorreguda aLa Palma, el 1971, a l’extrem sud de l’illa, a Fuencaliente. El volcà que va formar va rebre el nom de Teneguía.
58,79 quilòmetres
Mesura del perímetre al voltant de la zona de lava.
60 dies
Mitjana de durada de les erupcions a La Palma, que han tingut fins ara una tendència descendent constant, des dels 84 dies del volcà Tehuya (1585) fins als 24 del Teneguía (1971). Aquest volcà ja ha trencat aquesta dinàmica.
202 hectàrees
Superfície dels cultius danyats pel volcà: 106,91 de plataners, 51,51 de vinyes i 16,31 de plantacions d’alvocat.
743 hectàrees
Quantitat de terreny sepultada per la lava a El Paso, Los Llanos de Aridane i Tazacorte, segons el satèl·lit Copernicus. Representa un 1% de la superfície de l’illa (7,43 sobre 708 km2).
992 edificacions
Afectades per les colades des que va començar l’erupció, 854 d’ús residencial, d’acord amb les xifres del cadastre. El sistema europeu de seguiment d’emergències per satèl·lit Copernicus eleva aquest recompte al doble: 1.826 immobles de tot tipus destruïts.
1.000 efectius
Xifra aproximada, fluctua gairebé cada dia. Són els policies nacionals, agents locals, guàrdies civils, bombers de diverses illes, brigadistes forestals, soldats de l’UME i l’Exèrcit de Terra, mariners, de l’Armada i membres de Protecció Civil o la Creu Roja, entre altres cossos, mobilitzats per protegir la població de La Palma davant qualsevol risc.
1.240 graus centígrads
Temperatura arribada per algunes de les colades que han travessat la vall d’Aridane.
1.307 ciutadans
Veïns que vivien a les vivendes afectades pel volcà: 905 a Los Llanos de Aridane, 290 a El Paso i 112 a Tazacorte.
2.350 metres
Amplada màxima a la qual ha arribat la colada a l’expandir-se per la vall d’Aridane.
2.773 terratrèmols
Des que va començar aquesta crisi volcànica com a crisi sísmica, amb magnitud màxima del 4,6 el 16 d’octubre.
4.606 escolars (I 583 docents)
Comunitat educativa afectada per la suspensió de les classes als municipis d’El Paso, Los Llanos de Aridane i Tazacorte.
7.000 persones
Evacuades de les seves vivendes a El Paso, Los Llanos de Aridane i Tazacorte per estar a l’àrea sepultada per les colades o dins el perímetre de risc per gasos o caiguda de materials piroclàstics. O, el que és el mateix, una de cada cinc persones que vivia en aquests municipis (unes 7.000 sobre els 32.984 empadronats que sumen els tres ajuntaments) ha hagut d’abandonar la seva casa. D’ells, 321 estan allotjades en un hotel de Fuencaliente.
7.000 metres
Altura a la qual va arribar el plomall de cendres emès pel con principal del volcà el 28 de setembre.
15.000 tones
Volum de gasos que expulsa cada dia el volcà, majoritàriament diòxid de sofre (SO2). Caldria que aquesta quantitat descendís a 100 tones diàries perquè els científics ho consideren un indici que l’erupció està arribant a la fi.
140.000 tones
Quantitat de plàtans que exportava cada any La Palma. És el sector econòmic i el cultiu més afectat per l’erupció
5,23 milions d’euros
Notícies relacionadesDonacions de particulars a favor dels damnificats fetes a través del Cabildo de La Palma.
100 milions de metres cúbics
Quantitat de materials emesa pel volcà segons la franja alta de l’última estimació difosa pel comitè científic (75 milions de m3, amb un marge a l’alça o la baixa de 25 milions). És més que el van expulsar junts els volcans de San Juan, el 1949, i Teneguía, el 1971. Per volum, aquesta ja és la tercera erupció més important de la història de les Canàries, després de la del Timanfaya, a Lazarote (1.000 milions de m3), i el volcà submarí Tagoro, a El Hierro (329 milions).
