Psiquiatres i psicòlegs veuen insuficients els 100 milions anunciats pel Govern per a salut mental

La pandèmia de la Covid-19 ha fet que la societat sigui molt més conscient de la importància que té la salut mental. Tant que, per primera vegada en molt temps, s’ha fet un espai en l’agenda política. N’hi ha diversos exemples. Està previst que el 2021 s’aprovi, vuit anys després, una nova estratègia dotada amb 100 milions d’euros. Els pressupostos de l’Estat presentats aquest dimecres inclouen els primers 30. A més, en els últims dies, el Congrés dels Diputats ha admès a tràmit la proposició de llei general de salut mental d’Unides Podem. Amb tot, les diferents societats científiques tenen certs recels.

Una d’elles és la Societat Espanyola de Psiquiatria (SEP), que considera que tenir una llei específica per a la salut mental dona per fet que «les persones amb aquests trastorns han de rebre un tracte diferent al de la resta». Un exemple, opinen, d’«estigma».

També Ana González-Pinto, presidenta de la Fundació Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental (FEPSM), assegura que està d’acord amb les associacions de pacients i familiars que pensen que no hauria de ser un ‘a part’ en el camp de la salut. «En qualsevol cas, si el Congrés decideix aprovar una llei de salut mental és necessari que almenys estigui ben conceptualitzada», assenyala. Segons la seva opinió, la llei incideix poc en els components biològics dels trastorns i més en els socials, tot i que aquests també afectin altres malalties que no tenen la seva pròpia norma. Celso Arango, president de la SEP, afegeix que el text en cap cas anomena el trastorn mental greu. «És un retorn a les cavernes», assegura. Critica, per exemple, la menció als tractaments farmacològics. 

El Consell General de la Psicologia d’Espanya sí que veu positiu que almenys aquesta norma existeixi, amb independència que sigui «millorable». «Fa molts anys que no posem el focus en la salut mental i l’atenció no millora. Continua sent deficitària. Comptar amb una llei específica, i que almenys es debati i es plantegin temes, ens sembla bé. No crec que sigui el problema d’estigmatització més gran», assegura Fernando Chacón, vicepresident.

El pressupost continua sent insuficient

El pressupost continua sent insuficientEl text també contempla que el Consell Interterritorial garanteixi que el Sistema Nacional de Salut compti amb un mínim de 18 psiquiatres, 18 psicòlegs clínics i 23 infermers especialistes en salut mental per cada 100.000 habitants.

En el dia d’avui, hi ha uns 10 o 11 psiquiatres per cada 100.000 habitants i uns 5 o 6 psicòlegs; molt per sota de la mitjana de la Unió Europea. També hi ha manca d’infermers que, com explica Arango, en moltes comunitats autònomes l’especialitat de Salut Mental no puntua tant per treballar en aquestes unitats com l’experiència. 

Per augmentar aquestes ràtios, tots els professionals que s’han consultat asseguren que fan falta diners. Els pressupostos de l’Estat presentats aquest dimecres han inclòs els primers 30 milions destinats a l’Estratègia de Salut Mental dels 100 que va prometre el president del Govern central, Pedro Sánchez. Per a Celso Arango aquest és el camí, tot i que sigui insuficient.

És clar que «la salut mental no és competència de l’Estat, sinó de les comunitats autònomes». «Per això en no podem esperar una partida gaire gran, tret que creïn un programa específic», explica Chacón. El pla de 100 milions és, segons l’opinió del psicòleg, una «misèria», sobretot perquè també es necessita pressupost per a la prevenció.

Més psicòlegs a l’atenció primària

Més psicòlegs a l’atenció primàriaChachón recorda que a Espanya les persones que tenen més dificultats per accedir al psicòleg són les que menys recursos tenen: «Les consultes de psicòlegs privats són plenes, però això costa uns 250 euros al mes i hi ha molta gent que no s’ho pot permetre». Un problema que no passa en altres especialitats.

Notícies relacionades

Investiguen la mort de dos germans a Amer

La Policia Nacional alerta: compte amb aquest sms que suplanta a la DGT

Amb tot, recorden que invertir en salut mental és sinònim d’estalvi. Només l’ansietat i la depressió suposen per al sistema una despesa de 23.000 milions d’euros, el 2,2% del PIB. Amb la Covid-19 sembla que això només anirà a pitjor. Les dades de l’estudi PsicAP (‘Psicologia en Atenció Primària’), promogut per Psicofundación i liderat per Antonio Cano, catedràtic de Psicologia de la Universitat Complutense de Madrid, van mostrar que amb tan sols 28 euros d’inversió per pacient es pot tractar la simptomatologia lleu o moderada a l’atenció primària de manera eficaç. I sense fàrmacs.

De moment, el Ministeri de Sanitat ja ha trucat als psicòlegs per participar en el nou pla d’acció d’atenció primària. Un altre exemple que la salut mental preocupa més que mai.