Ciència
Els telescopis tanquen a causa del volcà de La Palma
Una desena d’instal·lacions científiques de La Palma decideixen cessar l’activitat per precaució
El Roque de Los Muchachos només es veu afectat per la cendra quan hi ha temps de sud
Fa dues setmanes que una desena de telescopis del Roque de Los Muchachos, entre els quals es troben el Gran Telescopi de les Canàries i els quatre Txerenkov, no miren al cel nocturn, amb el conseqüent perjudici a les recerques astrofísiques en marxa. El que ha mogut els investigadors a prendre aquesta decisió ha sigut el principi de precaució, ja que, com manifesta el director de l’observatori, Juan Carlos Pérez Arencibia, tan sols ha hagut de prendre la decisió de tancar totalment els observatoris durant dues nits des que el volcà de Tajogaite va entrar en erupció.
Entre els telescopis afectats per aquesta decisió hi ha el Gran Telescopi de les Canàries (GTC), els quatre telescopis Txerenkov, l’Isaac Newton o els Magic. En el cas dels Txerenkov, que són un dels pocs telescopisamb una estructura que està a la intempèrie, a més, els promotors han creat una protecció addicional per a les seves peces, a fi d’evitar que les cendres s’hi colin i puguin causar algun problema.
En actiu es mantenen un total de sis telescopis de les 17 instal·lacions científiques que formen l’observatori palmer. «Obren algunes nits», recalca Pérez. Ho poden fer gràcies que els responsables de l’observatori compten amb informació de primera mà del Comitè Científic del Pevolca i de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). «Ens ajustem a les previsions meteorològiques per prendre decisions respecte a l’activitat dels telescopis», explica el director. Cada 12 hores, l’equip publica un butlletí intern amb les previsions de l’Aemet, amb què organitzen l’observació del cel nocturn.
Per fortuna, el Roque de Los Muchachos es troba al nord de l’illa, així que la cendra del volcà hi arriba en comptades ocasions. «Les cendres només arriben quan hi ha temps de sud, una cosa molt poc comuna en aquesta època de l’any», ressenya l’investigador, que remarca que encara quan la cendra volcànica aconsegueix arribar a la muntanya, la incidència és mínima. «Al estar amunt, per sobre del focus eruptiu, i tan lluny del con principal –a uns 18 quilòmetres en línia recta–, els episodis de cendra que afecten l’observatori tenen un caràcter molt lleu», explica Pérez Arencibia. De fet, les comptades vegades en què la cendra ha aterrat en aquesta zona, ho fa amb una mida molt menor i en tan poca quantitat que no s’hi acumula. «Aquí no passa com a les ciutats ni veiem imatges de pluges de cendres com les de Santa Cruz de La Palma o altres llocs pròxims al volcà», remarca.
Tampoc han tingut problemes d’accés a la zona, ja que totes les carreteres que porten fins al Roque de Los Muchachos s’han mantingut obertes. Les més de 200 persones que integren la plantilla de l’observatori «han continuat pujant i baixant com de costum», recalca Pérez. En les seves visites diàries continuen fent la rutina habitual: prendre mesures preventives, realitzar correccions o actualitzar el ‘software’ dels telescopis. «Estem fent les tasques de manteniment amb normalitat perquè aquestes tasques se solen fer al matí, mentre que a les nits els telescopis tan sols es dediquen a mirar al cel». Un cel que, d’altra banda, no ha perdut ni una mica de la seva característica esplendor, malgrat que a uns quilòmetres hi hagi un volcà en erupció emetent contínuament lava i gasos contaminants a 4.000 metres d’altura.
L’investigador recorda que l’observatori compta amb un pla de contingència per a desavinences climàtiques com la de les cendres. «Ens hem de preparar igual que quan hi ha episodis de calima, nevades o pluges molt fortes», insisteix. I com passa quan aquestes desavinences climàtiques fan acte de presència, el tancament preventiu dels telescopis per la possible caiguda de cendres està generant que el ritme dels projectes de recerca s’alenteixi. «Si l’erupció de Cumbre Vieja s’allarga molt en el temps hi haurà projectes en què no es podrà portar a terme observació aquest any», remarca el responsable de l’observatori.
Els projectes de recerca es veuran alentits per l’aturada abrupta de l’activitat
L’observació del cel es reparteix en dos semestres, en què es proposa un calendari perquè els diferents grups de recerca –nacionals i internacionals– puguin aprofitar el temps d’observació que els correspon per conveni. «Com que hi ha telescopis que han decidit tancar completament durant aquest temps, tenen menor capacitat per observar per cada projecte», destaca Pérez, que insisteix que això, en tot cas, «es pot corregir». Una vegada acabi l’erupció, es revisaran els calendaris d’observació i s’intentaran adequar els projectes en marxa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El culte a la bellesa i l’era atòmica, estrelles del CCCB
- Pisarello llançarà dissabte la seva candidatura a l’alcaldia amb el suport de Colau
- Segona vida (25) / LUIS MILLA "Hisenda em va fer una inspecció quan me’n vaig anar del Barça al Madrid"
- Racons emblemàtics de Catalunya L'increïble poble de conte a menys de 40 minuts de Manresa
- Platja El pacífic poble a només 15 minuts de Santa Coloma de Gramenet: espectacular
- Les ajudes per a lents de contacte i ulleres a nens de menys de 16 anys s’activen avui
- Sense sortir de la comarca El poble a només 30 minuts de Rubí ideal per a una escapada de natura sense sortir del Vallès
- Tradicions amb encant El poble de Catalunya que té un pessebre vivent de més de 200 persones: dia, horari i entrades
- Crisi ramadera Illa admet que la Generalitat ja sospitava de l’arribada de la pesta porcina dos dies abans de la declaració oficial
- A instàncies de l’Ajuntament Un ampli dispositiu policial desallotja a Badalona uns 200 migrants de l’assentament més gran de Catalunya
