SpaceX puja el 19% en el seu debut en borsa i Musk esdevé el primer bilionari

Elon Musk va tornar a tocar ahir la campana a Wall Street. SpaceX, la companyia aeroespacial fundada pel magnat i que somia colonitzar Mart, va conquerir l’índex Nasdaq. Els títols es van estrenar a un preu de 150 dòlars davant els 135 dòlars fixats a la sortida, una alça inicial de l’11% sobre el preu de l’oferta pública de venda (OPV), i en el seu moment més alcista es van disparar un 31%, per tancar la seva primera sessió amb una alça del 19%, en 161 dòlars. D’aquesta manera, SpaceX va arribar a una capitalització de 2,1 bilions de dòlars –la setena més gran del món, per darrere de Nvidia, Alphabet, Apple, Microsoft, Amazon i TSMC– i Musk es va convertir en el primer bilionari del món, amb un patrimoni d’1,2 bilions de dòlars (1,04 bilions d’euros).El magnat Elon Musk ha tornat a tocar la campana a Wall Street aquest divendres. La companyia aeroespacial que somia colonitzar Mart ha conquerit l’índex Nasdaq aquest divendres amb una alça de l’11% sobre el preu de l’oferta pública de venda (OPV). Els títols s’han estrenat a un preu de 150 dòlars davant els 135 dòlars fixats a la sortida. Amb això, Elon Musk s’ha convertit en el primer bilionari del món, amb un patrimoni pròxim als 1,05 bilions de dòlars (907.305 milions d’euros).

El volum de l’estrena és tan gran que, tot i que les accions han començat a cotitzar cap a les 9.50 del matí, hora de Nova York (15.50, hora peninsular espanyola), la negociació ha tardat algunes hores a començar. La sortida ha aixecat una demanda de més de 350.000 milions de dòlars (303.113 milions d’euros) tant d’inversors institucionals com minoristes, segons ha avançat Bloomberg.

La cara somrient de Musk apareixia per tot arreu a Times Square, a Nova York, mentre tocava la campana d’obertura al Nasdaq Marketsite. I el seu discurs va dibuixar una imatge utòpica del futur. "Volem poder portar a qualsevol que vulgui anar a la Lluna, a qualsevol que vulgui anar a Mart o a qualsevol lloc del Sistema Solar, i potser més enllà del Sistema Solar; volem poder portar-t’hi", va manifestar.

Nova York i Texas

L’empresari sud-africà-canadenca torna al parquet novaiorquès per segona vegada en la seva carrera. La seva primera cita a la Borsa de Nova York va marcar la irrupció del cotxe elèctric de Tesla, mentre que la segona aspira a posar preu a la nova economia espacial. L’operació constitueix la sortida més gran a borsa de la història, construït sobre coets reutilitzables, xarxes de satèl·lits i intel·ligència artificial. La companyia ha col·locat títols valorats en 75.000 milions de dòlars a un preu de 135 dòlars per acció, en el que serà una prova decisiva sobre quant està disposat a pagar el mercat per la promesa de la conquesta de l’espai. Sobre el paper, els senyals del mercat apunten a un debut explosiu. En aquest sentit, els derivats lligats a SpaceX, a més de la negociació en mercats secundaris situen la valoració de la companyia entre els 2,3 i els 2,4 milions de dòlars, una valoració molt per sobre dels 1,77 fixats en l’OPPV. Per això, el mercat anticipa avui una revalorització potencial de doble dígit, d’entre el 35% i el 40% en el primer tram de la sessió

Per primera vegada, el toc de campana es va celebrar tant a Nova York com a Texas. Al parquet de Nova York, prop de 200 empleats de la companyia aeroespacial van donar el toc de campana, mentre que 1.000 treballadors ho van fer alhora a Texas.

El frenesí inversor va encendre senyals d’alarma. Anders Schelde, director d’inversions d’AkademikerPension, va diagnosticar en una entrevista amb Bloomberg que l’OPV de SpaceX és una "iniciativa molt arriscada" i que "en els pròxims anys poden sortir malament moltes coses". Manuel Pinto, estrateg en cap d’XTB, va explicar que l’atractiu del debut també és el seu principal risc: "Qualsevol decepció, ja sigui en resultats, creixement o execució, podria provocar correccions importants".

Sigui com sigui, la fortuna de Musk sembla no tenir sostre. El magnat es va convertir ahir en la primera persona de la història a ingressar al club dels bilionaris. I, d’acord amb la llista de milmilionaris en temps real de Forbes, podria ser l’únic membre d’aquest club durant un temps, ja que el número 2 del top ten d’ultrarics està molt lluny: es tracta de Larry Page, cofundador de Google i Alphabet, amb una fortuna de només 295.000 milions de dòlars.

La part més important de la riquesa del controvertit empresari prové de la seva participació en SpaceX, valorada en uns 866.000 milions de dòlars. Sumada a les seves accions a Tesla i a la resta de les seves propietats, el seu patrimoni net es va situar en 1,2 bilions de dòlars.

La nova fita de Musk posa en evidència la desigualtat cada vegada més gran. Un informe d’Oxfam Intermón estima que el patrimoni de qui va ser un dels aliats més pròxims del president dels EUA, Donald Trump, és equivalent al del 46% de la població mundial més pobra, uns 3.800 milions de persones. I, segons l’anàlisi de Le Grand Continent, supera el PIB anual de 172 països.

"Que la fortuna d’Elon Musk superi el bilió de dòlars marca una fita sense precedents en l’avenç del poder oligàrquic i un dia fosc per a la democràcia", afirma Susana Ruiz, responsable de Justícia Fiscal d’Oxfam, en un comunicat en què destaca que aquesta "concentració extrema de riquesa" és fruit d’"una era de decisions de política pública regressives" amb "regles dissenyades per una minoria".

L’organització planteja diversos exemples: per polir-se un bilió de dòlars, Musk necessitaria gastar-se un milió al dia durant 2.740 anys, o podria donar 100 dòlars a cada habitant del planeta i seguiria entre les 10 persones més riques.

Ajuda de Trump

Notícies relacionades

La planta d’hidrogen verd Tarraco H2 es construirà a Reus

Haupt substituirà Recasens en la presidència d’Anfac

Intermón destaca l’ajuda que Musk ha obtingut del Govern dels EUA després de ser un dels principals finançadors de la campanya electoral de Trump. Una cinquena part dels ingressos de SpaceX es deuen a contractes firmats amb el Govern federal, alguns d’ells mentre l’amo de X va estar al capdavant del Departament d’Eficiència Governamental (DOGE, per les seves sigles en anglès), on va desmantellar programes d’ajuda al desenvolupament i va acomiadar desenes de milers d’empleats públics, segons una investigació de The New York Times. A més, l’empresa s’ha beneficiat d’avantatges fiscals.

La sortida al mercat de SpaceX també beneficia altres prominents inversors, molts d’ells al golf Pèrsic. És el cas del príncep Alwaleed bin Talal de l’Aràbia Saudita, amb una participació del 0,63% en la companyia, sense comptar la seva participació indirecta a través de la firma saudita Kingdom Holding. Fons sobirans de l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units "fa anys que amplien la seva presència en l’imperi tecnològic d’Elon Musk", apunta Wired. Aquesta participació, avisen els experts, busca reforçar l’aliança entre les petromonarquies del Golf i els EUA..