viatge històric

El Papa recorda que "tots som emigrants" en el seu adeu d’Espanya

Lleó XIV insisteix en la integració dels migrants en el seu últim dia a les Canàries. L’avió que l’havia de tornar a Itàlia va tenir problemes tècnics i va acabar viatjant en el Falcon del Govern.

El Papa recorda que "tots som emigrants" en el seu adeu d’Espanya
5
Es llegeix en minuts

La integració dels migrants és una tasca comuna de les persones que arriben i de les societats que acullen. Aquest va ser el missatge que Lleó XIV va transmetre ahir a Tenerife, l’última escala del seu viatge apostòlic a Espanya, que el Papa va tancar no sense algun contratemps, ja que la seva sortida es va haver de retardar unes quantes hores a causa de problemes tècnics a l’avió que l’havia de traslladar a Roma. Durant la seva primera intervenció a l’illa al centre d’acolliment de Las Raíces, ubicat al municipi de La Laguna, va afirmar que la migració pot ser una ocasió "d’enriquiment mutu entre els pobles" i va recordar que "tots som emigrants".

Durant el dia, milers de tinerfenys van aclamar al carrer el Pontífex, que va recalar al centre de La Laguna i Santa Cruz de Tenerife. A cada parada, va reiterar el seu missatge. Va demanar als que arriben buscant una vida millor, jugant-se la pròpia al mar, que s’integrin, que aprenguin la llengua, respectin les lleis i participin en la vida comuna. I a qui els reben, que afavoreixin una veritable integració per poder desenvolupar un projecte de societat comú per deixar a les noves generacions.

Centre d’acollida

El Papa havia sigut rebut a l’aeroport de Tenerife Nord pel president canari, Fernando Clavijo, i la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, al costat de la resta d’autoritats. En un viatge marcat per la visibilització del drama migratori –en una regió on va a parar una de les rutes més mortíferes del món, que ha convertit l’Atlàntic en un autèntic cementiri sense làpides– Lleó XIV va complir el desig del seu antecessor, el papa Francesc I, que va expressar en múltiples ocasions el desig que tenia de viatjar a l’arxipèlag per sensibilitzar la població sobre aquesta realitat.

De l’aeroport es va dirigir al centre Las Raíces, que acull avui 700 usuaris, tot i que anys enrere va donar resposta a l’atenció de milers de persones en els pitjors moments de la crisi migratòria. Al centre hi va conèixer de primera mà el testimoni de dos dels migrants que s’hi acullen. "Que les fronteres no es converteixin en murs d’indiferència", va clamar una de les intervinents, que va recordar que els que volen arribar a Europa venen de països en guerra, trencats per la pobresa i en els quals la falta d’oportunitats els obliga a marxar. "Venim amb objectius fàcils com treballar i cuidar la nostra família", va afirmar Taiwo Oluwatobi, l’altre jove nigerià que va explicar el seu testimoni a Robert Francis Prevost.

El Papa es va adreçar als assistents en francès, per afavorir la comprensió per part dels que procedeixen de països africans on es domina aquest idioma. Això va convertir la trobada, gairebé, en un diàleg íntim entre el Pontífex i els que va voler que es convertissin en els protagonistes de la seva visita: els migrants. Lleó XIV va recordar que "tots som emigrants" i va ressaltar el paper dels missioners que van emigrar a Llatinoamèrica amb l’"únic equipatge de la fe".

Després va tenir un altre acte al centre de La Laguna amb persones que treballen en l’acollida i integració de migrants. Un lloc on va demanar a les societats receptores que respectin la història dels que arriben. "L’acollida obre la porta", però "la integració ajuda a travessar el llindar", va dir el Pontífex, que va advertir que integrar no significa esborrar la identitat de qui arriba ni crear "mons paral·lels" sense contacte real. De nou, va parlar en favor de la integració quan va afirmar que la seva absència és un "naufragi silenciós", perquè aquestes persones queden en situació d’extrema vulnerabilitat en una terra que no és la seva, sense xarxa ni suport. Lleó XIV va denunciar els traficants de persones i els que instiguen i se’n beneficien econòmicament a través de les rutes migratòries perilloses, com la que arriba a les Canàries. I va recordar als milers i milers de migrants que han perdut la vida al mar perseguint el seu somni d’arribar a Europa escapant de la fam, la misèria i els conflictes. "Cada mort en cada una de les rutes és un fracàs per a la societat", va insistir. Una Europa que ha girat l’esquena al fenomen i que també va rebre crítiques del Papa.

El Pontífex va posar rumb després a Santa Cruz de Tenerife, on va oficiar una missa multitudinària a la qual van assistir més de 35.000 persones que van esperar des de ben aviat que arribés. Durant l’eucaristia, que suposava el colofó a la seva visita a Espanya, el Papa va voler contrastar la realitat d’una illa com Tenerife, que cada any rep milions de turistes i, alhora, és la destinació de milers de persones que arrisquen la vida al mar per mirar de trobar el seu futur. "Que important que és no reduir-ho tot al comerç i al benefici", va dir. També va enviar un altre missatge als ciutadans canaris: "Obrin tots aquest mar d’amor".

Una vegada acabada l’eucaristia, la comitiva va posar rumb de nou a l’aeroport de Tenerife Nord, des d’on el Papa es va acomiadar de l’illa, acompanyat del rei Felip VI i una comitiva d’autoritats. Entre aquestes autoritats hi havia el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, i el president canari, Fernando Clavijo, que moments abans que el Pontífex pugés a l’avió li va donar les gràcies "per tot, de tot cor", resumint amb les seves paraules el sentiment de milers de canaris per la històrica visita a l’arxipèlag del Papa.

Problemes tècnics

Notícies relacionades

No obstant, la seva tornada a Roma no va estar exempta d’alguna petita ensopegada que va obligar a retardar la seva sortida de l’illa. Una vegada el Papa i tota la comitiva ja havien pujat a l’avió d’Iberia que els havia de traslladar a Itàlia, la companyia va comunicar que hi havia problemes tècnics. El rei Felip VI va pujar a l’aeronau per acompanyar el Papa i portar-lo de nou a l’aeròdrom de Tenerife per esperar-ne la resolució.

El Monarca des d’aquell moment va oferir a Lleó XIV el Falcon del Govern d’Espanya que l’havia traslladat a ell fins a Tenerife perquè pogués tornar a la Santa Seu. I tot i que al principi el Pontífex va rebutjar l’oferiment, una vegada la companyia va confirmar que l’avió no podria reparar-se en aquell moment i haurien d’enviar una altra aeronau des de Madrid, Prevost va acceptar viatjar-hi. Quan faltaven 10 minuts per a les set de la tarda, el Rei i algunes autoritats van tornar a acompanyar el Papa al nou avió, en el qual va fer el viatge de tornada. Així va posar punt final a una visita de set dies a Espanya que el va portar primer a Madrid i després a Barcelona.