Costa

La ‘fajana’ del volcà trenca la gran platja surfista de La Palma

  • Era una d’aquells espais reconegut i valorat pels surfistes, una platja recorreguda per un extens escull que oferia una successió de pics a diferents distàncies

La ‘fajana’ del volcà trenca la gran platja surfista de La Palma
1
Es llegeix en minuts

Els científics assenyalaven la platja de Los Guirres, a la costa del municipi de Tazacorte, com el punt on amb més probabilitat la lava es trobaria amb la mar. Però la colada, sempre capritxosa, va elegir per a aquesta particular trobada la costa del Perdido, unes braçades més al nord. Des d’aleshores, la ‘fajana’ no ha parat de créixer, i amenaça de col·lapsar-se. Ara, dos nous rius incandescents arriben a la riba. Un per aquella illa baixa que el 1949 va crear el volcà de San Juan i que sembla ensopit; l’altre, més al nord, fluint sense pausa.

Los Guirres era una d’aquelles platges que comptava amb una popular zona habilitada per a la pràctica del surf i el ‘bodyboard’, i estava considerada com una instal·lació esportiva natural, tal com així queda recollit en la llei de canària de l’esport.

Ramón Lobo, president de la Federació de Surf de les Canàries, assenyala que es tractava d’un espai «reconegut i valorat», no només pels surfistes palmers, sinó pels d’altres illes i també forans, fins al punt que va acollir durant anys diverses proves del campionat de les Canàries.

Notícies relacionades

En l’argot d’aquests genets de la mar, Los Guirres, recorreguda per un extens escull, oferia al surfista «diferents pics a diferents distàncies», i creava «una onada màgica», que alguns consideraven única a l’illa. Per la seva localització, a la banda occidental, estava protegida dels alisis i abrigada per la proximitat del penya-segat. «Les marors d’hivern, d’oest a nord-oest, la convertien en un escenari únic, especialment des del setembre fins a l’abril», remarca Lobo, que no dubta a considerar-la com «la platja perfecta per a tota mena de surfistes, per ser d’aigües superficials, amb poca profunditat, i potser per aquesta raó la lava s’hi està dipositant tan ràpidament a sobre».

Lobo, que guarda uns records inesborrables d’aquest lloc, reconeix que degut sobretot a la massificació «les zones per a la pràctica del surf s’estan perdent, ja sigui per causes naturals o per la intervenció humana». Amb tot, confia que quan la natura acabi de modelar la costa al seu antull, «pugui trencar-hi alguna onada», potser similar a la que recorre l’illot de Lobos, la més llarga de les Canàries. Així, fica la mà a l’aigua i manté l’esperança.