Una jutge proposa al Govern central tipificar la violència econòmica contra la dona

La jutge del penal número 2 de Mataró, Lucía Avilés Palacios, ha remès una exposició raonada al Govern de Pedro Sánchez perquè estudiï incloure en el Codi Penal la violència econòmica com una modalitat de la de gènere o masclista, així com que la possibilitat d’establir clàusules de responsabilitat civil que «permetin una reparació integral del mal causat a les víctimes» quan es produeix impagament de pensions alimentàries de manera reiterada.

Aquesta exposició raonada neix d’un cas d’impagament de pensió d’aliments en un procés de divorci i en el qual la magistrada condemna una persona a 11 mesos de presó per un delicte d’abandó de família (en la seva modalitat d’impagament de pensions), a més del pagament d’una indemnització de 7.375 euros, corresponents als períodes de pensions impagades entre el setembre del 2014 i el juliol del 2019. En la seva sentència, la togada exposa que «els fets enjudiciats tenen, a més, un context específic de violència de gènere que no pot passar-nos desapercebut a l’hora de realitzar una valoració de la prova».

Es tracta d’un assumpte en què el demandat ha sigut condemnat fins a dues vegades per delictes relacionats amb el procediment de violència sobre la dona. La magistrada descriu que a pesar «aquest context de violència» i a l’haver-hi dos menors, es va tramitar el procés de família amb la «pàtina» d’un divorci de comú acord, que suposa un «acord de voluntats de les dues parts». No obstant, precisa que «el rastre de violència de gènere» determina una situació «asimètrica» entre les parts que «qüestiona la veritable possibilitat negociadora» que va poder tenir la dona a l’hora d’acordar amb la seva exparella un conveni regulador, que «va invisibilitzar» un context «per la sola raó de tramitar-se com un divorci de mutu acord».

Privació del benestar de la dona o els seus fills

Per aquesta raó, la jutge planteja en la sentència una exposició raonada al Govern. Així analitza el que, segons el seu parer, significa violència econòmica i en quines situacions i contextos es pot produir. «Consisteix en la privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d’una dona i/o dels seus fills o filles, en l’impagament reiterat i injustificat de pensions alimentàries estipulades en cas de separació o divorci, en el fet d’obstaculitzar la disposició dels recursos propis o compartits en l’àmbit familiar o de parella i en l’apropiació il·legítima de béns de la dona».

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

La resolució afirma que la violència econòmica es porta a terme controlant l’accés de les dones als recursos econòmics, disminuint la seva capacitat per mantenir-se a si mateixes, als seus fills i els seus hàbits de vida previs, depenent financerament del marit o exparella i «soscavant les seves possibilitats d’escapar del cercle d’abús». Al seu parer, afecta «tant les dones com els seus fills» i dona al pare «aquest un instrument de poder que els deixa a mercè de les seves decisions». Incideix que aquest tipus de violència té conseqüències més greus del que podria semblar a simple vista, ja que té un «fort impacte sobre la salut mental i el benestar psicològic de les dones», especialment quan són víctimes d’altres formes de violència de gènere, i «pot condicionar el benestar i desenvolupament emocional educatiu» dels fills.

Aquesta dependència econòmica del seu agressor, acaba afectant la capacitat de la dona «per generar recursos financers i adquirir autosuficiència econòmica, per a ella i per als seus fills», recalca la resolució. No només això, sinó que també «condiciona en moltes ocasions la seva decisió de denunciar». Aquesta «violència econòmica», exposa la jutge, pot donar-se de manera exclusiva o en combinació amb altres formes, com el «control» dels comptes bancaris, l’anomenada «explotació» econòmica de la dona que es pot veure privada de la disponibilitat del seu sou o obligada a treballar en l’empresa familiar sense dret a salari i el denominat «sabotatge» laboral que frena les seves expectatives laborals amb la «imposició de tasques de cura i rols associats al sexe femení i a la maternitat». Amb la ruptura de parella, aquesta situació es pot produir amb la hipoteca de la vivenda familiar, altres deutes o les pensions alimentàries. La magistrada conclou: són «un instrument idoni per continuar sotmetent i controlant les dones».