José Bretón, a la infermeria i sense poder sortir de presó

José Bretón, que va assassinar els seus fills, Ruth i José, fa avui deu anys en una parcel·la de Las Quemadillas, a Còrdova, compleix condemna per aquest crim a la presó d’Herrera de La Mancha (a Manzanares, Ciudad Real), on té un comportament «molt bo, com molts altres interns psicòpates que hi ha», d’acord amb el que han afirmat fonts d’aquesta presó, que és una de les primeres de màxima seguretat construïdes a Espanya.

Allà es troba al departament d’infermeria, on fa tasques d’ajuda i «està ben adaptat», afegeixen aquestes fonts, que recorden amb llunyania el seu intent de suïcidi l’any 2016, quan va arribar a aquesta presó. «Ara està bé, normal», comenten. No obstant, matisen que només s’estaria relacionant amb els reus d’aquest departament. «Hem d’anar una mica amb compte, perquè pot ser que hi hagi interns que vulguin prendre’s la justícia pel seu compte. Hi ha molta gent amb delictes similars, és més difícil que li facin res, però per si de cas, cal tenir precaució», expliquen.

Sobre el perfil d’aquest centre, la mateixa font comenta que «tenim molts psicòpates amb molts delictes. En aquesta presó hi ha un tractament individualitzat, molt contacte amb els interns per part dels funcionaris, hi ha psicòlegs, educadors i treballadors socials que passen diàriament pels departaments. En aquestes presons, que són més petites, passen tots els dies. Havent-hi més funcionaris i més especialistes, els interns se senten més ben atesos», puntualitza. En aquest sentit, valora que «si volem que els interns surtin el més rehabilitats possible, cal invertir en funcionaris i personal qualificat que els pugui atendre adequadament, tindrem una societat més segura, hi haurà menys reincidència», perquè, d’una altra manera, «quan surten en llibertat, ens posem les mans al cap», lamenta.

Aquesta font apunta que José Bretón «no està disfrutant permisos i ho veig molt, molt complicat en molt temps» pels «molts requisits» que hauria de complir per tornar a la societat després del doble assassinat. 

La sentència de l’Audiència provincial de Còrdova, que el va condemnar a 40 anys de privació de llibertat, contempla que Bretón no podrà obtenir els beneficis del tercer grau penitenciari fins que no hagi complert la meitat de la pena. També remarca la seva falta de penediment, ja que durant tot el procediment judicial va sostenir la seva innocència. 

«Mai ho va admetre»

Així ho recorda Baldomero Sánchez de Puerta, qui va col·laborar amb José María Sánchez de Puerta en la defensa del pare dels nens Ruth i José (de sis i dos anys d’edat, respectivament) a partir que aquest va denunciar-ne la desaparició al parc Cruz Conde la tarda del 8 d’octubre del 2011. En aquests moments, està representat per l’advocada Bárbara Royo, qui ha declinat realitzar declaracions a aquest diari. 

Baldomero Sánchez de Puerta afirma que Bretón «mai ha explicat al seu advocat el que diu la sentència, que serà la veritat», i remarca que a José María Sánchez de Puerta «li crida molt l’atenció que al llarg de tota la seva carrera aquest senyor ha sigut l’únic que no li ha explicat el que recull la sentència que va passar. Ha tractat amb moltes persones que han comès aquest tipus de delictes, li estranyava que no li expliqués, que mantingués el mateix des del principi, que els va perdre», comenta.

D’aquesta manera, aclareix que «ens dediquem al dret penal i el tipus de persones amb qui tractem té uns codis diferents. El client et pot mentir al principi, però quan es veuen acorralats solen dir la veritat. L’advocat ha de saber la veritat, al final solen parlar abans del judici, perquè arriba un moment que s’espanten, però aquest senyor mai va explicar al seu advocat defensor que ell havia matat els nens, mai va admetre el que diu la sentència».

Aquesta actitud «et va limitant el camp», apunta Sánchez de Puerta, i és que si hagués admès el crim, «entenc que la defensa s’hauria plantejat presentant pèrits psiquiàtrics i dient que té algun problema. A priori, la defensa és que el vegi un psiquiatre perquè determini la seva salut mental». 

Bretón va fer una foguera a la parcel·la dels seus pares per acabar amb la vida dels seus fills i el canvi radical en la identificació dels ossos trobats allà «és una cosa que no ha tingut resposta» segons l’opinió d’aquest lletrat. Com es recordarà, la èerita policial Josefina Lamas va certificar en un primer moment que les restes òssies pertanyien a animals, però gairebé un any més tard altres especialistes van concloure que eren de nens. El principal argument de la defensa en el judici va ser la ruptura de la cadena de custòdia d’aquesta prova i «continuem pensant que els ossos que va veure aquesta senyora no eren els mateixos que van veure els altres pèrits», apunta l’advocat. «Després, hi havia una quantitat d’indicis que partint d’això es va constituir la sentència i se’l va condemnar, però continuem pensant que la cadena de custòdia estava trencada», assegura. 

Confessar per sortir al carrer

En aquests moments, aquests advocats no mantenen contacte amb José Bretón ni amb la seva família. D’acord amb una informació publicada recentment pel diari El Mundo, ell hauria admès la comissió dels assassinats en un taller de reinserció a la presó. Arran d’aquest canvi d’actitud, fonts judicials consultades per aquest diari indiquen que «mentre no reconegués els fets, no li donarien mai un permís. Si no hi ha voluntat de reinserció i penediment, no es dona permís» per abandonar la presó, precisen. A més, apunten que «és molt dificil que algú no reconegui» el crim comès una vegada que és a la presó, en línia amb el referit per Sánchez de Puerta. El cas de José Bretón, per tant, seria particular també en aquest aspecte. 

Preguntat per la presumpta confessió, Baldomero Sánchez de Puerta entén que «pot ser busca una mica de protagonisme o pot ser diu ‘explicaré la veritat, a veure si en un futur aconsegueixo un permís de sortida’ però, segons la meva opinió, fins que ho aconsegueixi passaran molts anys, per molt que rectifiqui. Se’l va condemnar per dos assassinats», postil·la. 

El pare de Ruth i José va entrar a presó preventiva l’any 2011 (el judici per l’assassinat dels seus fills es va celebrar el 2013), per la qual cosa ja hauria complert una quarta part de la seva condemna a 40 anys, tot i que estarà reclòs un màxim de 25 anys, segons marca la llei. Una vegada complerta la quarta part de la pena, els reus tenen dret a sol·licitar el permís per sortir de la presó.

Preguntada, també, per les últimes declaracions de Bretón, l’advocada de Ruth Ortiz en el procediment, Reposo Carrero, afirma que ell actua «igual que sempre, una de les possibilitats que té de poder sortir de presó després dels primers 25 anys de condemna és reconèixer el delicte i mostrar penediment. És, simplement, un artifici».

Carrero recorda que la família materna dels nens va desconfiar del pare des del primer moment i que «quan vaig parlar amb Ruth aquella primera nit de la desaparició, em va dir que no tornaria a veure els seus fills. Sempre vam tenir clar que el culpable era ell, però desconeixíem què havia fet amb ells». Quant a l’impacte que aquest procés va tenir en la seva pròpia trajectòria professional, la lletrada destaca que «ha sigut un dels més durs als quals m’he enfrontat. Vaig perdre la meva salut en aquest assumpte. En aquests moments, no podria plantejar-me implicar-me en un altre assumpte així».

Ruth demana recolzament 

Per la seva banda, la mare de Ruth i José, Ruth Ortiz, ha confirmat a aquest diari que «per descomptat» li agrada que es recordi els seus fills i ha descartat la possibilitat d’emprendre noves accions judicials contra José Bretón. 

En declaracions a la cadena SER realitzades ahir, Ruth va lamentar, amb referència a les víctimes de violència vicària, que «no hi ha res real que a l’hora de la veritat ens faciliti la vida. Perquè per les víctimes mortals de la violència de gènere, desgraciadament, no es pot fer res. Només prevenir que no passi. Però és que en el nostre cas hem de continuar vivint, han assassinat els nostres fills, però hem de continuar vivint». 

Al costat d’això, va reconèixer el recolzament que li ha ofert Còrdova davant la pèrdua dels seus fills i va posar en relleu que «Còrdova va ser amb mi des de primera hora. Sempre m’he sentit de Huelva i també de Còrdova, perquè van ser molts anys els que vaig viure allà. Només tinc paraules d’agraïment per a Còrdova i per a tots els que em van ajudar», va assenyalar.

El crim

Els petits Ruth i José van ser assassinats un cap de setmana que van viatjar de Huelva a Còrdova per estar amb el seu pare, ja que el matrimoni es trobava en via de separació. La sentència considera provat que Bretón va comprar uns 70 litres de combustible i tranquil·litzants, i va acumular 250 quilos de llenya a la parcel·la per cremar els seus fills després de fer-los ingerir les pastilles. Es va desplaçar a la finca amb els nens fent creure als seus familiars que anaven a dinar amb uns amics. Després de cremar els seus cossos, va conduir per l’entorn del parc Cruz Conde i va reclamar ajuda al serveis d’emergències afirmant que els havia perdut. Fonts consultades a la Ciudad de los Niños aquella tarda van destacar la fredor del seu comportament malgrat que, suposadament, havien desaparegut els seus fills. 

En un primer moment, el jutge d’instrucció del cas, José Luis Rodríguez Lainz, titular d’Instrucció 4, el va processar per dues detencions il·legals i per simulació de delicte. Després que noves proves pericials determinessin que els ossos trobats en la foguera pertanyien a dos nens, li va imputar dos delictes d’assassinat per traïdoria amb l’agreujant de parentiu. La fiscal del cas, María Ángeles Rojas, va assegurar en el judici que Bretón va matar els seus fills «mogut per l’odi a la seva dona».

«Seria molt útil en llibertat»

Notícies relacionades

Els Mossos conclouen que l'acusat del crim de Campdevànol va sotmetre la víctima a "maltractament psicològic continu"

Absolt el guàrdia urbà acusat de disparar un sensesostre a Barcelona el 2020

Les declaracions de José Bretón publicades recentment no són una excepció. Des que va ser empresonat, s’ha dirigit als mitjans de comunicació a través de cartes i fins i tot va arribar a concedir una entrevista a la presó. 

En concret, ‘Diario CÒRDOVA’ va rebre diverses missives l’agost del 2012. En aquestes, es presentava com a clau per a la localització dels seus fills i va arribar a assegurar que «abans d’entrar a la presó, es van posar en contacte amb mi dient-me que tenien informació sobre els meus fills, que em donarien més detalls i que no entrés a la presó», per la qual cosa «seria molt útil que estigués en llibertat perquè aquestes persones tornessin a posar-se en contacte amb mi». En una de les cartes, va criticar durament familiars de Ruth Ortiz, en una altra es va dirigir contra la Policia pel treball que realitzava per trobar els nens i en una tercera va arribar a recrear una missiva imaginària escrita, suposadament, per la petita Ruth i dirigida a la seva àvia materna, en la qual va afirmar que «les persones que ens cuiden volen parlar amb ‘papito’. Sisplau, àvia Obdulia, deixeu que ‘papito’ surti». Una actuació que estava en la línia dels «artificis» referits per l’advocada de la mare dels petits.