La ‘fajana’ a l’Atlàntic

Volcà de La Palma: el terreny guanyat al mar ocupa ja més de 17 hectàrees

Les autoritats insten la població de La Palma a extremar les precaucions davant la detecció de nivells alts de diòxid de sofre a la zona

Volcà de La Palma: el terreny guanyat al mar ocupa ja més de 17 hectàrees

REUTERS

6
Es llegeix en minuts

La colada del volcà de Cumbre Vieja de La Palma es manté estable gràcies que la lava va culminar dimarts un camí que s’esgota al litoral. Aquesta via s’ha convertit en la ruta preferent per a la llengua de material magmàtic, que ha deixat de buscar nous itineraris pels quals expandir-se. La preocupació ara es trasllada en la qualitat de l’aire, ja que a Tazacorte, en alguns moments del dia, s’han arribat a superar els llindars de diòxid de sofre (SO2) contemplats en la normativa. Una situació que pot estendre’s fins a Los Llanos de Aridane, on s’ha detectat pudor d’ou podrit, i El Paso. El director tècnic del Pla d’Emergències Volcàniques de les Canàries (Pevolca), Rubén Fernández, ha demanat als qui habiten a l’àrea més pròxima a la boca emissora que extremin les precaucions, utilitzin mascaretes FFP2 i evitin les activitats a l’aire lliure.

L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha informat que els alisis que bufen a l’arxipèlag ajuden a dispersar els gasos emesos pel volcà cap a l’oceà, però aquests vents començaran a perdre intensitat al llarg de la jornada. El portaveu de l’Aemet, Rubén del Campo, va explicar que els alisis bufen forts i en nivells baixos, amb la qual cosa es «dispersen les emissions del volcà cap a l’oest i nord-oest». Això contribuirà «que no hi hagi problemes amb la qualitat de l’aire a les zones poblades, excepte en les àrees més pròximes al volcà». Les condicions meteorològiques previstes per avui faran que el núvol de cendres i de SO2 afecti principalment el vessant oest de La Palma, i seran desfavorables des del punt de vista de la qualitat de l’aire, segons va explicar la directora de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) a les Canàries, María José Blanco.

A les vuit del matí de dijous es van detectar 500 micrograms de SO2 per metre cúbic a Tazacorte, tot i que al llarg de la jornada va baixar fins als 300, i a Los Llanos de Aridane els valors es van situar en 100, va detallar Blanco després de la reunió del Pevolca. Les dades d’aquests mesuraments coincideixen amb un augment en les emissions d’aquest gas des del con volcànic, que han pujat fins a les 7.149 tones diàries. Amb aquestes xifres, el volcà de La Palma es converteix en el principal focus emissor de SO2 del món, per sobre de la indústria més contaminant del planeta, la d’extracció de metalls de la ciutat russa de Norilsk, que produeix unes 5.021 tones diàries. Al contrari del que passa amb les fàbriques soviètiques, les emissions del volcà són pràcticament innòcues donada l’altitud per on discorren.

El riu de lava transcorre per sobre de les velles colades fins a la seva desembocadura a la costa de Tazacorte, a la platja de l’Escondido, al nord de la platja de Los Guirres. Fernández va apuntar que l’arribada al mar de la llengua ha consolidat la canalització del material magmàtic, tot i que s’han produït «desbordaments en diversos punts i algun dit s’ha separat de l’eix principal». Blanco va destacar que la lava circula cap a l’oceà «en un cabal continu, que cau en forma de cascada i ha configurat a la base del penya-segat un delta, amb un front que ha arribat a la cota de 24 metres en profunditat marina». El fluid volcànic acumulat al litoral palmer ha creat una franja que ocupa més de 17 hectàrees, amb la qual cosa en 24 hores gairebé ha duplicat la mida a la qual va arribar entre dimarts a la nit, moment en què la lava va xocar contra l’aigua salada, i el dimecres. Aquest espai equival ja a 17 camps de futbol.

L’equip de científics del vaixell ‘Ramón Margalef’, dependent de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC), va observar ahir en els diferents mesuraments que la temperatura superficial del mar a la zona de col·lisió de la lava amb l’aigua tenia una mitjana d’aproximadament 25 graus, mentre que dimecres es va arribar a un pic puntual de 27 graus en una àrea pròxima a la costa. Això suposa una variació mitjana d’entre un i dos graus respecte a la temperatura detectada abans de l’arribada de la colada a l’oceà, tot i que l’anàlisi ha llançat pics superiors. Els oceanògrafs adverteixen que un canvi de només 0,5 graus pot afectar la vida de l’ecosistema marí si bé, fins ara, des del ‘Ramón Margalef’ no s’han observat peixos morts a l’entorn de la zona d’exclusió.

Blanco va assegurar que els plomalls marins –columnes de vapor d’aigua i gasos que es produeixen pel contrast tèrmic de la lava amb l’aigua del mar– es concentren, de moment, en l’àrea costanera afectada per la colada i no s’ha desplaçat cap a l’interior de l’illa, però «cal prestar atenció als vents», per monitoritzar possibles canvis de direcció. La població dels barris més pròxims a la zona de col·lisió –San Borondón, Marina Alta, Marina Baja i La Condesa– continua confinada per evitar l’exposició a aquests gasos tòxics.

Més fumates

Durant dijous al matí es va detectar un camp fumaròlic al flanc nord-oest del con volcànic. El sismòleg de l’IGN Itahiza Domínguez va aclarir que això no indica que s’estigui obrint una nova boca emissora, sinó que el volcà «alleuja» gasos en aquest punt, una cosa habitual en aquest tipus de volcans. La tremolor es manté estable, tot i que en determinades àrees pròximes al con és d’alta freqüència i les deformacions també manifesten un patró estable. La sismicitat es manté a la mateixa zona de dies anteriors i a profunditats de més de deu quilòmetres, amb un terratrèmol de magnitud 3,3 sentit amb intensitat 2 com a mesurament màxim, tot i que també s’han anotat moviments més superficials entorn del nucli de l’erupció.

Notícies relacionades

Domínguez va relatar que el dia en què es va frenar l’emissió de lava la sismicitat va tornar «com un eixam» a la zona en què va començar la crisi sísmica l’11 de setembre. «No sabem exactament per què s’està produint, però probablement estigui relacionat amb un reajustament del sistema magmàtic, que pot estar afectant l’estructura interna», revela el sismòleg. Aquest comportament és habitual en els processos eruptius i ja es va viure una situació similar durant la crisi del volcà Tagoro, a El Hierro. Mentre el magma estigui «alliberant pressió» per la fissura de Cumbre Vieja, apunta Domínguez, «no hi ha problema, però no és fàcil saber si pot buscar un altre punt pel qual sortir». No obstant, remarca que si això hagués de passar se’n «veurien senyals en els sistemes de monitoratge i, per ara, no hi ha res que indiqui la possibilitat d’una nova fissura».

Des de Cumbre Vieja fins a la costa, segons les últimes dades obtingudes pels satèl·lits del programa europeu d’observació terrestre, Copernicus, la lava ha engolit 855 edificacions, entre les quals, vivendes, instal·lacions d’ús públic i industrial i cultius, i unes 126 més estan parcialment afectades. 186 persones continuen evacuades i es mantenen en un hotel de Fuencaliente, on són ateses per Creu Roja. Les autoritats van permetre ahir l’accés a les vivendes que estan fora del perímetre de seguretat, però només per realitzar tasques puntuals i justificades, com donar menjar a animals, i no per retirar estris personals.