Duel d’esgrima

En un escrit a la secció vint-i-tresena de l’Audiència de Madrid, l’advocat José María de Pablo destaca que la versió que els magistrats de la secció 23 de Madrid María del Rosario Esteban, José Sierra Fernández i Enrique Jesús Bergés de Ramón han donat en la interlocutòria del 5 de desembre passat és incorrecta. Segons detalla, no reflecteix la realitat quan afirma que en el nomenament de Cristina Álvarez l’any 2018 com a assistenta de Begoña Gómez, dona del president del Govern, "seria la primera vegada, en aquest tipus de nomenaments, que no es fa recaure en un funcionari expert en protocol per al millor exercici de la funció, sinó que es fa recaure en una persona de la seva màxima confiança".

I a més dona el cop de gràcia amb el raonament de nomenar aquesta persona de confiança "no perquè dirigís els seus passos per un complicat món de formalitats, de cerimònies i actes oficials sinó per assegurar-se el fidel compliment del fi suposadament proposat". Això és: el pla delictiu de Begoña Gómez.

Una amiga

Ja vam apuntar en la nostra àmplia investigació de diumenge passat que la interlocutòria del 5 de desembre extrapolava un exemple que havia servit de font d’inspiració, que, no obstant, no s’esmentava.

Era el d’Elvira Fernández, Viri, dona de l’expresident del Govern Mariano Rajoy, que havia nomenat assistenta la seva amiga María Valle Ordóñez de Carbajal, que formalment va assumir el càrrec de "coordinadora per a assumptes relacionats amb la Presidència".

Sosteníem: "Tot i que no ho diu, la Sala s’inspira en el cas d’Ordóñez de Carbajal per afirmar que s’ha de nomenar algú de protocol. Perquè l’assistent de Viri, precisament, havia sigut cap de protocol de Rajoy (2004-2011) i de la ministra d’Administracions Públiques Julia García Valdecasas".

Però és que, Viri, a més, no va tenir només una assistent. Va comptar també amb l’actual diputat del Congrés dels Diputats Jaime de los Santos, que tampoc era expert en protocol.

Extrapolar l’exemple d’Ordóñez de Carbajal indica que els que van elaborar la interlocutòria del 5 de desembre –en resposta a recursos elevats del mes de setembre del 2025–, amb prou temps per verificar, van preferir posar un exemple parcial que xoca amb tots els antecedents.

De Pablo, advocat de Cristina Álvarez, assistenta de Begoña Gómez, ha decidit donar una estocada suau, ha presentat un recurs d’aclariment destacant que els magistrats han comès un "involuntari error material". Perquè, recorda, ja en un ofici remès al jutjat (41 de l’Audiència de Madrid, el titular del qual és el jutge Juan Carlos Peinado), "la realitat és que tots els assistents de tots els presidents del Govern de la democràcia han recaigut en persones de la màxima confiança de cada dona de cada president i mai en experts en protocol. En aquesta llista Viri, recorda l’advocat De Pablo, va tenir com a assistent Jaime de los Santos [i en el seu escrit el lletrat aporta una foto dels dos, on De los Santos carrega amb bosses de regal d’una botiga exclusiva de Madrid], que era expert en història de l’art però sense formació ni coneixement en protocol, però de la màxima confiança de la dona del president.

El lletrat explica que així ha sigut en els casos de la llavors dona de Felipe González, Carmen Romero (Lourdes Lorenzo Llorente), de la dona de José María Aznar, Ana Botella (Cristina Alonso, professora d’EGB), i de la de José Luis Rodríguez Zapatero, Sonsoles Espinosa (Celia Muñoz i Ana María Pérez).

L’estocada és subtil perquè l’escrit insisteix que es tracta d’un error material involuntari i dona com a prova la llei sobre el concepte de personal i de lliure designació i personal eventual, el nomenament del qual es deu precisament a la confiança (llei 40/215).

Cortesia processal

Notícies relacionades

EH Bildu pacta amb el Govern prorrogar la prohibició de desnonaments

D’alcalde absolut a president frustrat

Però una cosa és l’esgrima i la cortesia processal i una altra la troballa de la nostra investigació. Segons vam informar, la Sala de la secció 23 –amb ponència del magistrat Bergés de Ramón– cita com a exemple d’autoritat, sense esmentar-la, el cas d’una de les assistents d’Elvira Fernández, el de María Valle Ordóñez de Carbajal. Perquè, precisament, el ponent, i els altres dos magistrats que es van fiar d’ell, només es va basar en tal cas perquè il·lustrava el seu punt de vista predeterminat. A saber: que el cas de Begoña Gómez en el seu nomenament de Cristina Álvarez és únic.

José María de Pablo, com afirmàvem, havia agafat adequadament la seva espasa –o floret– en línia amb els consells de Doutreval, el professor d’esgrima de Dijon a la pel·lícula Sacaramouche, de 1952: "Pensa en això. Una espasa és com un ocell. Si l’agafes amb massa força, l’ofegues; si l’agafes amb massa suavitat, surt volant".