María Gómez Ballesteros: «La lava del volcà de La Palma va elevar la temperatura del mar fins a set graus»

La madrilenya María Gómez Ballesteros, de 47 anys, realitzava una investigació sobre contaminació marina a Eivissa quan li van trucar perquè se n’anés a La Palma molt de pressa. S’havia produït una erupció en la dorsal de Cumbre Vieja i l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) va mobilitzar els seus científics perquè un equip es dirigís a l’Illa, a bord del barco ‘Ramón Margalef’, a investigar l’impacte de la lava sobre els ecosistemes marins davant la certesa que les colades arribarien a l’Atlàntic. Ho van fer dimarts passades les 23.00 hores. María Gómez era allà, a només dos quilòmetres de distància.

¿Com va viure el moment en què la lava irromp al mar a la platja del Perdido de Tazacorte a les 23.10 hores de dimarts?

Estàvem treballant a prop de la zona des de mitja tarda. Passades les nou del vespre va ser quan vam veure que la lava començava a lliscar cap al penya-segat de Tazacorte i que baixava amb més rapidesa. Llavors vam posicionar el barco científic ‘Ramón Margalef’ davant la zona del penya-segat al qual es dirigia la colada. Estàvem perfectament posicionats. Va ser impressionant veure com la lava avançava i s’accelerava, com engolia tot el que topava al seu camí: cases, finques de plataners... Ja quan va esquivar tots els obstacles i va arribar al penya-segat, es va precipitar en caiguda lliure. Va començar com un fil però al cap de poc temps aquest fil de lava es va convertir en un flux continu que va donar lloc a una cascada taronja incandescent.

«La lava no va caure directament al mar sinó a una platja; això va minimitzar l’efecte dels gasos»

¿La lava va caure directament sobre el mar? Perquè no es van veure les grans explosions i columnes de fum previstes.

Això és molt important. La lava no va caure directament al mar, sinó a la sorra de la platja. Es va anar acumulant i començant a formar un delta com el que es veu a les desembocadures dels rius. Va ser aquesta llengua formada a la vora la que va contactar amb el mar.

El fet que la lava caigués sobre la sorra en comptes de fer-ho directament sobre l’aigua ¿ha minimitzat els efectes dels gasos que es generen pel xoc tèrmic d’un líquid que està a més de 1.000 graus amb un altre que està a 20?

Això ha passat efectivament i ha sigut per diversos factors: perquè el pendent no era abrupte, perquè la lava no ha caigut directament al mar, sinó a una platja de sorra, i per la composició de la lava. És una lava bàsica que no genera aquests efectes tan virulents que s’esperaven amb el contacte amb l’aigua del mar. L’avanç de la lava cap al mar una vegada que cau pel penya-segat va ser suau i moderat. Es veia una cascada però aquesta cascada no va caure directament a l’aigua, sinó a la platja, i allà es va alentir l’avanç cap al mar. La llengua es va anar introduint-ne a poc a poc i va crear aquest delta sobre un fons marí que als seus primers 50 metres és sorrenc i no té gaire profunditat. Això també hi ha influït.

El barco de l’Institut Espanyol d’Oceanografia en el qual vostè treballa, el ‘Ramón Margalef’, va arribar amb prou antelació per analitzar la zona marina per la qual va caure la colada. ¿Això és important per treure conclusions sobre els canvis que produirà l’erupció al mar?

És decisiu. Vam arribar amb prou antelació per conèixer bé els paràmetres físics i químics –temperatura, salinitat, ph, oxigen, terbolesa, microbiologia– que hi havia a la zona abans de l’arribada de la lava de l’erupció i comparar-los amb els que hi ha després de la seva arribada al mar. Això ens permetrà veure amb molta més claredat el comportament dels ecosistemes davant una erupció. Tots aquests paràmetres previs i posteriors a l’arribada de la colada al mar seran una part important del puzle que ens ajudarà els científics a conèixer quin és el funcionament d’aquest volcà que ha sorgit a La Palma.

«Hem detectat importants anomalies que afecten els ecosistemes marins»

¿Per a què servirà principalment aquest coneixement?

La natura és impredictible però totes les pistes científiques que puguem recopilar ens ajudaran a generar un coneixement sobre com es poden predir les pròximes erupcions i com es poden comportar. Entendrem millor com és el sistema volcànic de La Palma, com funciona, com reacciona l’ecosistema submarí al contacte de la lava amb el mar i també com podríem aplicar tot aquest coneixement en sistemes d’alerta primerenca per tenir una major previsió del que pugui passar quan la natura, de forma capritxosa, decideixi desencadenar una altra erupció. El repte principal és minimitzar els efectes sobre poblacions i infraestructures.

Quan la lava va començar a caure al mar davant els seus propis ulls, ¿com van reaccionar al barco veient una cosa que ningú més podia seguir tan de prop?

Es va fer el silenci entre els 10 científics que som en el ‘Ramón Margalef’. Cap havia presenciat en la seva vida una cosa igual. A tots els nivells, tant científic com humà, era impressionant. Jo vaig pensar, d’una banda, que em sentia afortunada per viure l’esdeveniment en primera línia però també en la tristesa que em causava veure tota la destrucció que està ocasionant el volcà. Vam veure com la lava anava engolint la vida dels palmers. Són les seves cases, els seus records, els seus cultius, el seu futur...

¿Han començat a percebre les primeres conseqüències sobre la biodiversitat marina?

Hem detectat importants anomalies des de primera hora d’aquest matí. La temperatura superficial del mar a la zona en la qual hem començat a recollir dades ha passat d’entre 20 i 23 graus, abans de l’arribada de la lava, a 27 graus després de l’arribada de la lava. És l’última dada que hem recollit. S’ha produït un augment que ha arribat a 7 graus a la superfície del mar, la qual cosa és molt significatiu, una gran alteració. També hi ha més terbolesa i una reducció important d’oxigen. L’augment de la temperatura i la falta d’oxigen poden provocar la mortaldat de peixos i tenen un impacte important en els ecosistemes i els seus cicles de vida.

«L’augment de temperatura i la reducció de l’oxigen alteren els cicles de vida»

A més, la colada construeix un delta que ocupava ahir a la nit 10 hectàrees. És a dir, el territori de La Palma està creixent.

No tinc aquestes dades, ja que s’estan recollint a terra, però l’avanç de la colada és impressionant. A l’entrar al mar, el fil s’ha acabat convertint en un tot un front de lava. És increïble veure com ha crescut l’illa. Ho estem veient des del barco perfectament, hora a hora. L’illa modificarà la seva morfologia en aquesta zona de forma considerable. No sabem quant més canviarà. Això dependrà del temps que el volcà es mantingui actiu i de si les boques continuen deixant anar lava que es dirigeix al mar.

¿A quanta distància es troba el barco ‘Ramón Margalef’ d’aquest front de lava que ha entrat al mar?

Ens hem mantingut sempre a la distància de seguretat que estableix el Pla d’Emergència Volcànica de les Canàries, Pevolca. Quan la lava va arribar al mar, érem a dos quilòmetres. Després, durant la matinada, ens vam arribar a acostar a un quilòmetre per recollir tota la informació dels paràmetres. Avui [per dimarts per al lector] ens hem pogut acostar més, a 600 metres, sempre respectant el perímetre de seguretat.

¿Ha dormit?

Bastant poc, unes dues hores, tant jo com els altres nou científics que som al barco. Hi ha a l’equip geòlegs marins, oceanògrafs i biòlegs.

¿El ‘Ramón Margalef’ compta amb tota la instrumentació per mesurar bé l’impacte de l’erupció a l’oceà Atlàntic?

És un barco perfecte. És una plataforma destinada específicament a investigació marina. Per tant, està dotada d’equips d’última generació per estudiar la columna d’aigua i els fons marins. La columna d’aigua l’estudiem de dia i els fons, de nit. Tenim tecnologia que ens permetrà fins i tot obtenir mapes dels fons marins, amb la qual cosa podem veure la morfologia d’aquesta lava una vegada que es diposita i avança sobre el fons del mar. De fet, el barco es va estrenar amb una erupció, la submarina d’El Hierro fa deu anys.

«Creiem que, com va passar a El Hierro, la vida ressorgirà al mar palmer en tres anys»

¿Era en aquesta erupció?

No vaig poder perquè estava donant a llum bessons. Però l’Institut Espanyol d’Oceanografia manté un programa de monitoratge submarí del volcà Tagoro, que va sorgir davant les costes d’El Hierro. Dues vegades a l’any, a la primavera i la tardor, acudim a aquesta illa per fer els estudis al ‘Ramón Margalef’ o l’altre barco d’investigació que tenim, l’‘Ángeles Alvariño’. També hem investigat els fons de La Palma des que fa dos anys van començar els eixams sísmics. En aquestes campanyes sí que hi he participat però no vaig ser en l’erupció d’El Hierro.

Entenc que estudiar dues erupcions tan diferents com la submarina d’El Hierro del 2011 i la que s’està produint ara a terra a La Palma els permetrà obtenir dades valuosíssimes fins i tot a nivell internacional.

Ens donarà moltíssima informació i molt valuosa. És la primera vegada que recopilem informació tan rellevant a Espanya abans i després d’erupcions volcàniques. Fins i tot podrem comparar dos episodis volcànics tan diferents com el d’El Hierro i el de La Palma. Tindrà una gran repercussió internacional.

¿Per què són tòxiques les columnes de gasos que es generen quan la lava entra en contacte amb el mar?

Els metalls que porta la lava es volatilitzen a l’entrar en contacte amb l’aigua, cosa que genera aquests gasos que poden ser tòxics i nocius, per tant, per a la salut humana. De fet, ja abans d’arribar la lava al mar, nosaltres estàvem treballant a coberta amb mascaretes especials de protecció per a gasos tòxics i amb ulleres també especials pels mateixos gasos i la cendra. Ara mateix, la samarreta i els cabells els tinc plens de cendra. Som molt previnguts.

Hi ha biòlegs que defensen que es guanyarà, més que es perdrà, biodiversitat marina amb l’erupció a mitjà i llarg termini. I més en aquesta part de la costa palmera amb fons sorrencs. ¿Ho veu vostè així?

Ja ho vam observar en l’evolució dels fons marins després de l’erupció submarina del volcà Tagoro a El Hierro. L’erupció va afectar indubtablement la vida marina però els elements que va aportar als ecosistemes, i que van actuar com a fertilitzants, van fer que es recuperés la vida i fins i tot la biodiversitat es va fer més rica. Hi va haver un augment important de la vida per aquesta fertilització. Això va passar a la Reserva Marina de La Restinga. La casualitat ha volgut que en el cas de La Palma la lava hagi contactat amb el mar en una altra reserva marina. Creiem que, com va passar a El Hierro, en tres anys la biodiversitat ressorgirà a La Palma i fins i tot amb més força i riquesa.

¿I què passa amb la lava quan entra en contacte amb el mar?

La part superficial es refreda, pel gran canvi de temperatura, però l’interior de la colada segueix calent i avançant pel fons del mar donant lloc a unes estructures molt singulars anomenades ‘pillow’ laves, per la seva forma de coixí.

¿Aquest front de lava a la platja del Perdido s’eixampla?

No només s’està eixamplant, sinó que està guanyant altura. Continua arribant-li lava de la colada.

¿Hi pot haver més llengües de lava que voregin la Muntanya de Tres Picos i arribin al mar a Tazacorte?

Podria ser però és impossible de preveure. Dependrà de l’aportació de lava del volcà, de les característiques de la mateixa lava... Quant al fons marí, la plataforma marina de les Illes Occidentals és molt estreta i el talús és molt abrupte, de tal manera que quan la lava deixi la vora i es trobi amb grans profunditats, caurà per aquests penya-segats submarins per efecte de la gravetat.

També se’ls ha encarregat investigar si hi ha emanacions de lava en els fons marins de La Palma associats a l’erupció. ¿N’han trobat alguna?

Era una possibilitat i ens van encarregar estudiar-ho però no hem detectat cap emanació de lava en el fons del mar. Des del primer dia hem buscat anomalies hidrotermals o expulsió de gasos i no hem detectat res.

¿Amb què es trobarà el sector pesquer quan l’erupció acabi?

Hi haurà segurament mortaldat de peixos, tot i que en un futur a mitjà termini la biodiversitat marina es pugui recuperar i fins i tot tenir més riquesa, com va passar al volcà submarí d’El Hierro. El sector pesquer necessitarà ajudes en aquell període de recuperació marina, que a El Hierro va tardar uns tres anys. La lava està afectant molts sectors econòmics i molts serveis públics, com la llum, l’aigua, el transport, les comunicacions... Els pescadors d’El Hierro asseguren que ara veuen més abundància de peix de la que hi havia abans de l’erupció del Tagoro. Tenim esperança que passi el mateix a la Reserva Marina de La Palma: hi pot haver un període de mortaldat de peixos però l’efecte fertilitzant del volcà farà que es recuperi aviat la vida submarina. Cal partir de la base que els fons marins de les Canàries tenen una gran riquesa i varietat d’ecosistemes.

«Quan la colada va arribar a l’aigua es va fer el silenci en el ‘Ramón Margalef’; va ser impressionant»

¿Què l’ha sorprès més de l’erupció?

Els que treballem al mar ens movem sempre enmig del silenci. En aquest cas, el silenci el trenca aquest rugit continu del volcà. Imposa molt. És increïble com rugeix. Després hi ha la lluminositat i el color de la lava en plena nit. Veure el reflex d’aquests colors i d’aquestes llums de la lava sobre el mar és impressionant. Sembla or fos.

Notícies relacionades

La lava guanya terreny al mar i el mar canvia de color a La Palma

Sense noves boques eruptives, la lava del volcà de La Palma mantindrà el mateix camí

La ciència espanyola ha tornat a demostrar que malgrat les carències té un gran potencial.

La ciència treballa al servei de la societat i és el que estem fent ara i continuarem fent en el futur. Un bon exemple és el que està passant a La Palma. Gràcies a la ciència es van poder activar els protocols de protecció de la població, cosa que ha permès que ningú hagi resultat ferit. I ara estem generant coneixement, no només els que som al barco, sinó tots els equips de la ciència espanyola, que són molts, i que estan treballant en aquesta erupció, a peu de volcà, amb gran coordinació i posant-hi l’espatlla. I tot per ajudar la població. Sempre serà la nostra prioritat.