Evolució de l’erupció

El sofre del volcà viatjarà des de La Palma fins al Mediterrani

  • La cendra i el diòxid de sofre que expulsa el volcà entrarà pel sud del País Valencià

El sofre del volcà viatjarà des de La Palma fins al Mediterrani

EFE / RAMÓN DE LA ROCHA

4
Es llegeix en minuts

Cendra, pols, diòxid de sofre, monòxid de carboni, diòxid de carboni, fluor, arsènic... Un volcà en erupció com el de Cumbre Vieja, a La Palma, no és només un fenomen entabanador i destructiu, també comporta danys seriosos per a la salut de la població. Els intensos rugits que emanen del volcà estan acompanyats d’un núvol de gran mida, que ja arriba als 3.000 metres d’altura, on està dipositant tots els gasos que emanen d’aquestes reaccions químiques. De tots aquests, el que més preocupa és el sofre, ja que cada dia emet entre 6.140 i 11.500 tones i, a l’haver assolit aquesta altura, està arribant a la «circulació general de l’atmosfera», com assenyala el delegat de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a les Canàries. D’aquesta manera, el diòxid de sofre a partir d’ara viatjarà per les Canàries, part de l’Àfrica (Marroc i Tunísia) i tot el Mediterrani, incloent-hi les comunitats d’Andalusia, Múrcia, València i Catalunya i fins a França, Itàlia, Algèria i Líbia a una altura de 5 quilòmetres.

El risc que aquesta deposició de gasos pot tenir a posteriori per a la població, tanmateix, és molt baixa. Es pot recordar que «l’atmosfera usualment conté emissions de diòxid de sofre de manera antropogènica». Suárez insisteix que hi ha molt poques probabilitats que, a causa d’aquesta injecció de gasos, es produeixi una pluja àcida. I és que s’han de donar una sèrie de condicions concretes perquè hi hagi aquest fatal desenllaç. D’una banda, els núvols que transporten la pluja haurien d’estar a la mateixa altura que els gasos, cosa que no està passant almenys en aquest moment. «A les Canàries l’estratocúmul que ens està deixant certs xàfecs en algunes zones és per sota de la capa de gasos», indica Suárez. D’altra banda, perquè això passi, és essencial que la concentració de sofre sigui molt alta, tant com per canviar el ph de l’aigua. «Si no es produeix la reacció química o ho fa en molt baixes concentracions no passarà», insisteix el delegat autonòmic. Si arribat el moment això ocorregués, encara hauria de ploure fort perquè es pogués veure la pitjor cara d’aquest fenomen: els danys a ecosistemes sencers.

Encara veient de prop les cendres o els gasos que emanen del volcà són desenes de curiosos els que estan intentant acostar-se el màxim possible al con volcànic per veure-ho to de prop. Altres persones, en un últim esforç per salvar les seves pertinences, aliment econòmic i records d’una vida, topen amb l’amenaça d’una colada de lava a pocs metres de distància. Però sigui per una raó o per una altra, la realitat és que l’exposició és igual de nociva per a les vies respiratòries i les seves conseqüències poden anar des d’un petit mal de coll fins a haver d’acudir a urgències per ser incapaç de respirar amb normalitat.

Com explica Carlos Cabrera, pneumòleg de l’Hospital Doctor Negrín, una sola i curta exposició pot tenir efectes immediats. «Aquests compostos són tots irritants de les vies respiratòries», assenyala l’especialista, que insisteix que les conseqüències poden anar des de tenir un lleu mal de gola o picor als ulls, fins a patir una pseudoasma, amb sorolls respiratoris i problemes per respirar. Aquest tipus de quadros clínics solen ser aguts –és a dir, no es mantenen gaire en el temps– i de moment, segons les dades proporcionades per la Conselleria de Sanitat, les consultes per aquesta raó no s’han incrementat a La Palma, tot i que sí per quadros d’ansietat.

Notícies relacionades

La inhalació continuada a aquests gasos, no obstant, sí que pot portar problemes de salut crònics, especialment en persones amb problemes cardiovasculars de base –els qui poden desenvolupar crisis asmàtiques i EPOC–, però també en aquelles persones sanes. «Aquestes substàncies són irritants indirectes que provoquen una inflamació en l’arbre bronquial, estrenyent les vies aèries», relata Cabrera.

El pneumòleg insisteix que aquests riscos es redueixen tant amb la menor exposició com si s’utilitza la protecció adequada. En aquest sentit, segons la Xarxa Internacional de Perills per a la Salut Volcànica (IVHHN, per les seves sigles en anglès), el més adequat per reduir l’exposició a les cendres i als gasos, en cas d’haver d’acostar-se als punts calents del volcà, és utilitzar mascareta. La protecció respiratòria més efectiva per a adults és utilitzar una mascareta FFP2 ben ajustada. Recordant, a més, que passat un temps, la protecció que confereixen és molt menor o fins i tot nul·la. Un altre tipus de mascaretes, com les quirúrgiques o les higièniques, pot no adaptar-se bé a la cara i, per tant, no complir la seva funció.