El magma esborra el mapa de l’illa

L’implacable pas per La Palma de la lava

  • La colada del volcà arrasa 103 hectàrees de La Palma i enterra més de 180 vivendes

L’implacable pas per La Palma de la lava
1
Es llegeix en minuts

La lava traça un sender de destrucció al seu camí cap a l’oceà. Més de 180 cases han quedat sota metres de magma i molts dels cultius de la costa palmera correran la mateixa sort.

L’avenç lent però implacable de la lava que emana del volcà de la Cumbre Vieja de La Palma ha arrasat ja més de 103 hectàrees de la zona sud-oest de la Isla Bonita. Nuclis poblacionals de Los Llanos de Aridane i El Paso, com Los Campitos, El Paraíso o Todoque, han quedat sepultats sota diversos metres de magma. Almenys, 180 vivendes i altres edificacions com una escola, han sigut enterrades per les llengües volcàniques en el seu camí cap a l’oceà, segons les primeres dades recopilades pel Servei de Cartografia d’Emergència Copernicus. Un recurs de la Unió Europea que va ser sol·licitat per Protecció Civil per vigilar des de l’espai el transcórrer del magma, així com els efectes secundaris que deixa al seu pas.

Les primeres imatges de satèl·lit de La Palma, preses pel Sentinel-2 –un dels sis satèl·lits integrats en el programa Copernicus– plasmen una dura realitat per a centenars de persones que han perdut tots els béns materials, des de les seves llars fins als seus mitjans de vida. A poc més de dos quilòmetres al sud del sender que va marcant la lava del nou volcà, encara es poden observar les cicatrius que va deixar a la terra la colada del volcà San Juan, que va entrar en erupció el 1949 i que al seu pas també va arrasar camps de cultiu i vivendes. El magma baixa insaciable, 72 anys després, pel mateix pendent i no només ha engolit cases, moltes d’elles dedicades al turisme rural, sinó que també ha arrasat infraestructures com les carreteres, que ha deixat intransitables.

Notícies relacionades

La franja costanera cap a la qual es dirigeix la lava és una zona d’alt potencial econòmic per la seva gran tradició platanera.

Les imatges del satèl·lit permeten als científics europeus observar l’avenç de les colades de lava i saber si segueixen la ruta natural marcada per l’orografia o prenen vies imprevistes. Aquests pronòstics els permeten avançar-se a l’hora de prendre decisions que poden evitar danys personals. El Sentinel–2 ja ha fet dos escombratges de la zona, però la nuvolositat li ha impedit prendre imatges òptimes.