¿Per què moren (en massa) les gavines gallegues?

---

Al costat de l’embassament de Vilagudín, a la Corunya, jeien fa uns dies unes cinquanta gavines mortes i trenta més ferides. Al mig de la presa, seixanta o més també afectades, a qui els costava moure’s.

Aus mortes al costat d’altres malaltes en una imatge dantesca que va alarmar amb vídeos en xarxes socials diverses entitats ecologistes, però que encara avui no s’expliquen els científics. Fets similars s’han registrat abans a Arousa o al port de la Corunya.

Ornitòlegs consultats sospitaven de botulisme –hipòtesi que avui dia ja sembla que està descartada– o d’una intoxicació per un bacteri, que els va paralitzant els músculs. ¿Quin tipus de contaminació ho provoca? «Encara no ho sabem», explica l’investigador del Centre d’Extensió Universitària i Divulgació Ambiental de Galícia (CEIDA), Sergio París, que alerta sobre el descens acusat d’aquesta espècie en l’última dècada.

Les dades que manegen des d’aquest consorci públic parlen per si soles: xifren el declivi important de la població reproductora d’aquesta espècie en les seves colònies naturals, a la costa occidental de la Coruña en el 70% en l’última dècada.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Però, segons les dades del cens –Proyecto Ártabro 2, fet amb el recolzament de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic– aquesta mateixa tendència es constata a tot Galícia. Els biòlegs visiten les colònies i compten els nius en època de cria per establir els censos.

«La colònia més gran del món d’aquesta espècie, que s’ubica al Parc Nacional de les Illes Atlàntiques de Galícia i concretament a les illes Cíes va passar, arrodonint les xifres, d’unes 30.000 parelles al cens del 2006 a 9.000 parelles el 2019», sosté Sergio París.

Entre les causes d’aquesta pèrdua de població, l’expert situa la reducció d’abocadors i també una menor disponibilitat d’aliment en forma de descarts pesquers. Però també –i no menys menyspreable– apunta aquests «esdeveniments puntuals i esporàdics de mortalitat de gavines, que no es donen només a Galícia, sinó en altres punts d’Espanya com el Mediterrani.

Els estudis desenvolupats dins del projecte Ártabro 2 posen el focus a la costa des de les illes Sisargas i el resultat del cens va ser de 2.674 parelles, la immensa majoria de les quals es localitza a aquestes illes, amb 2.306.

«Allà i a la resta de colònies de la zona d’estudi el declivi va ser del 70% en l’última dècada. En el cas de les Sisargas van arribar a aconseguir-se les 13.000 parelles als anys noranta, davant les menys de 3.000 d’ara».