Crisi sísmica

Els sismes s’acosten a la superfície de La Palma

Es manté el semàfor groc perquè la probabilitat que l’erupció sigui imminent és baixa, però no es descarta a curt termini

Els sismes s’acosten a la superfície de La Palma

E.D.

5
Es llegeix en minuts

El magma que fins fa cinc dies dormia plàcidament a l’interior de La Palma està arribant ja a la superfície. Després de cinc dies de moviments sísmics continus, el terreny de la zona sud-oest de La Palma –on estan passant els sismes– s’ha elevat sis centímetres, segons les últimes dades registrades. Malgrat això, el Comitè Científic del Pla Especial de Protecció Civil i Atenció d’Emergències per Risc Volcànic (Pevolca) ha descartat l’erupció imminent, i per això, ha optat per mantenir els municipis palmers situats a Cimera Vieja (El Paso, Los Llanos de Aridane, Mazo i Fuencaliente) en prealerta o semàfor groc, que posa en alerta la població i garanteix la seva preparació en cas d’haver d’evacuar ràpidament.

La d’ahir és la segona reunió que el Govern de les Canàries ha convocat a fi d’avaluar l’activitat sísmica del sud de La Palma que des de la matinada de dissabte ha registrat un eixam amb diversos terratrèmols forts (d’una magnitud superior a 3), i amb una profunditat cada vegada menor. D’altra banda, la freqüència d’aquests sismes ha variat lleugerament, i es produeixen menys terratrèmols per hora. No obstant, es pot ressenyar que aquest tipus d’esdeveniments pot tenir períodes de baixa activitat per tornar a reactivar-se tot just uns dies després, com va passar a El Hierro.

Cada vegada més a prop

En la jornada d’ahir després de cinc dies de tremolors continus, l’eixam provocat per una intrusió de magma a l’edifici volcànic de La Palma es va acostar més a la població. D’aquesta manera, es van registrar 20 sismes a menys de 3 quilòmetres de profunditat, tot i que tots de baixa magnitud. Per a Itahiza Domínguez, sismòleg de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), «el perquè» d’aquesta modificació del comportament encara «no és clar», i per això adverteix que «cal seguir de prop l’evolució del procés i mantenir la vigilància 24 hores, com fins ara».

Els terratrèmols que es van produir ahir també s’han sentit de manera més generalitzada per part de la població de la zona, com és el cas d’un terratrèmol de magnitud 3,1 que es va produir a les 6.15 hores del matí a 9 quilòmetres de profunditat i que va tenir una intensitat 4. Això vol dir que va ser sentit per la major part de la població, concretament la del barri de Jedey a El Paso, especialment dins dels edificis. La vibració va ser moderada i molts van poder sentir una tremolor a l’habitació, al llit o al mateix edifici. També van poder sentir l’oscil·lació dels objectes penjats i la tremolor dels mobles. Per fortuna, no es va registrar cap dany. Durant el dia d’ahir, la mitjana de profunditat en la qual es van localitzar un centenar de terratrèmols ha sigut de 8 quilòmetres, cosa que suposa una posició més superficial respecte al dia anterior.

Com explica Itahiza Domínguez, aquesta circumstància passa perquè l’escorça terrestre és un «sòlid elàstic» que el magma calent, per tant, pot modelar. «La intrusió magmàtica deforma el terreny perquè la roca no és rígida, i on ho és, l’energia que genera provoca terratrèmols», assenyala el sismòleg. De fet, és per això, que aquesta circumstància se sol considerar un dels precursors d’una erupció volcànica. I és que, quan no pot deformar més el terreny, la sobrepressió produeix que el trenqui emergint i convertint-se en lava. No obstant, a part de la deformació del terreny i la sismicitat, per saber si es produirà una erupció també s’ha de mesurar l’emissió de gasos difusos i dissolts (fins ara només ha emès Heli-3) i gravimetria, és a dir, les variacions que poguessin produir-se en el camp gravitatori. Aquestes últimes dades es començaran a prendre a partir d’avui al terreny, com va confirmar el sismòleg de l’IGN.

Aquest, de fet, va ser un dels punts en què es va posar èmfasi durant la reunió celebrada de manera ‘online’ entre la Direcció General de Seguretat i Emergències del Govern de les Canàries i representants de l’IGN, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Institut Volcanològic de les Canàries (Involcan), l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i la Universitat de La Laguna. També hi van ser presents representants del Cabildo insular. En l’esmentada reunió es va valorar si s’havia d’ascendir el semàfor de risc a taronja. No obstant, davant la falta d’evidència que s’esdevingui una erupció imminent, es va decidir mantenir-lo en aquest nivell.

Una actuació preventiva

El semàfor groc suposa una preparació de la població per a la possible evacuació en cas que entri en erupció un nou volcà a l’illa. En el nivell actual de risc s’intensifica la informació a la població, les mesures de vigilància i monitoratge de l’activitat volcànica i sísmica. A més, es reforça el seguiment de l’activitat anòmala i s’insta la població a prestar especial atenció als comunicats que facin les autoritats competents de Protecció Civil.

Notícies relacionades

L’evolució de l’activitat sísmica que està patint La Palma és més ràpida que la que es va viure a El Hierro i és la més forta que ha patit l’illa en 50 anys, des de l’erupció del Teneguía. No obstant, com assenyala Domínguez, els registres històrics d’esdeveniments volcànics d’aquest tipus a La Palma deixen dos possibles escenaris: que es resolgui amb una erupció en una setmana o ho faci en qüestió de mesos. En tot cas, abans que es produeixi una erupció a La Palma s’espera que els terratrèmols es facin molt més intensos. Almenys això és el que ha passat històricament a l’illa quan els terratrèmols que suposaven un preludi de l’erupció se sentien amb una intensitat de 6 o 7 –la màxima intensitat actual és de 4–. Això suposa que els terratrèmols són molt més nocius que els actuals per a les infraestructures i solen provocar que la gent s’espanti i corri cap a l’exterior o que els objectes perdin estabilitat i es desplacin.

¿Què faig si estic en una zona de risc?