Educació demana a les autonomies que contractin docents extra amb els fons Covid

Un dels grans interrogants de la imminent tornada al col·le és si hi haurà professors de reforç, com va passar el curs passat. En aquella ocasió es van contractar 40.000 professionals perquè les classes poguessin desdoblar-se –almenys a infantil i primària– i tenir un menor nombre d’alumnes a l’aula. A les portes del nou curs, sindicats i famílies demanen tornar a contractar els docents per garantir tant la seguretat sanitària davant la Covid com la qualitat acadèmica. No obstant, segons el sindicat independent de professors ANPE, només sis autonomies han anunciat que mantindran aquest reforç docent: Catalunya, Euskadi, Navarra, el País Valencià, Castella i Lleó i Castella-la Manxa. La ministra d’educació, Pilar Alegría, ha mantingut aquest matí a Madrid una reunió amb totes les comunitats, a les quals ha recordat les transferències econòmiques «inèdites» que han rebut per combatre els efectes de la pandèmia. Són uns diners que permeten de sobres, segons la seva opinió, la contractació de professors de reforç.

En la seva compareixença davant la premsa després de reunir-se amb els consellers i conselleres, la ministra Alegría ha recordat els 2.000 milions que es van transferir l’any passat i els 13.500 que es començaran a repartir (un 70%) al setembre. Aquesta quantitat és general per a la recuperació econòmica i fer front a la crisi provocada per la pandèmia, però té una prioritat: els serveis socials i educatius. La contractació de professionals de l’ensenyament no és una imposició del ministeri (les competències són autonòmiques) sinó un ferm suggeriment que ja va ser realitzat el juny per l’anterior titular d’Educació, Isabel Celaá.

La contractació (o no) de docents extra no ha sigut un dels assumptes debatuts a la Conferència Sectorial, en la qual s’han traçat les línies generals de l’inici de curs, que es desenvoluparà enmig de la cinquena onada i amb dues grans diferències respecte a l’any passat: la variant delta (molt més contagiosa), l’àmplia vacunació dels professors i la incipient dels més adolescents. Segons Sanitat, el 61,7% dels joves entre 12 i 19 anys ja tenen, almenys, la primera dosi del sèrum.

Una altra gran diferència amb el curs 2020-21 és que aquest any totes les etapes i nivells educatius no universitaris seran presencials (l’any passat hi va haver classes ‘online’ a partir de 3r de l’ESO). «Màxima prudència i màxima presencialitat», en paraules de la ministra Alegría, seran els denominadors comuns a les escoles. Una gran diferència amb l’àmbit universitari, on el primer trimestre començarà combinant el model presencial amb el virtual a moltes facultats, que són autònomes en la seva gestió malgrat la coordinació que exerceix el Ministeri d’Universitats.

El 6 de setembre, La Rioja i Múrcia seran les primeres autonomies a aixecar el teló de la tornada al col·le. Un dia després ho faran Madrid i Cantàbria. A Catalunya caldrà esperar fins al 13. En línies generals, el retorn a les aules tindrà clàssics pandèmics, com els termòmetres a l’entrada dels centres (tret d’Euskadi i Catalunya), ventilació constant i creuada amb finestres i portes obertes, i mascareta obligatòria a partir de 6 anys. Cap autonomia va proposar retirar la protecció buconasal durant els esbarjos a l’aire lliure, al pati, on, lògicament, no es respecta la distància interpersonal. Aquesta canvia també respecte a l’any passat: d’1,5 metres es passa a 1,2. 

Grups bombolla

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

No està clar encara que els grups bombolla puguin interactuar i barrejar-se durant activitats a l’aire lliure, ja sigui en l’esbarjo o en classes d’esport. Segons el parer de la ministra, com més estanques siguin les classes, millor que millor. De nou, la prudència ha de manar. Flexibilitzar i relaxar els protocols només es contemplarà en el cas que la incidència de la Covid millori considerablement i així ho aconsellin els tècnics de Sanitat.

Alegría ha agraït la tasca de tota la comunitat educativa durant el complicadíssim curs 2020-21, que va ser un «èxit» malgrat l’adversitat. Aprendre la lliçó de l’any passat contribuirà que els centres escolars continuïn sent una fortalesa davant la Covid. El 2020-21 el nombre d’aules tancades per brots a penes va assolir el 5%. «Els alumnes tenen dret a l’educació i a rebre-la en entorns segurs», ha acabat la ministra després de deixar clar que altres països van renunciar a l’escolarització presencial l’any passat, amb el perjudici que comporta per a alumnes i famílies.