Gerard Moreno i el Vila-real frustren l’Espanyol

Els jugadors de Manolo González pateixen la segona derrota seguida a la Lliga davant l’equip de Marcelino, ja només darrere del Madrid a la taula.

Gerard Moreno i el Vila-real frustren l’Espanyol
2
Es llegeix en minuts
Begoña González

L’Espanyol buscava rescabalar-se a casa després de la derrota davant l’Alabès (2-1) a Vitòria del cap de setmana passat, però va acabar sucumbint davant un rocós Vila-real (0-2) que va passar la nit en la segona posició de la taula per sobre del FC Barcelona. Els jugadors de Manolo González volien oblidar l’ensopegada i van sortir endollats davant un Vila-real que pretenia impedir-ho tant sí com no i que va demostrar per què és un dels millors conjunts a la Lliga tot i la derrota a Champions a Xipre de dimecres.

De ben poc va servir l’empenta inicial dels periquitos davant un submarí groc que es va sortir amb la seva amb un cacau amb l’esquerra de l’exjugador blanc-i-blau Gerard Moreno cap al final de la primera part i amb el gol d’Alberto Moleiro, que no va perdonar després d’una gran aturada que va fer Dmitrovic.

Pintava bé la cosa al fortí periquito durant la primera meitat del partit. Dolan, Roberto i Expósito semblaven tenir gana de gol i es van succeir els seus xuts a la porteria de Luiz Jr. No obstant, el porter groguet es resistia a encaixar la pilota i les aturades de Luiz durant la primera meitat van minvar l’empenta de la davantera blanc-i-blava, que patia la baixa del seu capità, Javi Puado. No van tenir tantes oportunitats els jugadors de Marcelino, però les van saber aprofitar més bé.

Un Vila-real rocós

Les dues ocasions amb més perill les va signar l’ex blanc-i-blau Gerard Moreno. La primera va acabar estavellant-se a les mans de Dmitrovic i la segona, en canvi, va acabar al fons de la porteria. Es va armar pràcticament sola la jugada per al davanter català, que va rebre gairebé als peus el cop de taló de Santi Comesaña per enviar-lo d’un cop amb l’esquerra a la porteria des de fora de l’àrea. Per més que desitjava el gol, no el va celebrar i va mostrar així respecte a l’afició que el va aplaudir diverses temporades (2015-2018).

La tònica inicial no va ser diferent en la segona meitat, però en tot just 10 minuts es van desinflar els periquitos. Va ser a l’inici de la segona part quan Buchanan va engegar des del seu costat del camp i va enfilar, imparable per la banda dreta, una cursa fins a la porteria blanc-i-blava. Va córrer amb l’ànima i va deixar enrere la defensa periquita per centrar la pilota a Alberto Moleiro, que després de rebentar-la una primera vegada a les mans de Dmitrovic no va perdonar la segona. El gol va enfonsar la malmesa moral dels jugadors de Manolo González, que ja no van poder alçar el cap. Tot just un minut més tard, Gerard Moreno va estar a punt de deixar el partit vist per a sentència, però va perdonar a l’enviar-la directament fora.

Notícies relacionades

Des d’aleshores, el Vila-real ja jugava còmode, sense necessitat de demostrar res, i eren, en canvi, els jugadors de Manolo González qui, apressats per la necessitat del gol, creaven jugades precipitades en una recerca frenètica del gol que no va arribar mai.

Tot i que no van aconseguir el tercer, que realment els groguets van tenir molt a prop més d’una vegada, van marxar de Cornellà havent demostrat per què són el segon millor equip del campionat i havent despertat els blanc-i-blaus del seu somni a l’enllaçar, amb aquesta, la seva segona derrota consecutiva.