Indignació a Galícia pel buidatge de dues preses d’Iberdrola

  • Les autoritats locals adverteixen que la falta d’aigua podria afectar la seva capacitat per respondre als incendis

Indignació a Galícia pel buidatge de dues preses d’Iberdrola

Brais Lorenzo

3
Es llegeix en minuts

Quan crema el Massís Central d’Ourense o el Parc Natural del Xurés, en la majoria de les ocasions l’atac s’ha de fer des de l’aire, perquè els paratges, escarpats i a més de mil metres d’altitud, són de molt difícil accés per a vehicles d’extinció com les motobombes. Per això, a més de l’existència al territori de punts d’aigua, els embassaments juguen un paper estratègic per carregar d’aigua avions i helicòpters a prop del foc. El risc que cremi i que no sigui possible tenir una reserva a prop és el que més preocupa Melisa Macía, l’alcaldessa de Vilariño de Conso.

En aquest municipi d’Ourense de mig miler d’habitants hi ha dos dels embassaments en els quals el Govern investiga possibles incompliments de la hidroelèctrica Iberdrola amb les condicions d’explotació o el cabal ecològic que, si s’acrediten, poden donar lloc a sancions. La presa de Cenza està per sota del 17% de la seva capacitat, quan la mitjana a hores d’ara de 2020 era del 62%. La d’As Portas està poc per sobre del 15% (fa un any, al 79%). «Mai han estat tan baixos, els més grans del lloc no els recorden així», afirma l’alcaldessa.

No només està passant a Galícia. Una cosa semblant passa als embassaments de Zamora i Càceres, segons Femembalses, la Federació d’Associacions i Municipis amb Centrals Hidroelèctriques i Embassaments. «L’explicació d’aquest ràpid desembassament està en l’augment del turbinat d’aigua», una activitat que necessita desembassar el cabal perquè faci funcionar les turbines que generen l’energia elèctrica. «Aquest interès de les elèctriques per un major turbinat i, per tant, poder generar més energia elèctrica, té la seva argumentació en els alts preus que té actualment l’electricitat», denuncia Femembalses.

Amb el nivell de l’aigua sota mínims, emergeixen del pantà vestigis del passat, com castanyers secs, finques tancades i, per tant, records de llocs que al seu dia van ser inundats per a la construcció de l’embassament, com la parròquia de Veigas de Camba. «Al Concello i als veïns no ens afecta la situació a nivell de proveïment d’aigua per al consum o per als regadius, però sí l’impacte mediambiental i la preocupació que si hi ha un incendi en zones inaccessibles hi pugui haver un greu problema», explica la jove regidora.

«Els avions carreguen a Portas, O Bao i a Cenza, gairebé tots en aquest últim si afecta zones del Massís. Si hi hagués un foc a les portes del parc natural, també seria el més pròxim. A més, també es carrega per a altres zones, com Verín. Des d’As Portas potser encara és possible, perquè és llarg i ample, però des de Cenza ja no», assenyala Macía.

La presa de Salas, a Muíños (1.400 habitants), la gestiona Naturgy. Es troba al 27% de la seva capacitat, gairebé la meitat que el 51% de 2020. És la tercera presa buidada de cop sobre la qual el Govern ha obert un expedient a través de la Hidrogràfica del Miño-Sil, que porta a terme «un control exhaustiu de les dades».

Notícies relacionades

L’alcalde d’aquest municipi, Plácido Álvarez, assegura que el nivell de Salas, «que està molt buit, fins i tot menys del que diu la Confederació», fa inviable la càrrega d’avions contra els incendis, mentre que el d’As Conchas encara ho permet. «Tant el Concello com els veïns estem sorpresos», afirma en referència al buidatge que han experimentat les preses. «La Confederació és implacable amb veïns i ‘concellos’, així que espero que a les elèctriques també se’ls exigeixi.»

El BNG demana sancions per a Iberdrola i Naturgy. El parlamentari d’Ourense Iago Tabarés assenyala que les preses d’As Portas i Cenza, a Ourense, «estan només al 15% de la seva capacitat, un 52,42% per sota de la seva mitjana habitual després de l’augment de la producció hidroelèctrica per a la seva venda en un mercat que està experimentant preus històrics». Tabarés insta la Xunta a adoptar mesures per evitar la sobreexplotació.