Les funcions biomèdiques dels rellotges intel·ligents no són fiables

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha llançat recentment una advertència en la qual assegura que els resultats d’aquestes funcionalitats dels ‘smarthwaches’ «poden ser estris de manera orientativa, però és important tenir clar que no són eines d’autodiagnòstic i les seves limitacions són moltes», ja que no han sigut dissenyats com a dispositius mèdics.

I en funció de com s’utilitzin, poden transmetre una enganyosa sensació de seguretat o, tot el contrari, despertar un estat d’ansietat sobre la mateixa salut, que desemboqui en consultes mèdiques o proves innecessàries en un sistema de salut ja per si mateix molt saturat a causa de la pandèmia.

Sense estudis mèdics

El doctor Rafael Vidal, membre del comitè executiu de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), ratifica que en la majoria de models no hi ha un estudi mèdic darrere, per la qual cosa aquestes eines no són fiables. «En repòs serveixen tots però quan es fa exercici no mesuren gens bé», assevera. Per això, la societat europea de cardiòlegs ha demanat que es realitzin més estudis i es millori la precisió d’uns rellotges que els metges tenen clar que en un futur serviran tant per monitoritzar als pacients com per detectar anomalies en persones sanes.

I és que els ‘smartwatches’ tenen l’avantatge que poden realitzar mesuraments continus sobre pulsacions, saturació d’oxigen en sang o la tensió, que poden ser de gran utilitat en la prevenció de malalties i ajudar en el diagnòstic, però quan guanyin precisió. «Potser d’aquí cinc anys», pronostica Vidal, qui deixa clar que ja hi ha alguns models, els més cars, que sí que tenen estudis rigorosos darrere i, per tant, els seus mesuraments sí que poden servir com a eines de diagnòstic. Si bé, als rellotges més mòdics els falta rigor en la detecció d’arrítmies o a l’hora de mesurar la tensió, ja que en aquest últim cas influeix si el dispositiu està més o menys collat a la pell.

Utilització racional

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Coincideix amb aquesta opinió Juan Carlos Obaya, responsable del grup de malalties cardiovasculars de la societat de medicina de família Semfyc, qui aconsella als pacients amb malalties del cor o les artèries que «no s’obsessionin» i mirin el rellotge contínuament, ja que n’hi ha prou amb comprovar les constants una o dues vegades al dia. «Ni tan sols a les persones ingressades els prenem la tensió cada deu minuts», assenyala. També per a la població general aconsella una «utilització racional». «La pregunta que cal fer-se és em preocupo o m’ocupo, ja que si el rellotge detecta una marcació irregular de forma repetida, no de forma puntual, hem d’ocupar-nos i consultar-ho amb un metge, perquè més val passar-se quedar-se curt», assenyala.

Obaya apunta, a més, que aquests rellotges s’estan mostrant «molt eficaços per modificar estils de vida, ja que les funcionalitats per comptar passos o calories animen a incrementar l’exercici, però la fiabilitat de les eines mèdiques no és del cent per cent, per la qual cosa no s’ha de dipositar massa expectatives en aquestes i en cap cas substitueixen el consell mèdic».