Menjar i beure amb mascareta

En ple confinament el maig de l’any passat, sense sortir de casa i amb els restaurants tancats però quan ja es començava a sentir el terme ‘desescalada’, Bernardo Fernández, infermer alacantí que exerceix des de 1993, va començar a interessar-se sobre la manera de col·laborar per fer més factible l’obertura de l’hostaleria evitant el perill de contraure el virus.

«No es podien obrir interiors, parlaven de posar mampares de separació, i com que tinc una ment inquieta vaig pensar que des del sector sanitari havíem de contribuir a aportar-hi alguna solució», explica a aquest diari.

Va posar fil a l’agulla i, tal com comenta ell mateix, «em va venir la inspiració, entre cometes, de dissenyar algun dispositiu que permetés menjar i beure sense treure’ns la mascareta, i d’allà va sorgir la idea.

Problema

Confessa que va haver de donar moltes voltes a la idea, perquè havia de ser una cosa que «permetés introduir aliment i beguda sense treure’s la mascareta, i evitant alhora l’emissió o recepció de partícules d’aire, que són les que generen el problema».

De manera que l’espai disponible per introduir la cullera o la forquilla amb l’aliment s’havia de mantenir tancat la major part del temps», explica. Precisament un dels moments en què el reg de contagi és més gran és el del menjar en companyia, assegura, perquè parlem sense mascareta i a prop dels altres.

De fet, entre les exposicions dels motius que els responsables de la Generalitat han fet arribar als jutges de TSJ per sol·licitar el reforç de les mesures anti-Covid entre la societat, figura precisament com una de la situacions més perilloses els espais d’interior, en els que no es pot garantir-la distància i la mascareta. Aquest professional de la Sanitat conclou que la definició d’aquesta situació és «el moment de menjar, o quan estàs de festa, però una celebració es pot evitar. En canvi, menjar cal fer-ho cada dia», puntualitza.

El control en aquest sentit entre els convivents en un domicili és possible, però Bernardo Fernández pensa en el greu problema que es genera a l’economia del sector de l’hostaleria i l’oci nocturn «amb continus tancaments i reducció d’aforaments». Admet que un dels focus de la propagació del virus pot ser allà, però el que planteja és «una solució factible».

El procés de la investigació i la innovació no està exempt d’alts i baixos i l’autor de la revolucionària mascareta que permet beure i menjar sense treure-se-la, i evitant contagis, confessa que emocionalment tan aviat veia una sortida ràpida al seu descobriment, iniciada ja la desescalada, com s’ensorrava perquè al plantejar-ho veia que la gent ja sortia a menjar i beure sense la mascareta.

El seu argument, l’aforament que continua reduït i que ja hem arribat a una cinquena onada. «Desgraciadament n’arribaran més –afegeix–, i hi haurà zones del planeta en les quals hi haurà més incidència del virus i fins i tot nous virus de transmissió per vies respiratòries, així com modificacions».

Amb el temps que comporta desenvolupar el dispositiu, fabricar-lo i comercialitzar-lo, per a la qual cosa busca inversió, l’autor suggereix que potser no s’arribi a temps de la pròxima onada, però que la situació mundial suggereix nous episodis i el kit pot ajudar un dels sectors més castigats.

Consta d’una mascareta facial del mateix material que les del tipus FFP2, anomenada «de bec d’ànec», que crea una càmera entre la boca i la mascareta, l’espai interior de la qual està tancat per un compartiment estanc de plàstic. Aquest compartiment té dues obertures al seu torn, una d’anterior i una altra de posterior, i cadascuna disposa d’una comporta que alternativament estan l’una d’oberta i l’altra de tancada per un mecanisme manual.

«Això garanteix el menor espai de temps de contacte amb l’aire exterior, i minimitza al màxim el risc d’emissió o recepció de substàncies patògenes contingudes en l’aire durant el moment de menjar», explica.

Notícies relacionades

"Celebrem per tercer any"

"És començar el 2026 amb alegria"

El kit inclou un joc de coberts i estris de plàstic: cullera, forquilla i palleta, amb una lleu modificació del mànec per acoblar-se al compartiment i portar l’aliment a la boca amb la comporta anterior tancada.

La innovació d’aquest infermer alacantí ha superat ja tots els tràmits nacionals exigibles per a la patent, i ha iniciat la sol·licitud també de la patent internacional, perquè està convençut que «pot suposar una solució a un problema de dimensió global generat per la pandèmia de la Covid i d’altres situacions futures».