Protecció del planeta

Itàlia blinda Venècia dels grans creuers

La diplomàcia italiana salva la ciutat dels canals de ser inclosa, de moment, a la llista de patrimonis de la humanitat en risc

Itàlia blinda Venècia dels grans creuers

AFP / Tiziana FABI

2
Es llegeix en minuts

Venècia s’ha deslliurat finalment de ser inclosa a la llista de patrimonis de la humanitat en risc. La decisió ha sigut presa pel Comitè del Patrimoni Mundial de la Unesco, reunit a la ciutat xinesa de Fuzhou, després que la setmana passada el Govern italià decidís prohibir l’entrada de creuers als canals més cèntrics de la icònica ciutat italiana, segons ha anunciat el ministre italià de Cultura, Dario Franceschini. Aquesta era la condició ‘sine qua non’ que l’organització de l’ONU li exigia a Itàlia, i que la diplomàcia del país va promoure in extremis per evitar el canvi d’estatus.

«Gràcies a la decisió del Govern sobre el bloqueig de grans naus davant de Sant Marc i el canal de la Giudecca s’ha assolit aquest primer i important resultat», ha aplaudit Franceschini. El ministre s’ha referit així al decret pel qual, a partir de l’1 d’agost, Itàlia negarà el pas a les naus que tinguin una d’aquestes característiques: més de 25.000 tones de pes, una eslora superior a 180 metres, una alçada de 35 metres o que emetin més del 0,1% de sofre.

La notícia també ha sigut festejada per diverses organitzacions contràries als creuers. «Sense dubtes és una grandíssima victòria, també fruit de les nostres lluites», ha dit en declaracions a EL PERIÓDICO, Tommaso Cacciari, un dels líders de No Grandi Navi (‘no grans naus’). «Això sí, espero que això no es converteixi en una coartada per no reparar els danys causats per més de 20 anys de turisme massiu, cosa que ha degradat i despoblat el centre històric de Venècia», ha afegit Cacciari, al recordar que el 2019, l’any previ a la pandèmia, van arribar 32 milions de turistes a una ciutat que avui té uns 50.000 residents.

Barcelona i Mallorca

L’assumpte és que, igual com ha passat a Barcelona i Mallorca, el turisme ha augmentat al llarg dels anys, amb les seves profundes seqüeles mediambientals i socioeconòmiques. Ni la tornada a la normalitat, amb la pandèmia en remissió al juny a Itàlia, va suposar un gir definitiu. Ho va reflectir, a mitjans d’aquell mes, el pas pel canal de la Giudecca del creuer ‘MSC Orchestra’, de 92.000 tones, cosa que va deixar atònit més d’un. Per això els ecologistes prometen continuar amb la batalla.

Notícies relacionades

«El nou decret aprovat és un pas cap endavant, però lamentablement els problemes de Venècia avui són molts més. La ciutat no té un pla per afrontar la crisi climàtica», ha observat, preguntada per aquest diari, l’ambientalista i zoòloga Jane da Mosto, fundadora de l’oenagé We Are Here Venice. «És necessari un canvi de mentalitat radical», ha afegit Da Mosto, al suggerir que l’èxit o fracàs en la resolució de les dificultats de Venècia també afectarà altres ciutats amb situacions similars.

«Per no parlar del fet que el Govern també ha previst rescabalaments per a les companyies de creuers. ¡Amb diners públics! Però si són ells els que, durant més de dues dècades, han contaminat i accelerat l’erosió dels fonaments de Venècia», ha lamentat Cacciari. Unes queixes que parlen del fet que la història no s’acaba aquí, més encara quan és possible que l’estatus de Venècia –que, aquesta vegada, s’hauria salvat gràcies al vot del representant d’Etiòpia– es torni a discutir en una altra reunió del comitè de la Unesco el 2023.